dimarts, 13 de Setembre de 2011

Avui m'he animat a sortir sol.

Diumenge, després d'haver sortit amb el tàndem Dissabte, no ho vaig fer, i ahir estava tant desanimat que em vaig quedar tot el matí a casa, fins l'hora d'anar a la feina.

I es que quan un té molèsties físiques, sortir amb la bici, es fa un món. I si a sobre afegim la calor inhumana que està fent... Quina xafugor!

Bé doncs, tot i amb això, aquest matí m'he vestit de pometa, i cap a Sitges.

He anat molt millor que la darrera vegada. Divendres no hi vaig arribar, ja que al repetxó llarg abans d'arribar-hi, em vaig donar la volta. Anava fatal!

Avui, però, tot i pujar amb 23, m'he sentit molt millor. La cama em molestava, però res insuportable. He pujat amb força cadència, sense clavar-me en cap moment (tot i el sobrepès).

De tornada, ja no anava tant alegre, però mantenia el 23, i fins i tot he agafat un trio que duia al davant. Se m'han posat a roda, al penúltim repetxó de tornada, i al darrer, m'han intentat remuntar. I jo, sense aixecar-me, ha augmentat un puntet el ritme, i m'he mantingut al capdavant, jejeje...

La cama ja feia estona que em molestava, però al relaxar-me, la molèstia s'ha tornat dolor. Quin agobio! No té final això?

M'he creuat amb el Gregorio al Passeig Marítim de Castelldefels, l'he acompanyat fins Port Ginesta, i hem tornat junts.

Xerrant, xerrant, he oblidat omplir el bidó, i la tornada se m'ha fet eterna. Sort que m'ha anat deixant aigua, que si no...

El dolor a la cama, però, anava en augment. I en arribar a casa i posar-me a fer estiraments... Aaaaaaai!!! Quin dolor!

Simplement iniciar a fer els estiraments per als isquios ja em feia un mal de nassos. He fet una bona estona de flexibilitat, però amb dolor.

No crec que sigui una ciatàlgia pura, com ja vaig escriure l'entrada que vaig fer al Desembre, quan van començar les molèsties. Per la simptomatologia, més aviat penso que es tracta d'una Síndrome del Muscle Piramidal.

Aquest és un muscle relativament petit, que va del sacre al trocanter major (protuberància òssia del maluc). El problema d'aquest muscle és que és molt profund, i per sota, hi passa el nervi ciàtic. D'aquí que quan aquest muscle es contractura o inflama, exerceixi una pressió sobre el ciàtic que causa un dolor característic, el qual es pot confondre amb una ciatàlgia, produïda, per exemple, per una hernia discal.

No sé què fer. Massa mesos fa ja que dura aquesta història. I els tractaments... Doncs ja sabem de què van, AINES, estiraments, repòs, infiltracions en últim terme... No sé.

L'hivern passat ja no vaig poder fer peses a causa d'una epicondilitis de nassos. Finalment em van fer infiltracions, i ara sembla que la cosa va bastant millor.

També vaig tenir fa temps, una omalgia (dolor d'espatlla) important, la qual va cedir després de més d'un any, sense infiltrar. Ara espero que això també cedeixi espontàniament, el que passa, es que clar. Al ser a la cama, em limita molt a l'hora de donar pedals.

Un factor important a tenir en compte, és el sobrepès. De fet, crec que n'és la causa. També podria ser-ho l'haver corregut a peu a l'hivern (amb sobrepès). I l'altre, és la clara descompensació muscular que tinc. Vaig començar la temporada entrenant molt dur, sense una base física adeqüada (massa temps aturat i passat de pes).

En fi, espero que anant al gimnàs, insistint amb la flexibilitat, i éssent constant i prudent amb la bici. Aquest hivern acabi amb el problema. Si no, doncs potser hauré d'anar al traumatòleg a veure què diu.

Us presento al meu nou amic, el piramidal (o piriforme).

 

 

 

 

 


Publicado por cpradasg @ 19:07  | Altres
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios