dimarts, 26 de Gener de 2010

Diuen que la constància és una virtut, però per a mi és tot un privilegi.

 

Després d’un 2009 nefast en lo ciclístic, i també en lo personal, més a causa de les relacions laborals establertes amb el càrrec de supervisor en funcions, a la indefinició del meu lloc, al poc reconeixement, i sobretot, pel canvi de direcció que m’ha situat al mig d’un escenari polaritzat, on cascuna de les bandes m’ha utilitzat en funció dels seus interessos, sense tenir en compte els meus, o el que jo realment podia aportar a l’empresa, a les direccions, al meu equip, i molt menys, a la meva projecció professional en forma d’escolta activa a les meves propostes. A fet que, sumat a les enormes renúncies que he fet, hagi esdevingut en una de les crisis més importants de la meva vida.

Un mes vegetant del sofà al llit, un altre cercant respostes, preguntant-me si podria superar tot això... Només veia foscor.

Totalment incapaç de percebre la més mínima millora.

La més petita acció es convertia en un port insalvable.

Però jo no sóc així, sóc positiu, actiu, amb ganes de fer coses.

Tot i que ara em sembla impossible, un cop s’ha tocat fons, només queda remuntar. Hi així ho intento.

Fa un parell de setmanes que sembla que la cosa va per bon camí.

Sento com, poc a poc, començo a ser persona una altra vegada.

 

I en aquest camí, del qual no vull referenciar res més, i molt menys entrar en detalls, tinc un ajut impagable, al marge naturalment, de la meva meravellosa família (el motor de la meva vida)... La bici.

 

Una de renúncies a les que em vaig veure forçat durant aquests dos anys, va ser la bici.

Ara... Deprimit, cansat, gras (80 kg), i sense cap ànim per a fer res, la Marta m’anima a agafar la bici.

I ho he aconseguit, amb més o menys regularitat, amb més o menys fortuna, i en el pitjor nivell de forma de la meva vida... He començat a entrenar.

 

Gràcies Tona!


A part de monitoritzar els meus entrenaments al "software" de Polar, i a l'excel on enregistro els temps dels ports de muntanya que pujo més habitualment. Escriuré les meves sensacions al blog que fa temps faig crear per a fer-ho (tot i que no vaig apuntar massa cosa)  https://cpradasg.blogcindario.com/

També s'hi pot accedir des de l'apartat "enlaces" del blog (diari d'entrenament).


Publicado por cpradasg @ 20:50  | Altres
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios