dissabte, 05 de Febrer de 2011

La Llei de Murphy...

Existeix!

Perqu? la torrada cau sempre de la banda de la mantega? En definitiva, aquesta llei diu que si quelcom pot sortir malament, sortir? malament!

Avui, ens ha passat de tot, res greu per sort, per? hem perdut tant de temps que per a fer poc m?s de 60 km hem estat m?s de 3h.

Aix? s?, "visto, lo visto"... Ens hem fotut un bon esmor?ar!

?

Abans de sortir, en Miguel ?ngel ha decidit fer un canvi de da darrera hora en quant a la distribuci? de les parelles, degut a un imprevist.

Mira que ja les tenia totes preparadetes...

"Qu? Miguel?n, todo OK?"

Aix? doncs, m'ha tocat anar amb el V?ctor. Vaja "toro desbocao" el tio. Ha sortit com ho fan els braus del "chiquero" (es diu aix????).

Tantes han estat les ganes que hi ha posat, que en una de les seves embransides em diu: -Carles, crec que perdo el pedal.

Ostres tu!

Ens hem aturat al voral, just darrera el cotxe de seguiment, i en M.?ngel i en Paco, han intentat reparar l'avaria. Impossible! La rosca estava passada.

En Paco ha subjectat el pedal el millor possible, per? al quedar tort, en V?ctor ha decidit tornar a parar, ja que no anava b?, i clar, es podia lesionar.

En fi, que em toca anar sol, quin pal!

M?s endavant, trobem la resta de companys aturats. En Xavi havia trencat el cargol del sill?n, "toma ya!".

La t?nica del dia.

Hi ha, per?, qui aprofita per a prendre el solet.

Vaja dos llargandaixos!

En M.?ngel?soluciona el problema?i seguim.

Ostres tu! Si costa seguir els t?ndems en una individual, no vegis amb un t?ndem sense copilot. Els t?ndems Gabi-Joan i Javi-Miguel, han comen?at a marcar un ritme dur, tant dur que he arribat a les 175 ppm. Quin malestar!

He dubtat un munt de cops si seguir o aixecar el peu.

Finalment he aguantat. I a Caldes hem girat cua per anar a fer la "Parada t?cnica".

Mentre rod?vem direcci? Caldes hem passat la Raquel i en Juanjo, juntament amb altres companys. En passar en Juanjo li dic: -"Juanjo! Qu? tengo sitio para ti, vienes?"

Ell respon: -"Vas sobrao tio!".

S?, s?... Sobrat. D'?cid l?ctic a les cames, vaig sobrat.

El cert, ?s que malgrat avui l'entreno ha estat curt, no hem parat de fer s?ries. Una bona sortida interv?lica, no?

Despr?s d'una bona esmorzadeta, tornem.

Ara en V?ctor puja amb en Joan, i la Gabi entra al cotxe. Aix? ?s companyerisme!

A poc de sortir, un paio em passa fregant alhora que toca el claxon, segueix direcci? a la resta de t?ndems i es posa a pitar-los tamb?, ser? C...!!!

Paco... "?No ser? ?ste tu primo, no?".

B? doncs, despr?s del "petit incident", seguim marxa cap a BCN. Anem for?a depressa, a estones rodem a 50 km/h, i clar, per a mi... Tela!

I ja per acabar de rematar el dia, punxada a la Meridiana. De manera que rodo amb la roda davantera punxada, fins que arribo al cotxe... Cambio, i cap el vel?drom.


Publicado por cpradasg @ 17:10  | T?ndem.
Comentarios (5)  | Enviar
Comentarios
Publicado por Miguel
dilluns, 07 de Febrer de 2011 | 20:41

Carles, eres un reportero fantástico! Anda, que vaya tio que te llegaste a encontrar, qué cara de empanao que tenía... Ya vi que sudaste la gota gorda junto a tu amigo invisible. La ventaja es que al arrancar, siempre es el primero en clavar.

Publicado por cpradasg
dimarts, 08 de Febrer de 2011 | 0:46

Tienes razón Miguel, menudo personaje!

Y en cuánto a mi compañero invisible, qué jeta! No pedaleaba ni a tiros.

A 174 ppm me pusisteis subiendo los repechos de Caldes, ya os vale, ya!

Un abrazo Miguelón.

 

Carles.

Publicado por Invitado
dimecres, 09 de Febrer de 2011 | 11:38

¡Nunca subestimemos a los objetos! ¿Quién dice que tu sillín trasero era un ente inanimado en ese momento? Léase algún relato de E. A. Poe. Uuuuhhhhhh!!!!

Publicado por Invitado
dimecres, 09 de Febrer de 2011 | 11:45

Perdona Carles, sóc la germana d'en Miguel. Tal i com  actues amb el iaio, no tindries cap problema portant una classe amb els de l'ESO, però un 4rt dels xungus!! Ángela.

Publicado por Carles
dimecres, 09 de Febrer de 2011 | 12:04

Ostres Angela, quina alegria llegir-te.

En Miguel em parla molt de tu. -"Mi hermana es una gran fan de tu blog"- Em diu tot sovint.

Ai... Que em sembla que has vist "mi lado oscuro"...

No em vull ni imaginar el que heu de passar litigant diariament amb adolescents (entenc que ets profe, no?).

Jo en tinc dues, una de 6 i l'altra de 8, i ja tremolo de pensar com seran d'aquí molt pocs anys...

Una abraçada.