diumenge, 16 de Gener de 2011

Cr?nica d'una mort anunciada.

Sento molt comen?ar el post d'avui, comentant que si alg? pensa que llegint aquesta entrada, es podr? fer un dibuix mental de la cursa d'avui al Circuit de Catalunya, crec que va errat. Em sap greu no poder aportar aquesta informaci?, ja que precisament avui, aquesta cr?nica ser? la d'una mort anunciada, la meva. No en sentit literal ?s clar, s? per?, esportivament, s? en quant a seguir disputant la prova d'avui.?Ha estat un cas de "mort s?bita", he intentat una RCP infructuosa, per? ja se sap, per moltes compresions card?aques i ventil?lacions que es facin en una Reanimaci? Cardio Pulmonar (RCP), si no hi ha aport d'ox?gen... Mal asumpte.

??

I es que els meus muscles han claudicat anegats d'?cid l?ctic, els he asfixiat en escasos 2'. A veure qui ?s el maco que es capa? d'aguantar 120 segons sense respirar.

?

?

Anada.

Avui m'ha tocat anar sol a c?rrer la 2? prova de la Challenge.

En principi, la Pepi, havia de c?rrer amb la Maya (la seva pilot), per? no ha pugut venir, de manera que en Ferran ha decidit que li fes de guia en Joan (amb bon criteri).

He de recon?ixer que anar a c?rrer sol no em motiva de la manera que ho fa el fet de compartir la cursa amb una altra persona, aportant el meu petit gra de sorra, fent de pilot. Em compensa molt el patiment damunt la m?quina, i crec que ara per ara, ?s en el t?ndem on trec el millor de mi com a ciclista, si ?s que hi ha alguna cosa bona encara.

Avui, quan la cosa ha comen?at a anar malament, m'han passat una infinitat de pensaments pel cap, entre ells, i potser el de m?s pes, era: -"Qu? nassos faig aqu?, tot sol, sense anar enlloc?".

Aquest mat? ja he rebut un bon pal al pujar a la balan?a del bany, 80,2 kg!. Qui em mana a mi pesar-me just abans d'una cursa, quan s? que precisament el meu pes s'allunya, i molt , ja no de l'ideal per a un corredor, sin?, fins i tot del saludable per a una persona qualsevol. Estic amb sobrep?s, i ho s?.

Crec que avui, precisament per no valorar suficientment el que anava a fer, he com?s m?s errors que un juvenil, el seu primer dia damunt la bici. Sembla mentida, no? M?s de 20 anys d'experi?ncia sobre els pedals, i cometre globerades com les d'avui, clar que a la meva ?poca, plantejaments com els que m'he fet avui, o millor dit, les reflexions a les que m'ha dut la manca d'un plantejament correcte, no me'ls feia ni de conya. Quan un camina, i no li costa anar al pilot, no es planteja massa coses, la veritat. Nom?s mira el moment de donar el pal, vigilar i controlar, o encertar l'escapada bona.

He esmorzat correctament, amb temps m?s que suficient per a fer la digesti?, i he menjat hidrats de carb? d'index glic?mic mig, i baix, per a evitar arribar a la cursa sense sucre a la sang.

El ritme d'anada a Montmel?, per?, ha estat massa elevat per a mi. Havia estones que m'acostava l'Uan, i arribant al circuit, en un "pepinorro" que hem trobat a pocs metres de l'entrada... Ja he notat que no anava. ?s hagut de passar de tot, i anar a un ritme molt m?s tranquil.

M'he preparat un bid? amb aigua i un altre amb aliment, i... Aqu? crec que ha estat la meva gran cagada, m'he pres un dels sobres d'aliment (en gel), amb la intenci? de reposar els hidrats perduts en els quasi 40 km que ja duia a les cames.

Em mirar? amb m?s cura la composici? del gel, per? crec que el que ha fet, ha estat generar un pic d'insulina a causa de la desc?rrega de sucre aportada pel gel, la qual s'havia de metabolitzar, i al no estar en cursa... M'ha deixat sense benzina.

Naturalment, aix?, unit al sobrep?s, el qual no nom?s incrementa els kg que he de despla?ar, sin? que dificulta la respiraci?, impedint que el pulm? ventili l'aire suficient per a generar una correcta aportaci? d'O2 als teixits, alhora que dificulta una posici? c?mode sobre la bici, sobretot en els moments de m?xima intensitat, fa que el meu rendiment avui, hagi estat de pena.

Com diu el mestre Artero: -"Arrancada de toro i parada de burro".

Doncs en aix? m'he convertit avui, en un "Burro". Aix? s?, un ase catal?.

?

La cursa.

Despr?s d'uns minutets esperant als "boxes",?ens hem adere?at?la l?nia de sortida del circuit. El cert es que fa impresi? trobar-te de cop i volta dins el Circuit de?Catalunya per a disputar una cursa.

Despr?s de liar-nos una mica de si la sortida era sota la pancarta o damunt la l?nia de meta. Finalment ens hem aturat a la l?nia. La meva posici? era inmillorable, just damunt la l?nia, al vell mig de la cal?ada.

Tocada de xiulet, i endavant!

He sortit amb el 52x19, amb facilitat. He clavat la cala a la primera, m'he aixecat, i he comen?at a baixar corones, per a evitar que el cap de cursa s'alluny?s.

La sortida ha estat molt r?pida, encara no havia trobat una bona roda, que ja veia com alguns, no contents amb el ritme de la sortida, ja comen?aven a atacar. Pilot enfilat, i jo que em poso a roda d'un SKODA, i enfilo cap a la primera corva al capdavant d'un pilot estirat, i en progressi?.

En comen?ar el primer repetx?, el mal de cames que he notat ha estat brutal. Com m?s fort?premia els pedals, m?s dolor, una sensaci? horrorosa. De vegades, el que notes es que et manca caixa, que el pit fa mal, i sembla que hagi d'esclatar, ets incapa? d'agafar aire, i t'ofeges. Avui, per?, no era aquest el problema, em feien mal les cames, un mal horror?s, i de cop i volta... Han deixat de funcionar, totalment colapsades. M'he comen?at a quedar, em passava tothom per tot arreu. Clar, jo era al mig del pilot, i no em podia apartar. ?s horribles veure com absolutament tothom et passa, i per molt que premis amb for?a les bieles, en contes d'impulsar la m?quina, et vas enfonsant en la teva pr?pia misera (et converteixes en un cad?ver amb rodes). Tot i amb aix?, aconsegueixo coronar a pocs metres de la cua del pilot (no est? tot perdut!).

No conec el circuit (no havia vingut mai), per? conf?o en que la baixada em permeti recuperar. S?c bon baixador, i em moc b? dins el grup, aix? que per un moment, penso: -Ja est?, ca?o el pilot, remunto una mica, i em deixo dur fins la propera rampa. Les cames s'hauran oxigenat i la passar? millor que la primera.

Doncs no!

Tot just empalmo... Tornem-hi! Nova fuetada. Em poso a roda d'una noia que va a cua de pilot, per? ?s inutil, les cames no van, i veig com, lentament, es va allunyant de mi. Segueixo fent for?a, busco una corona bona, per? res, ?s in?til, quan no vas, no vas.

Tot i que el terreny pica suaument cap amunt, intento acoblar-me a la m?quina, abaixo el cap, intento desestressar-me, i trobar-me. No hi ha res pitjor que deixar-se dur per la desesperaci?, i donar pedals sense ordre ni concert.

No estan lluny, mantinc la dist?ncia, respira, respira, respira... (penso).

La pista torna a picar cap amunt, el desnivell se'm fa insalvable, he de posar el 23, 52x23, quina creuada de cadena!

Al coronar em passa el cotxe d'?rbitres, dabant d'ell hi ha un corredor, i me'l marco com a primer objectiu. A per ell! Sembla que les cames tornen a reaccionar.

Li donc ca?a, el passo amb facilitat, aixeco el cap, i veig com el pilot ?s a prop, i em vaig acostant. Potser encara es pot produ?r el miracle, tornar a entrar.

Per?... Torna a augmentar el %, el BADABICI que havia passat, em supera, es posa d'empeus, i marxa. ?s brutal! En quan la carretera mira una mica cap el cel, veig l'altre cara de la moneda, es gira la truita (aix? ?s el pes). M'aixeco, premo amb for?a els pedals, i intento que no marxi. Potser entre els dos podem fer quelcom, el veig amb ganes de tornar a entrar.

Caram! Ara em passa un altre. Aix? ?s desesperant.

Quan et quedes, sempre tens la sensaci? de que ets el primer en fer-ho, o sigui que vas l'?ltim, no ets conscient de que potser darrera teu hi ha m?s gent.

Em concentro, i vaig a per ell, no el puc deixar marxar, ara el terreny suavitza, i anir? b?.

Est? clar que va a per el BADABICI, hem de fer grupeta!

Efectivament, em sento millor, l'agafo, el supero, se'm posa a roda,?i vaig a pel de davant.?

A la recta de meta, ja veig que el pilot ha baixat r?pid, i no l'agafar? ni boig, per? el tinc a la vista. Si ens agrupem els tres, podem anar fent grupeta amb altres despenjats, i anar trobant ritme entre tots, penso.

Em vaig acostant a una noia, i per davant va el BADABICI. El corredor que duia a roda, em passa poc abans de la corva, i em poso a roda, pensant a aguantar la pujada darrera d'ell. Per? no puc, un altre cop les cames van malament, ell va marxant poc a poc, i jo no s? qu? nassos fer.

El cap comen?a a barrinar, em sento sol, molt sol, terriblement sol... I patint.

De cop, gaireb? com un acte reflex, en una maniobra gaireb? inconscient... Giro cua, i baixo direcci? boxes. S'ha acabat!

Em deixo anar, passo per dabant dels t?cnics d'ONCE, la fam?lia, amics... No reacciono, estic mort.

Despr?s... Ja m?s recuperat, m'acosto a la Marta i les nenes, les explico el que m'ha passat (la Marta feia una cara d'al?lucinada...).

I em quedo amb ells, per a veure la cursa.

El t?ndem Blanco-Morales (guanyadors al final), van de f?bula. L'Iker que avui tamb? corre sol, va a cua de pilot, pero va. Els t?ndems Pepi-Joan, i Javi-Miguel, acaben rodant junts. Finalment l'Iker no aguanta i es queda del pilot, per? com els dos t?ndems anteriors, acaba sense ser doblat.

?

Fotos.

?

El t?ndem Blanco-Morales ha estat controlant la cursa des del principi. En Morales ha corregut a la perfecci?. Marcaven ritme a la pujada, i atacaven quan el terreny era favorable. Si s'enduien alguna individual a roda, aixecaven el peu per a no condicionar la cursa. Que els individuals seguien, ells, a roda.

A la darrera volta han fet un atac incontestable. Ja han arribat al final de la recta de meta destacats, i han creuat l'arribada escapats. Guanyadors de la cursa i primer t?ndem. Felicitats parella!

?

L'Iker a roda del pilot.

?

El t?ndems Javi-Miguel i Pepi-Joan.

?

?

La Laia.

?

La Judith.

?

Amb la Judith i la Tona.

?

Amb la Laia.

Gr?cies fam?lia, fins i tot en aquests moments dif?cils, em sabeu arrencar un somriure.

?

Video

?

Les dades.

Quin perfil! Poc m?s d'una volta. 5,5 km de cursa en 9'. Ha estat la cursa m?s curta de la meva vida.

La gr?fica, per?, no t? desperdici:

En 0,5 km passo de 0 a 28,6 km.

En aquest moment (1'), veiem 3 punts d'infelxi? paral?lels: Les pendents de velocitat, FC, i perfil, disminueixen, malgrat segueixen una traject?ria clarament ascendent. V: 28,6 km/h. FC: 175 ppm.

Arribo a una V de 46,8 km/h, i 178 ppm. En aquest moment (2'), segueix la rampa ascendent, disminueix la velocitat i la FC (moment de crisi), les cames no van.

?


Publicado por cpradasg @ 21:15  | Curses
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios