dimarts, 28 de Desembre de 2010

?s curi?s com una activitat aparentment tant senzilla com ?s anar?en bicicleta es pot complicar fins a nivells gaireb? inimaginables, generar estr?s, confusi?, i fins i tot alguna que altra discusi?.

Una activitat que d'altra banda, gaireb? tots hem practicat des de la infantesa.

Clar que, quan l'anar en bicicleta implica posar-se uns culots, casc, i sortides en grup... La cosa es pot arribar a complicar, i molt.

Francament, penso que amb aix? del ciclisme, tots hem comen?at a perdre una mica el nord.

Equipament, material, bicicletes, proves, revistes, llibres, blogs, webs, botigues online, publicitat, f?rums,?curses, marxes, trobades, quedades...

?s tanta l'oferta de material, i la informaci? i marketing generats al voltant de la bicicleta que no m'extranya que qui s'inicia o ho ha fet darrerament en el nostre esport, acabi amb una diarrea mental monumental.

Com trobo a faltar les tertulies despr?s de l'escola,?a la botiga que en Bernat del Pino (Sisquillo; Teka; Hueso; Colch?n CR...) tenia al costat de casa, mentre ell treballava al taller. O les "batalletes" amb que les "velles gl?ries" amenitzaven la Cocacola que els joves corredors feiem a Peu de Costes (una veritable escola de ciclisme)despr?s d'una sessi? RECOM abans de la cursa de Diumenge?.

?

Qu??

?s evident que tots els que ens dediquem a un esport o altre, perseguim millorar. Ja sigui t?cnicament, millorar?el rendiment, o simplement cercant la comoditat en la pr?ctica esportiva (s'assoleix?amb la millora de rendiment).?

El que varia, per?, ?s la manera mitjan?ant la qual, s'arriba, o es persegueix arribar a aquests objectius.

En el nostre esport, ?s ?bvi que el m?s senzill per a millorar les nostres prestacions damunt la bicicleta, passa per sortir amb ella. Quantes m?s hores, i quanta major sigui la const?ncia millor. Est? clar que si surts, caminar?s, per? si no, no ho far?s.

Aix? doncs, ?s ben senzill, hores de sillin (amb sentit com?, naturalment).

?

Com?

Ja tenim clar que per a millorar damunt la bici, hem d'entrenar. Per? com?

I aqu? ?s on comen?a el gran batibull de consells, plans d'entrenament, literatura, articles, bronques, el boca a boca...

El que est? clar, per?, es que tot dependr? dels nostres objectius, i molt especialment, de la nostra filosofia ciclista. Com entenem la bici, qu? esperem d'ella, i qu? estem disposats a fer per ella (?s com una novia, oi?).

Naturalment, jo no s?c qui per a dir a ning? com ha de fer les coses. El que s? que puc fer ?s explicar una mica com les faig jo, i com entenc que s'haurien de fer. Naturalment sense cap pretenci?, en qualsevol cas, la d'aprendre de qui pugui aportar m?s coneixements als pocs de qu? disposo, o de servir d'ajuda a qui trobi respostes en les meves disertacions psicod?liques.

Des que vaig comen?ar en aix? de la bici, quan tenia 14 anys (sense contar els anys d'infantesa damunt la meva BH de color vermell). He fet de tot, i de moltes maneres diferents.

Primer sortia amb xandall i?unes sabatilles Rib? de pell, per?Barcelona i Montju?c. Tamb? m'atrevia de tant en tant, a pujar al Tibidabo.

Durant 3 anys la vaig fer servir per a fer una mica d'esport (al marge del futbol), sortir a passejar amb els amics, i com a mitj? de transport.

Als 17 vaig comen?ar a c?rrer de juvenil amb la SCUE de Sants. La consigna era entrenar amb agilitat, arriv?bem a fer m?s de 100 km?amb 42x21. Aix? tot l'any, i clar venien les curses i no tr?iem el plat ni de casualitat. A l'hivern, la bici hivernava, corr?em a peu, ned?vem, passej?vem per la muntanya i f?iem estiraments. Comen?ava la pretemporada al Gener, i apa! a fer 500 km en dues setmanes amb piny? fix, despr?s a entrenar amb el canvi (si es podia dir entrenar el sortir una colla d'adolescents esbojerrats, fent?veure que ?rem corredors, anant a sac per les carreteres).

Als 18, ja vaig comen?ar a fer les coses amb m?s serietat. Preparaci? hivernal, bici tot l'hivern, piscina, caminades, muntanya, gimn?s... I la pre-temporada amb prova d'esfor?, preparador, i entrenament planificat (amb FC), suplements, calendari, etc.

I a partir dels 23, a la meva bola. Anades i tornades a la bici. Inconst?ncia uns mesos, matxacades uns altres...

Incursions a Ciclosport, Veterans, Cicloturisme... En fi.

Fins que ara far? uns 3 anys vaig comen?ar amb el t?ndem.

En el fons segueixo ?ssent el mateix, ja que jo vaig aprendre a donar pedals amb un dorsal a l'esquena, i aix? marca. Per? crec que he madurat, i ara tinc molt m?s clar qu? vull que m'aporti el ciclisme (cosa no sempre f?cil de veure, eh?).

Per a aquest any que comen?a, m'he proposat intentar agafar el nivell de forma necess?ri per a competir de veter?, les curses que ONCE necessiti que faci (t?ndem), i alguna marxa si hi puc anar, per?... La conciliaci? familiar ?s prioritaria. Aix? que molt provablement esdevindr? un ciclista intersetmanal que es penjar? un dorsal de forma espor?dica.

I com ho far? tot aix??

Doncs he comen?at fent entrenament aer?bic des de setembre. No he estat molt ortodoxe en la fidelitat a les intensitats, i probablement no ho ser? mai, ja que el principal objectiu ara, ?s divertirme i fer salut. Per? ho intentar?, jejeje... Almenys, per?, si faig alguna cosa que al meu entendre no ?s correcte, en s?c conscient (que no ?s poc).

Objectius:

-Intensitat aer?bica: B?sicament he cercat que tot el meu sistema musculo-esquel?tic, cardio-vascular i metab?lic es torni a adaptar a l'exercici de la bici, de la?manera menys traum?tica possible.

Penso que aquest objectiu ja el tinc assolit amb els quil?metres que he fet el 2010, i com els he fet.

Ara toca incorporar s?ries llargues, 20-30' (1 o 2) de major intensitat, per? sense arribar a l'umbral anaer?bi. Cad?ncies de 80-90 ppm.

Sortides el m?s llargues possible, per a cremar el m?xim de greix que pugui. Est? clar que ara mateix estic amb un sobrep?s evident, i he de perdre 10-15 kg, "toma ya!!!".

?

On?

Normalment el meu terreny d'entrenament ?s l'autovia de Castelldefels.

Quan faig sortides de 3h acostumo a anar a Sitges, i si n'he de fer m?s, St.Pere de Ribes, Canyelles, i si tinc temps suficient, Vilafranca, Pant? i tornada per Vilanova i Costes.

M?s endevant, quan faci millor temps, ja comen?o a fer sortides per l'interior, Els 11, Terrassa, Gelida, St.Sadurn?, Collserola...

?

Quan?

Doncs cada dia que puc, i aquest any intentar? entrenar segons la planificaci?. Anir? fent resums setmanals a l'enlla? de preparaci?, per si a alg? li interessa.

?

Amb qu??

Tot sovint em distrec navegant per la xarxa cercant material, cuadres, bicicletes, roba, etc. Simplement per a distreure'm i veure qu? ?s el que hi ha.

Durant la meva vida ciclista he tingut 4 m?quines. Dues de gama baixa, amb les que he fet m?s km i he exigit m?s, ja que s?n les dues bicicletes amb les que vaig competir.

Ambdues de ferro, amb material gaireb? desconegut, la primera 4 talles m?s gran, i les quals recordo amb molt de carinyo, ja que em van acompanyar durant els anys en que amb m?s intensitat vaig viure el ciclisme, i van compartir amb mi, somnis, kil?metres, curses, caigudes, atropellaments, agressions, decepcions, moments de gl?ria, il?lusions, en fi... Tot all? que m'animava a sortir cada dia a?entrenar fes fred o calor, plogu?s o crem?s el sol.

Recordo com amb els meus companys critic?vem lo mal repartit que estava el m?n. Els joves que teniem il?lusi?, ganes, i for?a per a competir, duiem unes m?quines de pena. Normalment el que l'economia dels pares ens permetia tenir. Clar que els que venien de nissaga ciclista, o corrien en equips grans, duien un material de 1?, aix? s?, no pas tope de gama, ja que com que a les curses les don?vem un "tute" brutal entre trasllats i caigudes...

Les grans m?quines est?ven reservades per als m?s grans (jejeje...). Els "Iaios", que deiem nosaltres. Ja no tenien cames, per? es podien comprar cada pepino...

Tot i amb aix?, recordo que la meva primera bici (Peugeot), va costar 33.000 pts. I la segona (Vipch), 90.000.

Les grans marques d'aleshores (Pinarello, Colnago, Vitus, Rossin, Look, Gios, Alan...), les quals an?ven muntades amb material Campagnolo (Record o S?per-r?cord), et sortien per 200 o 250.000 pts.

I finalment o vaig aconseguir, quan ja feia anys que havia deixat la competici?, quan ja no somniava en ser professional, quan ja era professional (per? d'una altra ?rea), em vaig poder comprar la meva primera bici de qualitat.

Una Pinarello amb tuberia Columbus, material Campagnolo Chorus, rodes Mavic... Una meravella de?quasi 200.000?pts. A la qual va seguir (10 anys despr?s), una Pinarello Galileo tamb? amb Chorus i rodes Mavic que em va costar l'estratosf?rica quantitat de 250.000 pts. Aix? s?, les vaig anar "construint" poc a poc. Primer el quadre, despr?s les rodes, tijes, sillin, frens, pedalier, pedals... El que ara en dirien "a la carta".

Totes les m?quines que he tingut m'han donat un rendiment excel?lent, sobretot les dues ?ltimes que encara conservo, aix? s?, amb quadres diferents. La meva m?quina actual ?s una Bianchi d'alumini a la que vaig canviar el quadre (Pinarello Galileo) perqu? un cotxe me'l va destro?ar en saltar-se un Stop.

Imagineu-vos doncs, com em sento ara, quan penso en comprar una bici nova. ?bviament si la canvio ?s per a millorar, per? si tenim en compte que per a tenir una m?quina del mateix nivell que la que tinc, m'he de gastar m?s de 3.000 EUR... Una barbaritat!

I no diguem si somnio amb una tope de gama, segons el quadre i les rodes escollides, la broma pot anar f?cilment des dels 6.000 als 12.000 EUR (fins i tot m?s).

Crec que a no ser que em toqui la loteria, optar? per anar fent "arreglillos" a la meva bici, que t? alguns components que ja demanen pista.

Quins temps aquells...

?


Publicado por cpradasg @ 17:21  | Entreno/Preparaci?
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios