dilluns, 20 de Abril de 2015

Tot i que la Judith està notant molt el canvi de categoria (primer any d'infantil), no només pel canvi sinó també per la manca d'entrenament (gairebé no ha tocat la bici des de la darrera cursa de carretera de l'any passat). D'una banda perquè al velòdrom estan d'obres canviant la fusta, i d'altra, perquè les sortides que solíem fer en bici de carretera els diumenges, fa temps que no les fem. Crec que més que mandra, és por a sentir dolor. La darrera sortida va ser per a ella força traumàtica. Ja es va queixar moltíssim de mal d'esquena a la darrera cursa de carretera en que va participar, i la última sortida que vam fer junts, no va ser diferent. No para de créixer i el canvi de posició fa que apareguin dolors.  

Ja vam fer els reglatges pertinents la setmana que va debutar en carretera a Mataró, i no es va queixar de dolor. I bé, al marge de fer rodets, poca bici ha tocat al velòdrom. 

Les dues tandes fetes a Mataró van anar com era d'esperar. Bon crono als 200m de la primera jornada, pitjor a la segona, ja que es va capficar a provar amb 17 en contes del 19 que va muntar el primer dia. I les proves de fons, doncs... Li manca un pèl per agafar el ritme de competició. Les primeres voltes les porta bé, i quan hi ha el canvi de ritme, li costa. Després manté distància, però, tot i que va mantenint el ritme força bé, va perdent temps al anar sola. És poquet el que li manca per a rodar amb el segon grupet que se sol formar en cada cursa. 

Però va bé, s'esforça, i es nota. I tècnicament... Ja de ben petita era elegant, però ara... Roda amb elegància, fina, i pilota de meravella. S'endevina classe, una classe que estic convençut brollarà en el futur. Ara toca cuidar-la, no cremar-la ni física, ni psicològicament, no pressionar-la, i que gaudeixi d'allò més. 

Les dues temporades que ha competit fins ara, han anat guarnides de petites alegries que, òbviament, son positives de cara a la motivació. Es bo que no s'acostumin a guanyar, i que vegin que les victòries costen, però que amb dedicació, constància i esforç, els resultats arriben, poc a poc, però arriben, malgrat físicament estiguis menys desenvolupat/da que altres companys amb més facultats. 

I així va ser. 

 

Victòria parcial a Camp Clar. 

Petita victòria sense trascendència a la classificació de l'Omnium, però que a nivell motivacional, va ser important. 

Va guanyar la seva tanda de velociatÉren 4 ciclistes (i ella l´única noia). 

3 voltes al velòdrom de 250m, les dues primeres de les quals es van fer amb calma. I ja a la darrera, el corredor que duia el cap, va accelerar. Na Judith va mantenir bé la roda, i al darrer peralte, va a posar-se d'empeus, va sortir de la roda del noi que rodava davant seu, i sense asseure's un moment, va realitzar un esplèndid sprint, tot remuntant la posició i guanyant la sèrie. 

No puc negar que em vaig emocionar, i ella també. Estava de contenta... Una alegria que li va durar tot el dia. 

Sortida aturada la va fer amb el 19, i al tenir 50m més que a Mataró, es va notar que un cop llençada la bici, rodava àgil, però ja és el que toca. És millor que aprenguin ara a rodar amb agilitat, que no pas obligar-los a fer força, i sortir clavats.  

Al Scratch, va rodar bé, fins que es va canviar de ritme, aleshores es va despenjar, i va mantenir el ritme fins el final. El cap de cursa la va doblar, però no el segon grupet. Grupeta on penso que podria anar bé, si sabés superar el canvi de ritme. 

 

Pel que fa a la resta... Em segueix fascinant l'ambient de les curses. Em quedo hipnotitzat veient com escalfen els corredors, pedalejant damunt els rodets. M'encanta veure com es disputen les proves. No em canso, és com fa 30 anys.  

I com fa 30 anys... Hi ha coses que no canvien tampoc. Em refereixo a actituds, les quals, qui em coneix... Sap a què faig referència. 

D'altra banda, una actuació que sí que penso que és censurable i denunciable, és la arbitral. Controlar curses de pista no és tasca senzilla, ho sé prou bé. De vegades jo mateix me'n faig un embolic, però és normal, ja que em distrec mirant el desenvolupament d'aquest o aquell, i em perdo el de la resta. I quan comencen els doblatges... El tema es complica.  

Per això, i des de la meva humil opinió, penso que el control de les curses de pista s'ha de compartimentar. És impossible que un sol jutge, ni tant sols dos, controli tot el desenvolupament d'una cursa de fons, i menys si es tracta de puntuació. Les curses de puntuació han d'estar molt ben observades, i un sol observador, o dos, és del tot insuficient. 

S'han de controlar els 4 primers de cada esprint. Els corredors doblats, els que agafen volta, i els que la recuperen. I senyors, si amb dos àrbitres no es suficient, se'n posen tres, o quatre, els que calgui. I si no es pot, es demana la col·laboració dels tècnics, que estic segur que ningú s'hi negarà. 

El que no es pot tolerar de cap de les maneres es tenir a quatre nens llestos per a sortir, escoltant una discussió entre tècnics i àrbitre, per veure si han de sortir de la linia d'arribada o la vermella. Si quatre tècnics afirmen que és de la d'arribada... Potser tindran raó, no? I en qualsevol cas, de no ser així, un senyor àrbitre no pot imposar la seva autoritat com es va viure a Camp Clar en la primera tanda de velocitat d'infantils, tenint als nens donant voltes al velòdrom (3), fins que se'ls va aturar, per a iniciar la cursa on ell deia, per a donar la resta de sortides a la linia d'arribada després de ser alliçonat mitjançant un video de you tube (segons vaig escoltar). 

El mateix àrbitre que va fer repetir la tanda de 250m a un corredor perquè algú li va dir que el temps que havia pres era erròni. 

El mateix àrbitre que durant la prova de puntuació Open va admetre que ell, de pista no en sabia, i que no podia estar pendent de tot. Àrbitre que va ser incapaç d'enregistrar els dorsals dels corredors que van puntuar el primer sprint. Sort que un servidor duia una llibreta i juntament amb un company del Pista-BCN vam anar anotant tots els esprints. Però no només els esprints s'han de controlar en una cursa de puntuació, també els corredors que doblen, els que perden volta, i els que la guanyen. 

No es pot cridar l'atenció de l'spiker quan indica on és el cap de cursa (amb corredors doblats), i et penses que els que no han estat doblats van escapats. 

Ni, no veure que un corredor es pega un "calentón" formidable per a recuperar volta perduda, o que un que s'escapoleix dels que roden a la mateixa volta (i lidera la prova), puntua a l'sprint i ningú o anota. 

Per als tècnics i directors és més fàcil, perquè estem molt pendents de com evolucionen els nostres corredors, i els àrbitres han d'estar pendents de tots, no és senzill. És per això que insisteixo en que s'ha de compartimentar la vigilància de la cursa, i demanar col·laboració si cal. 

Com també és responsabilitat dels àrbitres indicar als corredors com s'ha de col·locar el dorsal, que clar, després ens hem de sentir que com que el duen mal posat, no es veu. Clar que... Si te'l poses correctament i després et ve un senyor jutge i et diu que el dus tort... Al·lucinant! 

I ja no entro en que els jutges cobren per arbitrar. Senyors, un no cobra pel que fa, si no pel que sap, i si no se'n sap... No es pot fer, i si goses fer (temeritat de la ignorància), faràs malament. Perquè es ve, doncs, a arbitrar una disciplina que no es domina? Pels diners? Em sembla molt i molt trist. 

Una altra cosa que em sembla inadmisible és haver de veure a la persona responsable de la organització de la cursa, trista, dolguda, i desil·lusionada, per haver-se hagut de sentir segons quins comentaris per part de pares, que crítics amb les incidències ocorregudes, sobretot d'arbitratge, la fan responsable. 

Sempre n'hi ha de coses a millorar. I jo el que diria a aquestes persones que es dediquen a organitzar curses, a aquestes persones que estimen el ciclisme com pocs, a aquestes persones que lluiten per a que el ciclisme de base no mori, és un GRÀCIES majúscul. Perquè sense ells, els nostres fills no podrien practicar aquest esport que a tots ens apropa. 


Publicado por cpradasg @ 21:33  | Judith.
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios