dilluns, 31 de Maig de 2010

Per fi.

I després de...

No sé, gairebé 8 anys?

La Judith aquest estiu en farà 8...

Crec que la Tona va estrenar la Contini d’acer en fa més, i la Trek de muntanya no recordo que hagi trepitjat una sola pista de terra (se la vaig regalar el mateix dia que em va dir que estava embarassada de la Laia, “toma ya”!).

Així que al marge de les sortidetes que hem fet pel carril bici en família, i les anades i vingudes a la feina que fa amb la Monti plegable, avui ha fet la seva sortida mínimament seriosa des de fa anys.

 

En realitat la primera sortida la vam fer divendres passat.

I el cert, es que per haver estat tant de temps aturada, dues criatures, i aguantar-me a mi, feia goig veure-la donant pedals (la classe no es perd).

Estrenava sabatilles Look, per això vam optar per anar a Castelldefels amb cotxe, i iniciar allà l’entrenament.

començàrem la ruta al passeig, i vam seguir pel carril bici, així practicava el clavar i desclavar les sabatilles amb calma (ho va agafar de seguida).

La màquina també era nova per a ella, ja que la Contini ja està massa desfasada.

Quadre d’acer, Campagnolo Chorus (això síGui?o, però de 8 velocitats, i de plats, la relació que jo duia quan corria (52x42).

De manera que li he “regalat” la meva bici de “cicloturisme”.

Una Viner d’alumini amb  rodes i grup Campagnolo (veloce) 3 plats, 10 corones i forquilla de carbono.

L’antiga màquina del meu amic Gregorio (hem va vendre el quadre), ja torna a rodar pel voral.

 

Hem fet una sortideta de 35 km en 1h35’.

Hem rodat molt suavet, i per terreny pla (autovia).

Sortida i arribada a Castelldefels, amb “Vichy” a la fleca.

 

 

Perfil.

 




Concentració no li falta, i estil... Menys!


Així m'agrada veure't.



Encara no tinc massa clar si ha decidit tornar a sortir per ganes d’anar amb bicicleta, o per acompanyar-me els dies que no treballa, en aquests moments tant complicats per a mi.

Sap que necessito sortir amb la bici per a recuperar-me anímicament (m’ajuda molt), i per a combatre la insulinoresistència que fa temps que em persegueix.

M'ha costat molt tornar sortir a entrenar amb bici sol, entenc que a ella li costi anar al gimnàs o a la piscina (a mi se’m fa una muntanya).

En canvi junts, tot és més fàcil.

A mi m’encanta que m’acompanyi, ella fa esport, i probablement acabi enganxada pel cuquet de la bici (o no).

En qualsevol cas, gràcies Tona, per compartir amb mi un altre bocí de la nostra vida.

 

T’estimo!


Publicado por cpradasg @ 23:37  | Ciclistes
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios