diumenge, 27 de Febrer de 2011

VII Cursa Ciclista Interclubs Ciutat de Barcelona (II Xallenge Socials BCN).

?

VICT?RIA!!!

?

Abans d'explicar com he viscut la cursa d'avui, vull desitjar una recuperaci? r?pida als companys que han patit la caiguda nom?s iniciar la cursa. Sobretot en Miguel, que ha hagut d'?sser traslladat en ambul?ncia a l'hospital. Sembla ser, per?, que no ha estat res al final.

Miguel?n, ?nimo que s?n cosas que pasan. Ya se sabe. el que va con dos ruedas, tarde o temprano, se cae. ?ngela, Miguel, as? que pod?is, poned alg?n comentario sobre el estado de nuestro apreciado piloto accidentado.

Estic preparant el video de la cursa, la tinc tota gravada, excepte mitja volta final (manca d'autonomia, aaaggghhh).

Aix? que pugui penjar? les imatges m?s interessants (amb sortida de pista d'en Joan i tot).

?

La cr?nica.

6 T?ndems vam participar a la darrera cursa de la II Xallenge de Socials de BCN.

Joan-Francesc.

Narc?s-V?ctor.

Javi-Miguel.

Elvi-Iker.

Emma-Joan.

Pepi-Carles.

?

Tot i haver arribat amb temps de sobra al circuit de la Mar Bella, al final m'ha anat ben just arrivar a la sortida, i tot pel rotllo de cercar aparcament. Uf...

Avui m'acompanyaven les nenes, ja que la Marta treballava, i com surt a les 08:00h, ha vingut m?s tard.

En fi, que ja teniem a tothom escalfant de feia estona cuan la Pepi i jo hem pujat al t?ndem. Tot just ens ha donat temps de fer volta i mitja. Com he vist que ja havia corredors a la sortida, he preferit anar per a posar-nos al capdavant, ja que l'arrencada de les individuals ?s molt m?s explosiva.

Doncs b?, sona el xiulet i... Endavant! Ostres! No se'm clava el peu al pedal, catxins... Perdo uns segons preciosos, durant els quals em passa un munt de gent. Per? no passa res, de seguida ens posem d'empeus, i a tope per a no perdre roda.

Durant la primera volta, patim per a no perdre roda del grup. De cames vaig b?, per? el pit... Un mal... Una sensaci? d'ofeg, de manca d'aire... Hi ha moments en que penso que no podr? seguir. Est? clar que la grip m'ha deixat ben tocat, penso.

L'Elvira i l'Iker ens passen a contrameta. Els agafo com a refer?ncia, els agafem, i els tornem a passar abans que arribi la corva est. Es va de pressa, aguanto la posici?, per? som incapa?os de remuntar. Ara, la meva preocupaci? es recuperar la respiraci? i que desaparegui aquesta sensaci? d'ofeg tan gran que tinc.

No ens podem relaxar! Passo per meta amb uns metres de dist?ncia respecte al cap del pilot. Duem molta gent a roda, per? ning? passa. A la frenada de la corva oest tornem a entrar. A la recta de contrameta, l'aire bufa favorable, i el pilot s'estira molt. L'aixecada de peu abans d'entrar a les corves es insuficient per a recuperar, i les sortides es fan a mil, degut a l'efecte fuetada. Hem de remuntar! Per? qui remunta s?n en Francesc i en Joan.

El pilot es comen?a a trencar, i anem passant corredors intentant no perdre massa dist?ncia (ens est?vem tallant). Corva... Tornem a entrar, sortida de corva, i... Caram! Com s'estira aix?! Cada vegada es roda m?s r?pid.

La gent lluita per a no perdre roda, es perden metres, es recuperen, es tornen a perdre... Anem fent la goma, vaja. Aix? ?s perillos?sim, ja que mentre vas entrant, vas fent, per? el desgast ?s brutal. I en el moment menys pensat,?perds 4 o 5 metres, que es poden convertir en un m?n insalvable.

A la sortida de corva haviem tornat a passar en Joan i en Francesc, per? uns metres m?s cap a meta, ens tornen a passar. Ens estavem tallant massa, i intento seguir-los per veure si ens duen al pilot.

Despr?s de passar per meta, a la dreta, veig una ambul?ncia, i ens indiquen precauci?, caiguda! Despr?s ens assabentariem que es tractava de dos t?ndems (Javi-Miguel i V?ctor-Narc?s).

Ens est? costant molt no perdre l'estela del t?ndem i tres f?mines de la Niky's que s'han enganxat a ell. Nosaltres els seguim d'aprop per? a uns metres. Tinc la sensaci? d'estar-me barallant cont?nuament contra el vent, no hi ha manera d'agafar una roda bona. A la corva els agafo, i veig com davant el t?ndem d'en Joan i en Frances, hi ha un altre. S?n la Emma i en Joan. Tamb? s'estan tallant, quina agonia, ostres!

A la sortida de corva em tallo, i veig el pilot en filera. Pot ser que encara es corri m?s? No m'ha donat temps de posar el sensor de velocitat?al t?ndem, per? miro el puls?metre i marca 175 ppm. Quan reventar??

Ja est? passant el que comentava abans. Els tinc a molt pocs metres, per? no puc entrar, i aix? que ?s la recta favorable. A la corva ens hi acostem novament, i al repetx? del pont ens posem a escasos 3m. Sortim de corva i ens tornem a distanciar, ser? possible?

Ens quedem a 10m, seguim perseguint! Ells tamb? han perdut roda (un t?ndem i tres f?mines), davant, a uns metres hi ha alguns corredors m?s. No veig el pilot, ens passa el cotxe d'?rbitres, i al pont, s'ha d'apartar perqu? m'acosto molt a ell. El passo, i ens llencem a per la grupeta que tenim a pocs metres, ara. Li dic a la Pepi que els hem d'agafar. Els tornem a tenir a uns 10m, per? no hi ha manera d'entrar. El cotxe ens torna a passar. A meta adelanten als que duem al davant (senyal que consideren que no tornaran a entrar).

Per fi! A la corva oest els agafem. Son?dues f?mines de la Niky's, el t?ndem de l'Emma i en Joan, i una individual masculina. Ara s?, ara que?tenim?roda, ens hem de recuperar.

En Joan demana relleu. El passen, es posa a roda de la darrera noia, i jo no entro, necessito respirar! Agafem un corredor de la Niky's, en Joan es torna a posar el primer, i augmenta el ritme. Tenim el pilot a la vista, si ens organitz?ssim...

En un moment donat em crida: -Marxa! Marxa!

Per? jo no estic per massa al?legries. El meu lloc ?s a dins d'aquesta grupeta, amb el que m'ha costat enlla?ar...

De fet, despr?s d'un parell de voltes ja em sento molt millor. I no em costa gens seguir el ritme, fins i tot el marco diverses vegades.

A partir d'aqu? ja, seguir rodant. Recollir algun despenjat m?s, i esperar a la volta final, o que ens dobli el pilot. Quan som doblats, el canvi de ritme ?s important. Jo em deixo aban?ar per a intentar protegir-me b? del vent, accelerant, per? sense brusquedats, que un cop dins el pilot, segur que tornaran les fuetades al sortir de corva. I aix? ?s.

Vaig molt c?mode. respiro b?, vaig b? de cames... Amb la Pepi ens entenem de f?bula... Nom?s que al cap d'unes voltes... La cama E!!! Em comen?a a fer un mal...

Al marge de la mol?stia dels isquios, que no m'ha abandonat en cap moment, per? que no m'ha limitat en exc?s, se m'ha comen?at a enrampar el qu?driceps. Massa temps feia que no feia un esfor? tant continuat com avui, i menys a aquesta intensitat. He estat incapa? de seguir el ritme, per? ja m'estava b?. Em rodat unes voltes sols, i final!

?

Fotos.

?Fotos dels t?ndems (Font: CC Proven?alenc).

?M?s fotos (link CCP).

?

El Video.

Part 1.

?

?

Part 2.

?

?

Part 3.

?

?

Part 4.

?

Us heu fixat com en Joan i l'Emma se surten de la cal?ada per anar a parar al pont, seguits d'una individual?

?

?

?

?

V Premi Inaguraci? de Veterans.

M?s de 100 corredors s'han citat en aquest ja tradicional circu?t del Poble Nou per a inciar la temporada.

?

Les fotos:

?M?s fotos (Font: CCP).

?


Publicado por cpradasg @ 21:10  | Curses
Comentarios (4)  | Enviar
Comentarios
Publicado por Invitado
dilluns, 28 de Febrer de 2011 | 18:13

Hola Carles, he intentado ver las fotos, pero el vidio me dice que es privado

Publicado por RIPOLINI
dilluns, 28 de Febrer de 2011 | 18:55

Carlitos Campeonnnnnn,vaya debut, pues menos mal que estabas mal,enhorabuena amigo,me alegro mucho por ti y por Elena y Fernando,que han heho un carreron

se sacrifican mucho,esto les va a a dar mucha moral.El pegote que te has marcado con lo de las fotos, ya te vale,si no se ve naaaaa. Tienes el blog paseido,ya sabes

el diablo siempre viste de Pradas,je je, un abrazo campeon.

Publicado por Carles
dimarts, 01 de Mar? de 2011 | 0:20

Ups... Lo siento. Ya está arreglado.

Publicado por Carles
dimarts, 01 de Mar? de 2011 | 0:30

Hola Jose.

Tienes razón, me encantó ver cómo funcionó el equipo. Fernando y Elena me impresionaron, son dignos de toda nuestra admiración. También me impresionó la foto que habéis puesto en el blog del equipo. Joder! Parezco el Sreck, o un sapo mareao, jajajajajaja... Soy consciente de que debo adelgazar, pero... Tanto??? Juas, juas. Me alegro mucho también por Perico, y como no, por el podio de Joan. Bueno, todos estubisteis de fábula.

Disfruté un montón en la social, lástima que al final, la pierna izquierda claudicó. Pero, ahora me siento muy motivado a superar todos "mis males". Hoy mismo he hecho 3 horitas de llano, a menos de 130 ppm. Mañana más.

Un abrazo.