dimarts, 04 de Gener de 2011

I el Gener... També!!!

M’agraden el dies assolellats d’hivern,

M’agrada sentir l’escalfor del sol…

Dur roba d’abric, barret i buf ben calats…

Guants calentons, i peus ben tapadets.

 

M’he despertat ben abillat per la manta al llit.

La Marta al meu costat, i entre els dos…

Una ratolina “okupa” que moltes nits

ens ve a visitar, en silenci, i sense dir res,

s’acomoda entre els dos cercant la nostra escalfor.

 

Avui era el dia.

Llevar-se aviat, quan les princeses encara dormen.

I aprofitar les primeres penombres del matí per a sortir a pedalar.

He agafat tot l’equip de pluja per si de cas, el temps està molt inestable, i mullar-se amb aquest fred, no ve gens de gust, i com que el cel encara és fosc, un no sap quin dia farà.

 

En arribar al Prat, ja es veia que el dia seria assolellat, com a mi m’agrada, però fred.

Quina rasca! 2ºC de Tª, no vull saber quina serà la sensació tèrmica a 30 km/h.

 O sí...


Taula sensació tèrmica.

 

Tela, no? -12ºC.

Tot i que duia doble guant, barret de Wintex i buf polar, mitjons tèrmics, botins de Windstopped, i 3 capes al cos, dues d’elles de Wintex, mentre anaven passant els minuts, la incomoditat anava en augment.

Pensava que a mesura que s’anés aixecant el sol, la temperatura pujaria.

Així que, de voler anar com a mínim a Sitges, a Castelldefels m’he quedat. He girat cua, quin fred! I anant sol, sembla que encara sigui pitjor.

Els dits, la punta dels dits, tant de les mans, com dels peus, quin mal!

Així doncs, mitja volta!

Mala elecció!

Ara a la velocitat de la bici havia de sumar la del vent de cara, aaaaaggggghhhh!!!

Ha estat aleshores quan he pensat:

-Què nassos faig jo aquí? Tot sol, passant fred.

Amb lo bé que estava al llit, al costat de la Laiona, la Marta, calentó...

I no content amb això, el fred fa que vagin apareixent dolors...

El colze, els isquios, el genoll... Sembla que el fred revitalitzi les lesions, tant les agudes, com aquelles que ja no molestaven.

Les cames semblen de pedra, em costa apretar les bieles (m’he passat tot l’entreno amb agilitat), es com si al més mínim cop, s’haguessin de trencar en mil trossets.

 

Per fí, ja sóc a casa.

Entro sense fer soroll, em trec la roba, m’eixugo bé amb una tovallola, em torno a posar el pijama, i com que tothom continua fent nonetes, em fico al llit, com fa la Laia quan ens visita de nit.

Ooooooh, quina escalforeta, els meus peus i les meves mans ho agraeixen, tanco els ulls, i si no fós perquè he deixat la bici al rebedor, diria que tot ha estat un somni.


Publicado por cpradasg @ 17:35  | Entreno/Preparaci?
Comentarios (2)  | Enviar
Comentarios
Publicado por Invitado
diumenge, 09 de Gener de 2011 | 21:29

Carles, este sábado me ha pasado como a tí el martes. No estoy seguro si todo fue un sueño. Me levanté cuando todavía estaba oscuro. Me dirigí al velódromo dispuesto a salir en tándem, pero, por arte de birlibirloque, en vez de en el tándem, aparecí en casa dando pedales en el rodillo. Pellízcame y dime si me puedes asegurar si todo fue un sueño!!!

Javi

Publicado por cpradasg
dimarts, 11 de Gener de 2011 | 0:07

Ay Javi, siento decirte que efectivamente, estuvieste en el velódromo, no fue un sueño.

Lo que no sabía es que terminaste en casa haciendo rodillos, y eso que viniste avisado a última hora.

Bueno, seguro que algun malentendido, fallo de comunicación o incidéncia sin mala intención, fue la causante de tu "viaje astral".

Imagínate que yo te hacía en el el coche...

Hasta el Jueves, si hay entreno.