dijous, 19 de Febrer de 2015



Quan després de llevar-te, vas a comprar el pa, i a cada graó que baixes per arribar al replà te'n recordes de la sortida del dia anterior, vol, dir que vas bé, o... No. 

Com diu la meva filla petita: 

-Estàs cansat? 

-Sí. 

-Doncs això vol dir que has entrenat. 

Hehehehe... 

Doncs deu ser això, serà que estic entrenant, i per això em fan mal les cames. 

Així doncs, avui m'he decidit a sortir a pèl. Escoltar-me el cos, i rodar per sensacions. 

Em feia mandra anar a sitges, però volia seguir amb la progressió de les càrregues, de manera que m'he decidit a pujar Begues. 

M'agrada pujar BeguesÉs a prop de casa, es durillo, y té una distancia mitja que va  per a entrenar la pujada. Té descansos, i de fet, dura només té la rampa de Bruguerstot i que ara per ara, tot se'm fa dur. 

30 km hi ha al cim de Begues, 30 km al cim de la Maladona, i 30 km al cim de l'Ordaldesde casa, clar. 

El "trentángulo de las Bermudas". 

De seguida ho he notat, no anava còmode. 

Em feien mal les cames, em falta agilitat, elasticitat, força... Què més? No estic pas el que es diu en el meu millor moment, la veritat.  

Però d'això es tracta, no? D'anar cercant moments, noves motivacions, i sempre, sempre... Damunt una bicicleta. 

Per això he decidit deixar la tecnologia a casa, avui. Només el pulsòmetre per a no passar de 140 ppm, i ja està. I al canell, per a no veure'l, només l'alarma m'avisa si em passo de pols, i no ha sonat en tot el camí. 

No he tret plat per res, rodant sempre tranquil, notant la pedalada de cada cama en tota la seva circumferència, cercant-la rodona. 

M'han passat un quants per l'autovia... Caram com va la gent! 

Begues, però, se m'ha fet feixug. El 23 se m'ha quedat curt, sobretot a Bruguers. 

No sé a quant anava, però la veritat, per a veure velocitats d'un sol dígit... No cal, hehehe... 

Baixada rapideta, com sempre. Tot i que aquesta vegada no me sentit prou còmode, no anava ben acoblat. Coses del sobrepès.  

Rodar cap a Castelldefels, i de tornada amb el vent de cara. Se m'ha fet una mica pesada, la veritat. Però satisfet. Anem progressant.


Publicado por cpradasg @ 21:04  | Sortides
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios