diumenge, 22 de Juny de 2008

Estat de forma:

FC rep?s: 60 x'.
TA: 110/70
Pes:?70 kg.


Salut:

Segueixo amb les mol?sties al maluc E.


Descripci? de la cursa:

50 km en ruta que es disputen juntament amb els cadets.
Sortida i arribada a Mollet.
A St.Feliu de Codines ens incorporem a la cursa els t?ndem mixtes, f?mines i promoci? (farem uns 30 km).



CR?NICA DE LA CURSA.


Primer de tot, vull agrair a totes les persones que vinculades a la ONCE d?una manera o altra (directius, pilots, afiliats, col?laboradors... etc.), han fet possible aquesta cursa i la meva participaci?. Ha estat una experi?ncia meravellosa. Feia molts anys que no gaudia d?una cursa com ho he fet avui.

?

Arribem a St.Feliu de Codines, lloc on es donar? la sortida dels t?ndem mixtes, promoci? i f?mines.

Mentre preparem les m?quines, veig com una noia vinguda de l?atletisme comen?a a fer estiraments (preneu nota), ?s l?Anna.

Est? nerviosa, no sap ben be com i qu? ?s el que ha de fer, ?s la seva primera cursa en t?ndem.

L?ajuden a cal?ar les cales, i comencem a rodar per a escalfar. ?s curiosa la imatge de tot de t?ndems donant voltes a la rotonda del poble. Com encara queda per a que arribi el primer t?ndem mascul?, pugem el repetx? que enfila la poblaci?, i provem de posar-nos de peu alhora, ho fem be, tot i que la primera vegada em costa mantenir la traject?ria. Girem cua i tornem a la rotonda.

En Joan ens indica que parem a l?ombra, i esperem la cursa. Fa calor, molta calor, l?Anna baixa, i esperem.

Hem escalfat 15' fent uns 5 km a 20 km/h.
Arriben els mossos, els nervis comencen a sorgir, tots estan preparats, l?Anna darrera meu, per? ning? s?acosta a ajudar-la per a posar-se les cales.

Li dic que se les posi sola, es posa nerviosa, per? ho aconsegueix, molt be!

Per fi ens v?nen a donar un cop de m?, empenta...?I sortida!

Ostres!

Per? si ja estan coronant el repetx?, anem, anem!

Coronem, i veig que ja s?n lluny, es baixa r?pid, el meu comptaquil?metres no baixa de 70 km/h, i les pulsacions no baixen de 170x?, els hem d?agafar!

Em poso a la pell de l?Anna, i m?imagino al darrera d?un sonat que baixa a mil la primera vegada que corro en una bici (arribem als 83,2 km/h). Com que veig que ens hem acostat i els segueixo veient, m?oblido d?enlla?ar.

Anem be, el terreny es favorable, i un cop superats els primers moments de manca de coordinaci? en la pedalada, veig que l?Anna agafa el punt, i roda be. Jo baixo amb seguretat, es deixa portar i no em domina la m?quina en cap moment, ataco les corbes amb velocitat i seguretat, els segueixo veient, tot va be.

En un tram de repetxons em passa el t?ndem pilotat pel Toni com una exhalaci?, van tots dos de peu, atacant la pujada amb plat. En coronar la rampa, em llen?o darera seu, i els passo amb facilitat. Miro de re?ll, i veig que em segueixen, la carretera segueix baixant, de manera que penso que es posaran a roda i seguirem junts fent relleus. Per? m?s endavant, quan el terreny es posa m?s planer, miro enrera i no els veig (???).
A 14 km de la sortida, en una travessia, un control s?equivoca i ens desvia per un carrer que no ?s, i se sent:

-No!!! Vosaltres no!

-Ostres!
Freno, giro cua, pujo corones i torno a la carretera, per? segueixo clavat, trec plat i... Cataclanc!!! Cau la cadena.

L?Anna no ent?n qu? ?s el que passa, li dic que s?ha sortit la cadena, per? que no es preocupi, que la posar? be.

Aprofitant la in?rcia que encara portem, intento posar plat gran amb suavitat per a tornar a engranar, per? ?s impossible, la cadena est? travada! Ens hem d?aturar.

L?Anna baixa, jo tamb?, i intento posar la cadena amb les mans. Impossible, est? travada entre el tirant i el plat petit, no la puc treure. Tampoc puc donar pedals amb la m? mentre moc el canvi, les manetes s?n massa lluny, i l?Anna no em pot ajudar, doncs no sap com es fa.

Ens passa un t?ndem, despr?s un altre, i jo que no s? qu? fer.

Arriba la cavalleria, dos ?ngels de la guarda que s?aturen a ajudar-nos. Dues ciclistes, una ?s la companya d?un dels pilots.

Ens pregunten qu? ens ha passat.

-Per? si an?veu be, us hem intentat seguir per? ha estat impossible, an?veu darrera els nois.

-Doncs s? ?Responc- Per? se?ns ha sortit la cadena.

?Gr?cies a elles que aguanten el t?ndem, puc destravar la cadena i posar-la. Tot llest! Tornem-hi.

Moltes gr?cies noies, per l?ajut.

Ajuden a l?Anna, empenta, i en marxa novament.

Fins aqu? duiem una mitja de 39,7 km/h en 20'. Ara hem perdut posicions, ritme, i un munt de temps, per? per sort, els cadets encara no ens han agafat. Volia evitar a l?Anna la tensi? de rodar r?pid dins un pilot gran.

Sembla que tinc les cames de pedra, no van, crec que he descarregat m?s adrenalina en una estona que en tot el que d?iem de cursa.

Per? ens recuperem, i tot torna a rutllar, anem be, sols per? be.

Comencen els repetxons, i l?Anna a patir. ?s llavors quan descobreixo el seu crit de guerra:

-CARLES!!! NO PUC M?S, NO PUC!

En aquell moment recordo unes paraules d?en Joan, responent a una de les meves inquietuds. Jo li preguntava que molt be, que jo sabia com anava jo, per? i el meu company? Com ho s??

Em deia que no faci cas del que em digui el copilot, sin? de com m?ho diu.

I ?s evident que aquells crits de l?Anna no eren producte de l?extenuaci? f?sica, sin? del cansament psicol?gic, estava cansada de patir.

-S? que pots Anna, vas molt be, aguanta, beu una mica i relaxa?t, que jo vaig be.

Li fa por beure, per a no desequilibrar el t?ndem, i no saber tornar a posar el bid? al portabidons. Li dic que ho intenti, que ?s el moment. Ho aconsegueix!

M?s repetxons, aix? que li indico que afluixi, que ja tiro jo, que vaig be, que recuperi.

Sabeu la resposta???

-No! Em sap greu per tu.

?s una campiona!

Sento sirenes... Els cadets! Ja els tenim aqu?. Estem en un repetx? dur, i s?acosten r?pid.

Li dic que tranquil?la, que els deixarem passar, i quan coronem, seguirem a ritme fins l?arribada, la nostra cursa ja est? feta.

Per? ?s un grup redu?t (uns 10 corredors) cap de cursa. Es pot rodar tranquil a la seva roda.

-Va Anna, que els tenim aqu?.

-Em mareijo. Respon.

-Relaxa?t, respira fons, amb el diafragma, ventila be, i quan comencem a baixar, beu!? Ella duia Aquarius al bid?.

Quan corono, augmento el ritme, em fico entre els cotxes seguidors, i enlla?o. Amb la in?rcia que portem, em poso al cap del grupet per la banda esquerra, afluixem, i ens posem a roda dels darrers.

S?acosta l??rbitre, em crida i em diu:

-T?ndem! No et posis al davant, he?

Me?l miro, i li dic:

-Home... Que s? el que em faig, jo no entrar?.

Com pot ser que un ?rbitre cregui que em posar? a disputar l?arribada als nanos, anant amb t?ndem, i disputant curses diferents? No m?ho puc creure, en fi...

A paritr d?aqu? tot va millor, el ritme ?s tranquil, es vigilen i ataquen cont?nuament, per? jo reacciono sempre amb calma. Veig que els atacs no van enlloc, de manera que augmento el ritme progressivament, sense donar cap pal, aprofito sempre l?estela dels cotxes, i tornem a entrar a roda dels escapats.

L?Anna, cada vegada que ataquen em diu, no hi vagis!

Li explico que ?s patir una miqueta, per a poder entrar i recuperar una bona estona.

-Notes com a roda del grup es va molt millor? Anem m?s tranquils.

Ho ent?n. Tot i que fa estona que a comen?at a emetre ?Radio Vuelta Anna Costa?, no calla la tia! Que si no puc m?s, que si quan falta?... Etc.

Jo li vaig dient:
-No parlis i respira que falta poc.
Quan arribem a la darrera recta abans de la corba que enfila?cap a?meta, aixeco el peu, deixo passar els cotxes, i ens deixem caure una mica. Els cadets van nerviosos i no vull ensurts.

Enfilem la recta d?arribada, i li dic a l?Anna:

-Ara s?, ja hi som!

-A tope que arribem!!!

Apretem fins la l?nia de meta, i arribo m?s content que si ?s guanyat una cursa tot sol.

Finalment han estat 31km en 53'09'', a una mitja de 35 km/h.

Avui Anna, has apr?s el que ?s fer una cursa en t?ndem, i has experimentat de tot.
Baixar r?pid.
Rodar a tope.
Patir en pujada, regular, recuperar...
Perseguir i enganxar per a rodar en grup.
Tenir una avaria en plena cursa que t'obliga a parar...

I jo he tingut el privilegi de compartir amb tu aquesta experi?ncia.

L'Anna ?s una gran atleta, una esportista patidora i noble.
Estic segur que si t? continu?tat, i li agrada, ser? tamb?una gran ciclista.


Moltes gr?cies com sempre, a la Marta (la meva dona), que ha sabut aguantar tot el mat? com una campiona, per a acompanyar-me i fer les fotos, despr?s d'haver estat tota la nit treballant (aix? no t? preu).


Registre puls?metre.

Temps: 53'09''.
Km: 31km.
Velocitat m?x:?83,2km/h.
Velocitat 1/2:?? 35km/h.
FC m?x:?185x'.
FC 1/2:? 169x'.


Classificaci? cursa.


Cr?nica FCC:


Fotos:

CAMPIONS




CAMPIONES




Els altres campions i campiones.





L'Anna i jo.






El Podi.











M?s fotos: http://picasaweb.google.es/cpradasg/CampionatCatalunyaTandemONCE




Fotos Sportimagen:? No hi ha.



Perfil:


El primer tram correspon a l'estona que hem escalfat.
Al descens s'inicia la cursa (no s'aprecia el repetx? de sortida).
I la devallada de velocitat (l?nia blava), correspon al moment en que ens hem aturat per avaria.
L'esfor? ha estat constant tota l'estona, a tope, per? regulant per a no desfondar-me, nom?s ha baixat quan ens hem aturat, i altibaixos quan hem comen?at a rodar amb el grup de cadets (ja veieu com an?ven, para i arranca, para i arranca).


Propera cursa.

Pallej?.


Diari entrenaments:
https://cpradasg.blogcindario.com/?Fins el 04-06-08.

http://www.cuantoentrenas.com/registros.php?A partir del 04-06-08


Carles.


Publicado por cpradasg @ 22:29  | Curses
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios