VII Cursa Ciclista Interclubs Ciutat de Barcelona (II Xallenge Socials BCN).

 

VICTÒRIA!!!

 

Abans d'explicar com he viscut la cursa d'avui, vull desitjar una recuperació ràpida als companys que han patit la caiguda només iniciar la cursa. Sobretot en Miguel, que ha hagut d'ésser traslladat en ambulància a l'hospital. Sembla ser, però, que no ha estat res al final.

Miguelón, ánimo que són cosas que pasan. Ya se sabe. el que va con dos ruedas, tarde o temprano, se cae. Ángela, Miguel, así que podáis, poned algún comentario sobre el estado de nuestro apreciado piloto accidentado.

Estic preparant el video de la cursa, la tinc tota gravada, excepte mitja volta final (manca d'autonomia, aaaggghhh).

Així que pugui penjaré les imatges més interessants (amb sortida de pista d'en Joan i tot).

 

La crònica.

6 Tàndems vam participar a la darrera cursa de la II Xallenge de Socials de BCN.

Joan-Francesc.

Narcís-Víctor.

Javi-Miguel.

Elvi-Iker.

Emma-Joan.

Pepi-Carles.

 

Tot i haver arribat amb temps de sobra al circuit de la Mar Bella, al final m'ha anat ben just arrivar a la sortida, i tot pel rotllo de cercar aparcament. Uf...

Avui m'acompanyaven les nenes, ja que la Marta treballava, i com surt a les 08:00h, ha vingut més tard.

En fi, que ja teniem a tothom escalfant de feia estona cuan la Pepi i jo hem pujat al tàndem. Tot just ens ha donat temps de fer volta i mitja. Com he vist que ja havia corredors a la sortida, he preferit anar per a posar-nos al capdavant, ja que l'arrencada de les individuals és molt més explosiva.

Doncs bé, sona el xiulet i... Endavant! Ostres! No se'm clava el peu al pedal, catxins... Perdo uns segons preciosos, durant els quals em passa un munt de gent. Però no passa res, de seguida ens posem d'empeus, i a tope per a no perdre roda.

Durant la primera volta, patim per a no perdre roda del grup. De cames vaig bé, però el pit... Un mal... Una sensació d'ofeg, de manca d'aire... Hi ha moments en que penso que no podré seguir. Està clar que la grip m'ha deixat ben tocat, penso.

L'Elvira i l'Iker ens passen a contrameta. Els agafo com a referència, els agafem, i els tornem a passar abans que arribi la corva est. Es va de pressa, aguanto la posició, però som incapaços de remuntar. Ara, la meva preocupació es recuperar la respiració i que desaparegui aquesta sensació d'ofeg tan gran que tinc.

No ens podem relaxar! Passo per meta amb uns metres de distància respecte al cap del pilot. Duem molta gent a roda, però ningú passa. A la frenada de la corva oest tornem a entrar. A la recta de contrameta, l'aire bufa favorable, i el pilot s'estira molt. L'aixecada de peu abans d'entrar a les corves es insuficient per a recuperar, i les sortides es fan a mil, degut a l'efecte fuetada. Hem de remuntar! Però qui remunta són en Francesc i en Joan.

El pilot es comença a trencar, i anem passant corredors intentant no perdre massa distància (ens estàvem tallant). Corva... Tornem a entrar, sortida de corva, i... Caram! Com s'estira això! Cada vegada es roda més ràpid.

La gent lluita per a no perdre roda, es perden metres, es recuperen, es tornen a perdre... Anem fent la goma, vaja. Això és perillosísim, ja que mentre vas entrant, vas fent, però el desgast és brutal. I en el moment menys pensat, perds 4 o 5 metres, que es poden convertir en un món insalvable.

A la sortida de corva haviem tornat a passar en Joan i en Francesc, però uns metres més cap a meta, ens tornen a passar. Ens estavem tallant massa, i intento seguir-los per veure si ens duen al pilot.

Després de passar per meta, a la dreta, veig una ambulància, i ens indiquen precaució, caiguda! Després ens assabentariem que es tractava de dos tàndems (Javi-Miguel i Víctor-Narcís).

Ens està costant molt no perdre l'estela del tàndem i tres fèmines de la Niky's que s'han enganxat a ell. Nosaltres els seguim d'aprop però a uns metres. Tinc la sensació d'estar-me barallant contínuament contra el vent, no hi ha manera d'agafar una roda bona. A la corva els agafo, i veig com davant el tàndem d'en Joan i en Frances, hi ha un altre. Són la Emma i en Joan. També s'estan tallant, quina agonia, ostres!

A la sortida de corva em tallo, i veig el pilot en filera. Pot ser que encara es corri més? No m'ha donat temps de posar el sensor de velocitat al tàndem, però miro el pulsòmetre i marca 175 ppm. Quan reventaré?

Ja està passant el que comentava abans. Els tinc a molt pocs metres, però no puc entrar, i això que és la recta favorable. A la corva ens hi acostem novament, i al repetxó del pont ens posem a escasos 3m. Sortim de corva i ens tornem a distanciar, serà possible?

Ens quedem a 10m, seguim perseguint! Ells també han perdut roda (un tàndem i tres fèmines), davant, a uns metres hi ha alguns corredors més. No veig el pilot, ens passa el cotxe d'àrbitres, i al pont, s'ha d'apartar perquè m'acosto molt a ell. El passo, i ens llencem a per la grupeta que tenim a pocs metres, ara. Li dic a la Pepi que els hem d'agafar. Els tornem a tenir a uns 10m, però no hi ha manera d'entrar. El cotxe ens torna a passar. A meta adelanten als que duem al davant (senyal que consideren que no tornaran a entrar).

Per fi! A la corva oest els agafem. Son dues fèmines de la Niky's, el tàndem de l'Emma i en Joan, i una individual masculina. Ara sí, ara que tenim roda, ens hem de recuperar.

En Joan demana relleu. El passen, es posa a roda de la darrera noia, i jo no entro, necessito respirar! Agafem un corredor de la Niky's, en Joan es torna a posar el primer, i augmenta el ritme. Tenim el pilot a la vista, si ens organitzéssim...

En un moment donat em crida: -Marxa! Marxa!

Però jo no estic per massa al·legries. El meu lloc és a dins d'aquesta grupeta, amb el que m'ha costat enllaçar...

De fet, després d'un parell de voltes ja em sento molt millor. I no em costa gens seguir el ritme, fins i tot el marco diverses vegades.

A partir d'aquí ja, seguir rodant. Recollir algun despenjat més, i esperar a la volta final, o que ens dobli el pilot. Quan som doblats, el canvi de ritme és important. Jo em deixo abançar per a intentar protegir-me bé del vent, accelerant, però sense brusquedats, que un cop dins el pilot, segur que tornaran les fuetades al sortir de corva. I així és.

Vaig molt còmode. respiro bé, vaig bé de cames... Amb la Pepi ens entenem de fàbula... Només que al cap d'unes voltes... La cama E!!! Em comença a fer un mal...

Al marge de la molèstia dels isquios, que no m'ha abandonat en cap moment, però que no m'ha limitat en excés, se m'ha començat a enrampar el quàdriceps. Massa temps feia que no feia un esforç tant continuat com avui, i menys a aquesta intensitat. He estat incapaç de seguir el ritme, però ja m'estava bé. Em rodat unes voltes sols, i final!

 

Fotos.

 Fotos dels tàndems (Font: CC Provençalenc).

 Més fotos (link CCP).

 

El Video.

Part 1.

 

 

Part 2.

 

 

Part 3.

 

 

Part 4.

 

Us heu fixat com en Joan i l'Emma se surten de la calçada per anar a parar al pont, seguits d'una individual?

 

 

 

 

V Premi Inaguració de Veterans.

Més de 100 corredors s'han citat en aquest ja tradicional circuït del Poble Nou per a inciar la temporada.

 

Les fotos:

 Més fotos (Font: CCP).