divendres, 18 de Febrer de 2011

Aquest mat? he anat al CAP a recollir el "Parte de cobro" per a lliurar-lo dilluns a la feina. Com que segons l'administrativa, la baixa la tinc fins diumenge, m'ha donat hora per a que em vei?s la Metge de Fam?lia que em va fer la baixa.

M'ha dit que encara ?s aviat per a sortir de casa, aix? que he de fer bondat uns dies m?s. De manera que la setmana que ve, quan em trobi millor, he de demanar hora amb el meu metge per a que em faci l'alta.

Doncs que b?!

Avui ja sumo 11 dies sense entrenar: 2 per la grip de la Marta, i 9 per la meva (dels quals, porto 5 de baixa).

Dues coses estan clares: 1. Em quedo sense cursa Diumenge. 2. Quan torni a sortir, haur? d'iniciar els entrenaments de 0.

Aquesta vegada, per?, em ser? m?s senzill acumular hores de bici, ja que podr? fer dies de 4 i fins i tot 5h. De fet, el per?ode d'acondicionament es fonamenta en aix?, el m?xim d'hores possible a ritme moderat. I clar, jo he de "robar" hores a la matinada (sempre que la Marta no treballi), ja que abans de les 13:00h he de ser a casa.

Aquest any estic molt motivat, i tinc ganes de bici. Reconec que no m'estan sortint les coses com jo voldria a causa de les lesions, i ara, una malaltia lleu, per? que m'ha deixat "fet caldo", em fan mal fins les pestanyes, i estic de cansat... De totes formes per?, aprofitant que m'he vist obligat a parar, i que naturalment, la primera setmana que surti a entrenar, no far? tirades de 4-5h. Aprofitar? per anar al gimn?s. A veure qu? puc fer, ja que amb l'epicondilitis que no millora gens, el dolor a la cama E (que encara no s? si ?s muscular o ci?tic), i un "nou" doloret que m'ha vingut a veure... No s? pas si?m'haur? de limitar?a intentar fer 4 estiraments i prou. He posat nou entre cometes, perqu?, malgrat feia temps que no el sentia, ?s un vell conegut, un dolor a la ingle esquerra, que de vegades s'ha tornat insuportable (m'ha arribat a provocar quadres vagals i tot). Una d'aquelles lesions que, com el dolor de la cuixa, mai he arribat a esbrinar de qu? es tractava, ja que tot i haver visitat diferents especilaistes (Traumat?leg, ur?leg, cirurgi?), i haver-me fet dues ecografies per part de dos radi?legs diferents... Cadasc? m'ha donat una versi? diferent del tema, i el pitjor de tot, es que han descartat que es tract?s d'una patologia de la seva compet?ncia. aix? ?s el pitjor que et pot passar. Que verifiquin que hi ha una lesi?, i que quan t'adrecen a l'especialista en q?esti?, aquest descarti que es tracta d'alguna cosa dins la seva ?rea de coneixement, i t'envii a un tercer que al final, fa el mateix. Sort que no ?s res greu, que si no... Entenc perfectament la gent que es desespera quan el que creu que ser? q?esti? de setmanes es converteix en una gimcana "Sine Die" per les consultes m?diques i unitats de diagn?stic.

Arriba un moment que aprens a conviure amb aquests dolors, i suposo que per la capacitat reparadora de l'organisme, o perqu? som capa?os de fer una mena de focalitzaci? selectiva inconscient de les vies nervioses sensitives, quelcom semblant a l'atenci? selectiva que efect?em quan condu?m, per exemple. Som capa?os d'a?llar-nos de tal manera del nostre entorn, que sembla que nom?s siguem receptius a aquells est?muls que ens interessen en aquell moment. I ?bviament, el dolor no interessa. I amb el temps, les lesions es curen "soles", ens fan la guitza nom?s de tant en tant, o tornen a apar?ixer quan per algun motiu tornem a "castigar" la zona lesionada.

En el meu cas, ha estat la tos. Els atcs de tos brutals i contiunus que he patit els darrers dies, que han fet que em torni a fer mal la ingle. Espero per?, que com altres vegades, anant en compte a l'hora de carregar tensions sobre la zona, torni a desapar?ixer. De fet, aquesta ?s una de les causes per les que mai faig abdominals. I ja posats, us comento que a l'altre banda, em va passar, fa molts anys, quelcom semblant, per? aleshores m'ho vaig fer fent abdominals amb pes (estava fet un matxaca llavors, jejeje...).

La principal causa de que darrerament em lesioni tant, estic conven?ut que es deu a que em dedico a fer bici sense una bona base atl?tica darrera. Abans de posar-nos a desgastar l'asfalt de les rodalies de BCN, hauriem de constr?ir una bona faixa de tota la musculatura acces?ria. Muscles, i tendons que no treballem amb la bici, per? que es veuen sotmesos a grans tensions, i m?s grans en proporci?, quan menys en forma s'est?, i amb m?s perill de ser lesionats, quan m?s nivell ha tingut el ciclista en q?esti?, i menys en forma es troba. Ja m'ho deia en Mariano -els de l'entorn el coneixeu millor per l'Alento (el seu cognom)-: -"Un ciclista, antes de ser corredor, debe ser atleta".

Est? clar que qui camina damunt la bici, o ha caminat. Es que, al marge de l'entrenament, t? una s?rie de condicions innnates, que com v?nen determinades gen?ticament, les tenim de per vida. suposo que d'aqu? ve all? de... -"El que tuvo, retuvo..."

I clar, quan despr?s d'un per?ode llarg d'inactivitat esportiva, tornem al que ens agrada i se'ns d?na b?. Solem comen?ar la casa per la teulada. comencem a donar pedals, ens adaptem amb major o menor facilitat, i de seguida apareixen comentaris o pensament del tipus:

-Doncs amb el que fa que no surts, i que encara?no est?s fi, d?u ni d? com vas.

Ja est?! Sent?ncia de mort. Qu? passa llavors? Doncs que quan toca anar poc a poc, mai vas tot lo suau que hauries d'anar,?i quan toca anar r?pid, no vas tot lo r?pid que hauries. Descuidem la preparaci? per molts motius, i excuses mai falten:

-Ja tinc una edat...

-Total, si ja no em dedico a l'alta competici?, amb sortir 2 o 3 horetes tinc prou.

-Amb el ritme de vida que duc actualment... No tinc temps d'anar al gimn?s, he d'aprofitar al m?xim les poques hores de que disposo per a fer el que m'agrada, anar amb bici!

I tot s?n arguments for?a sensats, no? El que passa, es que quan ens pujem a la m?quina, ens passa quelcom semblant al Goofy quan puja al cotxe.

Ens tranformem inconscientment en aquell corredor "totpoder?s" que ?rem, i sempre intentem donar el m?xim. El m?xim d'un cos en decad?ncia on per una estona, sembla que nom?s sinapten?les neurones del record.

I clar, ens fem pupa!!!

Tela marinera!!!

Quin rotllo que us he fotut! Com es nota que estic sol a casa, aburrit, i que ja em trobo una mica millor. Se'm cau la casa a sobre, i no em ve de gust ficar-me al llit. Aix? s?, els mocadors ben a prop, suquet de taronja va, suquet ve. I ben apoltronat al sof?.

Com deia aquell...

-"Puedo prometer i prometo..."

Que quan estigui millor, far? les coses amb m?s seny. Estiraments, tonificaci? al gimn?s, i sense pressa damunt la bici, que la temporada ?s llaaaaaaaaaarga, i hi ha temps de sobra.

"Piano piano si va lontano".

?

Salut!!!

?


Publicado por cpradasg @ 19:37  | Entreno/Preparaci?
Comentarios (5)  | Enviar
Comentarios
Publicado por Invitado
diumenge, 20 de Febrer de 2011 | 8:39

Hola Carlitos,despues de la parrafada,con la que nos has castigado,(encima que leemos tu blog)y como todo en la vida no son malas noticias,te dire que ya tenemos la ropa,la verdad es que es espectacular. Por otra parte,ayer se celebro la reunion de abuelos,o sea, la nuestra,ya tenemos calendario que despues te enviare para que sigas motivandote.Este año hay una novedad nos instalaremos un chip,para las carreras por finnnn,eso si previo pago de 35 euros(todo el año)

Espero que todas estas noticias(menos la ultima)te sirvan de motivacion,en tu ya pronta recuperacion chin pon. Que bien me ha quedado este pareado je,je,je.Pues nada amiguete cuidate y nos vemos pronto.Bienvenido al equipo de las frutas,recuerda que nuestra sede la instalaremos en Macedonia,por aquello de las multifrutas

Força Carlitossssssssssssssss!!!

Publicado por Carles.
diumenge, 20 de Febrer de 2011 | 11:23

Jo tío, anda que no me he reído con tu comentario, jajajaja...

Bueno, bueno, pues cual guerrero macedonio me dispongo a prepararme para conquistar el mundo a las ordenes de mi general, Ripollini Superfruit de Macedonia, juas, juas, juas.

Ya estoy impaciente por vestirme de manzanita, como estoy redondito me irá al pelo. Ya me dirás cómo quedamos para recogerla.

He leído algo del chip en la web de la FCC. Es cierto que gracias a llevarlo, no serà necesario abandonar si te doblan? Más que nada es que así puedo ir a las carreras siguiendo el plan en época de acondicionamiento general, eh? No creas, jijiji...

Ya estoy mejor de la gripe, así que esta semana espero poder lanzarme al asfalto, que tanta cama acaba con mis neuronas.

Força Superfruits!!!

Publicado por Miguel
dilluns, 21 de Febrer de 2011 | 18:58

Hola Carles, soy Miguel.Espero que te recuperes pronto porque ya te echamos de menos.No seas tan exagerado cuando dices que tendrás que empezar de cero.

 

 

UN ABRAZO!!!

 

 

Publicado por Carles
dilluns, 21 de Febrer de 2011 | 20:13
Bueno, de 0, de 0... Talvez
Publicado por cpradasg
dilluns, 21 de Febrer de 2011 | 20:29
Bueno, de 0, de 0... Talvez no. Son concesiones literarias, jejeje... Pero no creas que está el tema para tirar cohetes. Cuándo ya me sentía mejor a nivel respiratório, se me complica el tema en el sistema digestivo. No sé si es el virus, o los antibióticos, pero tengo el estómago y el c... que no veas. Yo también os echo de menos, tengo unas ganas de subirme al tándem... Espero poder estar ahí el próximo finde. Un abrazo campeón!