La crònica d'avui, s'hauria de llegir a ritme de Blues.

Una cançó trista...

El dia ja ha despertat, humit, fred, carrers molls, 4 gotes queien del cel.

Sort, però, que no ha passat d'aquí (només a la 2ª volta semblava que començava a ploure, però el cel ens ha respectat).

A San Pere, gairebé 90 corredors han pres la sortida, dels quals 8 érem pilots i copilots de tàndem d'ONCE (quatre tàndems en total).

 

El circuit.

6 voltes a un recorregut de 9 km (55 kmen total). Un circuit força ràpid amb dues dificultats clares, un primer repetxó a la sortida del poble, que du a la rotonda de Sitges-Vilanova, i la pujada al Casino, la qual és formada per un seguit de repetxons encadenats amb dificultat creixent, coronant a l'inici d'una baixada pronunciada i molt sinuosa.

 

La crònica.

Ahir ja me'n vaig anar a dormir amb la panxa una mica xunga i picor de coll. M'he despertat un munt de vegades a causa de la tos.

Aquest matí, mal de panxa, poca gana... I un parell de visites a WC abans de sortir de casa.

I no ha estat pas una mala passada dels nervis, crec que tot es deu a un suïs que ahir vaig prendre amb la xocolata passadeta (la Marta tampoc estava gaire fina).

En fi, coses que passen.

Avui m'ha tocat compartir tàndem amb la Pepi.

La resta: Elvira-Toni; Víctor-Iker i David-Joan.

Després de donar unes voltetes per San Pere per a escalfar (el matí era fred de nassos), ens diaposem sota la pancarta a l'espera de que es doni la sortida.

Sortida rapideta, però la fem bé. Ens calcem ràpidament les cales, i en marxa.

No he volgut fer una arrencada boja, ja que el terra era moll, i ràpidament venia una corva a dretes, rotondes i reductors (els odio). Ja tindria temps per a recuperar posicions un cop a la carretera direcció Vilanova.

I així ha estat, de totes maneres, a mesura que em passava la gent i jo intentava trobar una bona roda, ja notava que les cames... No anaven!

Per postres, un amateur del CJAM, ha caigut just al nostre costat (espero que no hagi pres mal), i en la seva lliscada per l'asfalt, semblava que s'anava a posar al meu davant, però l'he pogut esquivar, per sort. Nou "subidón" d'adrenalina!

Tot i amb això, quan la carretera s'ha posat favorable, hem començat a remuntar posicions, i abans del primer repetxó seriós ja érem al cap del pilot.

Havia un CJAM escapat, en posar-nos al capdavant, he aixecat el peu per a no forçar, i tot i amb això, ningú ens passava, i durant una bona estona. M'ha sorprès, doncs pensava que a l'aixecar una mica el peu, la gent es posaria nerviosa i anirien a per l'escapat, moment que volia aprofitar per posar-me a roda.

No ha estat així, de manera que hem començat a pujar el repetxó els primers, però als pocs metres ja ens han començat a passar. Semblava que al mateix temps que la resta anava a més, nosaltres anàvem a menys.

M'ha començat a fer mal l'estómac... Semblava que anava a vomitar. Seguia apretant els pedals amb la intenció de coronar amb el grup, almenys així m'assegurava roda fins la pujada del Casino, però res...

Ens hem quedat sols.

Baixant em agafat a una noia i un masculí, però en començar el Casino, ens hem quedat d'ells, moment en que en Toni i l'Elvira ens han passat. També el nostre cotxe, però res, jo estava en plena crisi.

La Pepi anava millor, però avui tenia que arrossegar bieles més de l'habitual, pobreta!

Ni quan el terreny es posava favorable tenia xispa, no tenia pistonada, en cap moment he sentit bones sensacions.

La resta... Doncs l'agonia d'una mort anunciada.

Ens han doblat a la tercera volta. Hem fet la baixada amb un segon grup, però en entrar a San Pere, ens ha agafat el pilot, enfiladíssim, en filera d'un. M'he apartat per a no molestar, doncs l'esntrada era molt "culebrera", i com el tàndem no reacciona igual que la individual, no volia (anant doblat) tallar a ningú. M'he posat a roda del darrer, però... Res a fer, les cames no anàven, i la Pepi sola, no podia.

Un parellet de voltes més, fins que a la darrera ens ha passat el segon grup, a l'estela dels quals hem entrat a meta.

Classificacions. (Feu Clic).

Crònica de la Challenge. (Feu Clic)

Ara, vist des de la distància, que és com millor es veuen les coses, no va anar tant malament.

La Pepi i jo vam arribar a 11'56" del guanyador, al lloc 45. Si tenim en compte que hem sortit més de 80 corredors, significa que quasi un 50% ha abandonat.

He vist com molts deixaven la cursa, però tants???

Clar que... El "Fora de control" que apareix darrera de la posició... No mola gens!

L'Elvi i en Toni, lloc 44 a 8'48''.

En Víctor i l'Iker, lloc 35, classificats a 4'57" (molt bé!!!).

No veig l'Àngel i en Joan, que anaven per davant, què haurà passat?

 

Les fotos.

Com diu la Marta...

Papa Noel en tàndem!!! 

 

L'Iker i en Víctor.

 

Més corredors que es van acostant a la sortida.

 

Hoooooola...

 

Pilot estirat...

 

En Joan i l'Àngel.

 

Iker i Víctor.

 

En Toni amb l'Elvi.

 

 La Pepi i un servidor.

 

 

Joan Font, el guanyador.

 

 

El podi.

 

Més fotos (feu clic).