dilluns, 30 de Mar? de 2015

Per fi s'ha pogut iniciar la temporada de pista 2015, després de dues jornades suspeses a causa de la pluja, el passat dissabte vàrem poder debutar. 

Per a la Judith ja és la tercera temporada. Y com a canviat! 

Ha evolucionat com a ciclista, i com a corredora, però l'il·lusió i l'al·legria es mantenen intactes. I per a mi, això és el que compte. 

He vist tants nens i joves corredors, malmetre una prometedora carrera esportiva a causa de les pressions externes, que tinc molt clar que fins on jo arribi, la Judith no ho patirà. El dia que deixi de gaudir al posar-se un dorsal, sigui quin sigui el resultat de la cursa... Potser haurà arribat el moment de replantejar-se coses. Però mentrestant, ella és feliç damunt la bicicleta, i nosaltres veient-la. La seva al·legria es contagia. Tot i que passa mals moments també, com tots. Però això forma part de l'aprenentatge. 

Moltes vegades, quan parlo d'ella, sento la necessitat de posar l'accent en les conductes que veig als velòdroms o els circuits per part de pares que, lluny de facilitar la progressió dels nens i nenes en aquest esport, el que fan és precisament tot el contrari. Però vaja, aquest és un tema delicat que potser tractaré en algun post més endavant. 

 

200m sortida aturada. 

21''11''' 

Molt bé! 

Fa dos anys va fer un registre de 24''74'''. 

L'any passat 23''06'''. 

I ara ha baixat gairebé 2''. 

D'això es tracta, d'anar millorant progressivament. 

L'arrencada la va fer amb 48x19. Vam anar a cercar una sortida ràpida, poc traumàtica, i llençar la bici amb agilitat, si cal. 

Prefereixo mil vegades que perdi algun segon un cop llençada la bici, i que treballi la velocitat amb cadència, que no que intenti arrencar la màquina, intentant llençar-la amb una multiplicació que la obligui a sortir clavada, fent una força que ara... No toca! 

Evolutivament parlant, els nens i nenes, no comencen a desenvolupar la força fins aproximadament els 14 anys. I considerar també que la pubertat és un fet biològic que "per se" implica una despesa energètica i adaptativa (física i psicològica) important en els nens i nenes. Treballar la força ara, potser proporcioni rendiment a curt termini, però hipoteca la seva evolució futura. I podria causar lesions o alteracions en el creixement. Tinguem en compte que arrencar partint d'aturat implica un gran estrès a les articulacions, sobretot al genoll. A aquestes edats, jo seria més partidari de fer les sortides llençades (a baixa velocitat), ja que l'impacte articular és molt menor. També es podria sortir des de la part alta de la pista per afavorir que el desnivell els ajudi a arrencar la màquina. O limitar les multiplicacions per a aquesta prova. 

No oblidem que alevins i infantils estan dins el període d'iniciació, esportivament parlant. La tecnificació i especificació, hauria de començar als 14 anys (he dit començar). Així que ara, anem a cercar una bona execució tècnica, i que es diverteixin. 

Hem de fer inversions de futur, no generar despeses. 

D'altra banda, aquesta correcta execució, també es tradueix en millora. Els 200m de la Judith van ser impecables. Tant va ésser així que en el total de fèmines que van disputar la prova, cinc van efectuar un registre més elevat, tot i pertànyer a categories superiors (cadets i open). 

 

Sctatch (20 voltes). 

Llàgrimes... 

És la segona vegada que veig plorar la Judith a la pista. La primera va ser per un error d'un servidor, i aquesta vegada per la frustració generada per una incidència (sortida de pedal) que va fer que perdés roda i es desconcentrés. 

Malgrat no em cansaré mai de repetir que ara, el rendiment no és una prioritat, no podem negar que una cursa és una cursa, i els ciclistes volen fer un bon paper, si més no, superar-se a ells mateixos, i no diguem als seus rivals/companys/amics, és inevitable, i és bo que així sigui. És un clar indicatiu que estan motivats, i compromesos amb allò que fan. Veure un corredor que tant li fa anar davant o darrera... Mmmmmmm... Malament també! 

I la Judith no és l'excepció en aquest aspecte, vol fer-ho bé. 

Canvi de categoria, canvi de distància... I canvi de ritme! 

La primera volta va ser prou significativa, el ritme no era ni molt menys el que estàvem acostumats en alevins. Es va sortir prou de pressa, i gairebé tots aguantaven el ritme. 

Na Judith va sortir massa enrera, i el pilot anava totalment enfilat. Per cert, aquí sí vam muntar un 17, ja que la prova no és tant explosiva. Era la primera vegada que el posava, i volia veure com el movia i si li servia per a seguir els seus companys. Als entrenaments a l'escola del velòdrom d'Horta, ja havíem vist que el 19 és poc. Però per a entrenar és ideal: CADÈNCIA!!! 

Vaig indicar-li que intentés remuntar posicions, ja que el pilot s'anava a fraccionar, i així va ser. Quan va ser conscient del fet, va intentar posar-hi remei, i va demarrar, amb tant mala fortuna que se li va sortir el peu. 

Ella ja s'aturava i em vaig posar a córrer al seu costant dient-li que no, que seguís, tot i que un tècnic de la FCC li va dir (erròniament) que s'aturés. Això la va desconcertar molt, i va fer que es posés nerviosa. De tal forma que el que va fer va ser donar-se un "calentón" infructuós per a tornar a enllaçar. Nooooo!!! Li vaig cridar a la següent volta, ves poc a poc i deixa't agafar pel grup on anaves, i torna a entrar. 

Així ho va fer, tot i tenir 5 voltes per a incorporar-se al grup on rodava en tenir l'avaria, va agafar la roda a la següent volta. Però anava al límit, de manera que es va despenjar novament, junt amb un altre corredor, amb el que va acabar la cursa seguint l'estela del segon pilot. 

Per a mi, molt i molt bé, però ella... Només entrar a la "pelouse", va trencar a plorar.  

-Anava bé Papa, però se m'ha sortit el peu, i després no sabia què fer- Em deia. 

Bé, ha après una lliçó avui, i un aspecte del reglament que veig que no sabia. Quan es té avaria o caiguda, es disposa de 5 voltes per a tornar a entrar. 

Com deia un profe meu... Unes vegades es guanya, i unes altres... S'aprèn!


Publicado por cpradasg @ 20:57  | Judith.
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios