dijous, 17 de Juny de 2010

Sembla mentida com el detonant d?un estavellament tant profund com el que he patit, passa a un segon terme, no precisament de manera r?pida, per? s? ferma, o almenys aix? vull creure.

Espero que amb el temps, ni tan sols ocupi aquesta jerarquia emocional, sin? que simplement quedi en un record, del qual, nom?s romangui aprenentatge (en positiu).

De mica en mica, m?he anat recuperant com a individu, despr?s com a persona, i ara...

Ara queda el m?s complicat, recuperar-me a nivell afectiu. Saber mirar el meu interior, i projectar-lo cap a fora.

En aix? l?esport juga un paper molt important, concretament la bicicleta.

Al marge de la tecnologia que faig servir per a enregistrar les meves sessions, les quals em serveixen per a mesurar els progressos, fer-me una representaci? gr?fica del recorregut, i generar un hist?ric a partir del qual puc establir comparacions. El que m?s m?agrada de la bici ?s aquest misticisme que la impregna quan passa de ser una mera m?quina per a despla?ar-se, a convertir-se en l?instrument mitjan?ant el qual, s?c capa? de comunicar el que tinc a dins, cap a fora, i deixar que el que m?envolta m?arribi a l?interior. Poques sensacions s?n tan properes a la m?gia.

La bicicleta t?ensenya a mesurar les emocions, a dosificar l?esfor?, a respectar el teu ritme, i el dels dem?s, a compartir espai, a col?laborar en la marxa, i naturalment, com no, a desenvolupar tot el teu potencial quan arriba el moment.

Si no es respecten aquestes premisses, es paga un preu, que de vegades esdev? elevat (esgotament extrem, lesions...).

A mesura que l?interior s?enforteix, l?exterior es controla millor. Rodar, ja no es fa tant dificult?s, i el que un dia era un veritable calvari, es transforma en una dificultat assolible, i esdev? un recorregut plaent.

Aleshores, l?entorn impregna el teu ?sser, sents com el teu interior supera amb facilitat les dificultats que es creuen en el teu cam?, per a, d?una manera gaireb? m?gica, passar d?intentar evitar-les, a marcar-les com a objectius a superar, la qual cosa t?omple l?esperit, un cop assolits.

?s llavors quan arribes a casa, surts a donar un volt amb la teva fam?lia, mires el cel, i el veus d?un altre color. Notes l?escalfor del sol i el sents diferent, reconfortant.

Mires els ulls de qui estimes, i penses...

Estic en pau, ara puc fer brollar tot el que tinc a dins.


Publicado por cpradasg @ 1:02  | Altres
Comentarios (2)  | Enviar
Comentarios
Publicado por nikabike
dijous, 17 de Juny de 2010 | 23:02

Carles,quanta raó tens! compartir, sacrificar-te, gaudir, patir i CRÈIXER!! Creixo sobre la bici, no sé si em farà millor persona, però aprenc i aixó em motiva.I em permet  compartir experiències amb gent com tu. Gràcies per llegir el meu blog .

Publicado por cpradasg
divendres, 18 de Juny de 2010 | 14:07

Gràcies a tu Nika.

No sé si es per la bici o no, pero ja ho ets de bona persona. Ella, però, segur que ens ajuda a sentir-nos millor.