dimecres, 08 de Juliol de 2015

Ja em gaudit de la segona jornada de ciclisme al Parc Ciclista del Baix Llobregat amb els pre-seleccionats als campionats d'Espanya Infantils. 

Al marge de consideracions esportives, val a dir que ens ho hem passat d'allò més bé. Pares, mares, fills ciclistes i no tan ciclistes. 

Esmorzar el primer dia... Dinar amb una paella boníssima el segon... 

Jocs d'aigua improvisats, on nens i nenes acabaren ben xops i divertits... 

Iniciatives com aquestes s'han d'aplaudir. Els nens juguen, s'ho passen bé, i aprenen. Adaptem la infància a l'esport, a la bicicleta en el nostre cas, no al revés, perquè... No trobeu que tot sovint ho estem fent tot al revés i ens oblidem que els petits esportistes son nens, i els demanem més del que toca? O si més no... No ho fem com caldria.  

Fem "mini entrenaments" per a fer competir en "mini curses" a "miniciclistes". I això en el millor dels casos, ja que hi ha qui pensa que si aquest "mini", el transforma en "maxi", aconseguirà que el nen o nena en qüestió esdevingui un fora de sèrie en el seu esport. 

Res més lluny de la realitat. 

Tot sovint projectem el món adult sobre la infància, i ens equivoquem. Els exigim, de vegades, més del que correspon a les seves capacitats físiques i emocionals. 

"El niño está potencialmente en peligro cuando los adultos imponen, en vez de adaptar, sus propios valores, las percepciones y las demandas físicas y mentales" (Save the Children España). 

I per adaptar, no hem d'entendre "fer talles mini". Hem d'entendre el seu món, els seus processos mentals, la seva evolució física i el seu procés de socialització. 

Parlava fa pocs diessobre els sistemes de classificació als campionats d'Espanya de ciclisme infantil. I al marge de les diferents opinions que es van donar, totes elles adreçades a una mateixa finalitat, fer una selecció el més justa i representativa possible dels nostres corredors, davant una competició de caire estatal... Em vaig atrevir a dir la meva. 

Abans de la categoria de Cadets... Em limitaria a les curses del dia a dia. Res de classificacions a nivell autonòmic, i res de campionats autonòmics i nacionals. 

Fins i tot m'atreviria a proposar que fora dorsals i classificacions a les curses, però em sembla que per a això... Encara falta, i molt. Més en un context on en una marxa cicloturista amb tràfic obert, els participants duen dorsal i xip. 

A cas els infants a l'escola necessiten classificacions per a gaudir de les curses, ja siguin a peu o dins un sac? I us ben asseguro que tenen molt clar qui és el més ràpid. 

En aquest sentit, m'ha alegrat veure que la meva proposta no és pas tan agoserada, al llegir"La clasificación, las medallas y los títulos podríansuprimirse para todos aquellos niños menores de 14 años" (Save the Children España)  

Semblava que m'havien llegit el pensament, tot i que aquesta institució lluita contra l'abús i la explotació infantil, no voldria que se'm malinterpretés. Senzillament em refereixo que sense adonar-nos, que per seguir fent el que sempre s'ha fet,  a que per no intentar trencar amb el que està social i federativament establert... Podem perjudicar, més que ajudarals nostres joves esportistes. 

Estaria molt bé, doncs, substituir aquests campionats, per trobades o campus on tots els corredors puguin formar part, i on es duguin a terme tallers, i activitats dirigides a l'aprenentatge del nostre esport. 

Tot i que em consta que ja hi ha iniciatives en aquesta línia, no estaria de més institucionalitzar-ho d'alguna manera, i integrar-ho en els diferents calendaris de competicions de les diferents federacions.


Publicado por cpradasg @ 12:32  | Judith.
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios