dilluns, 31 de Gener de 2011

BCN-Molins-Martorell-Els 11-Molins-Sta.Creu D'Olorde-BCN.

Perfil.

Recorregut.

Aprofitant que avui no feia tant de fred, i el sol semblava voler apar?ixer t?midament, he decidit allunyar-me una mica de la costa i anar cap a l'interior.

Feia ja tres dies que no sortia, i la veritat, ja en tenia ganes.

Sempre he dit que anar per l'autovia i les costes, no ?s entrenar, jejeje... La prova est? en que en quan surts de l'autovia, la mitja baixa en picat. I no nom?s ?s q?esti? de sem?fors, sin? de ritme. Els terrenys relativament trencacames de les carreteres interiors i les pujades que s'acostumen a fer, posen de manifest la dol?or de l'autovia i les Costes de Garraf.

?s evident que per a fer els primers kil?metres de la temporada??s un recorregut ideal, per? despr?s... Val la pena anar a la recerca de recorreguts m?s trencacames i pujar alg?n que altre port.

Aix? doncs... Avui he comen?at a pujar.

Per anar a molins de Rei, ho he fet per la carretera dels horts, ?s for?a tranquila, per? com t? poc tr?fic. Sembla que aquesta nit ha plogut, estava totalment molla, i no vegis com he deixat la m?quina, de pena! Per postres, el vent bufava del Nord, i?per anar c?mode he decidit treure plat, rodar amb 39x17-16 amb ced?ncia i sempre per sota de 160 ppm.

En coronar el Congost, una imatge espl?ndida de Montserrat m'ha captivat. M?s endavant, pujant els 11, els cims nevats que em?guaitaven des de l'horitz?, em feien pensar en que un dia d'aquests he d'anar a la neu amb les nenes.

La pujada als 11 m'ha resultat menys feixuga del que esperava, tot i que en alg?n tram m'he clavat un p?l, les sensacions no han estat dolentes. Clar que per anar per sota de 160 x', havia de pujar amb 39x23.

Segueixo lesionat de la cama esquerra. Em fa mal darrera la cuixa, per sota de la natja. Ja fa temps que arrossego aquest dolor, i la veritat es que em fa anar molt inc?mode.

L'epicondilitis del colze esquerre tamb? continua, per? a la bici em molesta poc. El moviment en que m?s mal em fa ?s el d'agafar el bid?. Fins i tot quan m'aixeco, em molesta poc.

Per? la cama...

Pujant Sta.Creu si que em feia mal. ?s un port que no s? qu? nassos t?, que sempre s'enganxa. no ?s especialment dur, per? s? molt "pest?s". Aix? s?, maco, maco.

Nom?s comen?ar, tot just sortir de Molins, t'enfrontes a un fals pla, en el que no saps qu? posar. Per postres, no s?... Sembla que avui m'han pres per un membre del servei d'informaci?. S'acosta a mi un cotxe que baixava en sentit contrari, preguntant-me pel cementiri. Em miro el conductor, i amb un gest, li indico que no ho s?, m'ha posat una cara... Estic conven?ut que esperava a que m'atur?s per a contestar-li. Si home! Deixar? de pedalar, i m?s quan encara no s? amb quina corona anar, 17, 19, 21...

En pic negocio la primera corva i el % augmenta, em ve un altre cotxe per darrera, es posa a la meva al?ada, i em pregunta quina ?s aquesta carretera.

-Hosti tu! -Penso- Es que tothom m'ha de preguntar coses avui???

-La que va de molins de Rei a Vallvidrera- Contesto.

-"Y el kil?metro 6?"

T? nassos la cosa - Penso - I jo qu? s?!

- Pues d?nde indique km6 - Li indico amb un t? un pel sarc?stic-

En fi, que abans d'afrontar les rampes de St.Bartomeu de la Quadra, ja vaig amb el 23. I tot el que em resta de pujada, ho faig clavat, clavat. Per a no passar de 160 ppm, moltes estones vaig 9-10 km/h, a menys de 50 rpm. Per? no penseu que podria anar massa m?s r?pid. Entre el dolor a la cuixa E, i la cansalada que he de despla?ar...

A poc que em desconcentrava, ja comen?ava a donar cops de gep. Em posicionava correctament, em concentrava en fer for?a nom?s amb les cames, i cap amunt. Com si d'una pujada F-R es tract?s, per? amb 39x23, si que vaig apanyat!!!

Mentre seguia amb el meu "Via Crucis" personal, m'he creuat amb un "Pro" (no dir? quin), al qual he saludat, per?... Perqu? s'havia de molestar a contestar un "globero" com jo. M?s tard m'ha passat a sac, i uns metres m?s endavant s'ha parat de cop, per tornar a agafar cad?ncia una mica m?s endavant. Estava fent s?ries??? No s?, hi ha gent que... En canvi hi ha altres "Pros" amb un bon palmar?s a les esquenes que s?n ben propers.

En fi, que he coronat, reconec que la pujada no se m'ha fet gens ag?nica, per? el ritme... No he de treballar, ni res.

De totes maneres estic content, ja que el primer port l'he passat relativament b?, i el segon l'he passat. De manera que com a punt de partida per a comen?ar a progressar, ja m'est? b?.

He de tenir en compte el sobrepes, les lesions, i sobretot, que m'he passat gaireb? un any sense fer res, de res. Per? res, vol dir res. Del sof? al llit, i del llit al sof?, i clar, tornar a posar en marxa tota la maquin?ria, ha de costar per nassos. Per cert! Dem? tinc visita?amb el metge, a veure qu? diu.

?


Publicado por cpradasg @ 21:15  | Entreno/Preparaci?
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios