dimarts, 01 de Mar? de 2011

Avui l'entrenament ha estat for?a xulo.

107 km en unes 4h40'.

He sortit en dej? per tal d'afavorir el metabolisme dels greixos. el ritme ha estat sempre aer?bic, per? per aconseguir-ho, he hagut de pujar clavad?ssim. Tampoc es que pod?s anar massa m?s r?pid. La pujada a Sta.Creu ha estat com fer una s?rie de for?a resist?ncia.

La baixada... Freda! Molt freda. He arribat als 2?C. No podia c?rrer del fred que tenia, simplement m'he deixat caure. Impressionant! En quant he sortit de Molins, la temperatura a cambiat. Est? clar que la vessant Nord de Collserola t? un microclima molt particular.

Autovia i costes, b?, malgrat que el mal de cames no m'ha abandonat en cap moment. El dolor isquiotibial apareix?a de tant en tant. Aquesta tarda, per?, m'est? molestant molt?ssim. Em fa mal el gluti, la part posterior de la cuixa, i fins i tot de vegades sembla que la cama tamb?. Ah, i en un punt situat a nivell lumbar E.

Al marge del dolor, noto molt la difer?ncia de cames. ?s com si l'esquerra no fes gens de for?a.

De tornada, a Castelldefels, m'he hagut de menjar les barretes que portava, per? com ja duia m?s de 3h pedalant sense parar, l'objectiu s'ha assolit.

?s curi?s com, quan s'est? lesionat, sents l'adaptaci? a l'entrenament i la progressi? d'una banda, i d'altra, l'empitjorament de la lesi?, o almenys la seva permanen?a. Un pal!

Ara, mentre escric aix?, em fa un mal la lumbar i la cama...

Dem?, segurament sortir? per l'autovia a rodar suau.

?

An?ctoda del dia:

No s? si qualificar-ho com an?cdota, incid?ncia, ensurt, o...

La q?esti? es que m'ha anat d'un pel de no caure, i arribar a les mans amb tot un personatge.

Anava pujant pel carrer Galileo amb una filera de cotxes al darrera que curiosament no em pitaven. Quan nom?s hi ha un carril i fa pujada, intento anar alegret per a molestar el m?nim.

De sobte, un personatge salta a la via fent gestos amb els bra?os i pronunciant mots ininteligibles a crits. Al mateix temps, veig un cotxe que surt del que sembla un garatge, marxa enrera, i quan ?s al carrer, en contes de seguir endavant, o fa enrere, ?s a m?s de 25m. El paio que tinc davant, no s'aparta, de manera que quan arribo a la seva al?ada, l'esquivo alhora que posant les mans al costats de la cara crida: - "Como los burros! No ves que viene un coche en direcci?n contraria?" i... Patapam, sento un cop a la part del darrera del cap.

Freno de cop, giro c?a, i em dirigeixo cap l'energumen que m'ha pegat cridant: - "Tio! Qu? haces? Quien eres t? para tocarme?

En aquestes que respon: - "Es que no ves el coche"?

- "El coche?" - Responc - "Lo que veo es a un payaso en medio de la calle intentando parar el tr?fico, que encima me agrede, y a un descerebrado que comete dos infracciones para cometer una tercera".

- "Qu? dices"? Crida.

- "Que tu no eres nadie para parar la circulaci?n,?y mucho menos para pegarme. Y que tu amigo no puede salir de un parquing marcha atr?s, tampoco circular tantos metros en sentido contrario, y menos para aparcar en una zona de carga y descarga. Eso es lo que te digo! - Li contesto.

- "Te he dado sin querer" - em respon.

- "Sin querer"? - Al?o la m? amena?ant, i dic: - "Por agresi?n! Te tendr?a que denunciar. Es que no respetais nada ni nadie".

He respirat fons, he girat cua, i cap amunt altre cop.

Uf... Ja em veia liat. Em quedo de pedra de com ens tracten. Si en contes d'una bici, s?c un cotxe, tamb? s'?s llen?at a la cal?ada per a aturar-lo "con su cuerpo serrano"? Ja no nom?s els cotxes no ens respecten a la carretera, sin? que els vianants ens prenen per... Francament, no s? per que. de vegades penso que per a moltes persones, els ciclistes no arribem ni a categoria d'animal.

?

?

?

?

?


Publicado por cpradasg @ 20:58  | Entreno/Preparaci?
Comentarios (2)  | Enviar
Comentarios
Publicado por Invitado
dimecres, 02 de Mar? de 2011 | 10:20

Hola Carles

Sóc l'Ángela i acabo de llegir la teva anècdota. Jo també la considero així. No és qüestió d'anar entrant i sortint de la comissaria dels mossos...Malgrat que alguns es mereixen que els pengin dels dàtils que encara deuen quedar a la palmera que té marcada la part dreta/costat del Miguel. Veu parlar doncs ja t'ho explicaria ell. Jo vaig arribar i de seguida, com que no el veia passar, vaig pensar en una caiguda, anava accelerant el pas i veig en Javi al qual li estan fent cures i ja m'ho expliquen...Abans , en un banc, vaig veure dues nenes assegudes molt "modosites" elles...i cap a l'hospital del mar. Calculo unes 11 hores: diferents proves, observació, reaccions, marejos...i després pujar al 4rt pis. Dilluns vaig estar una estona amb ell -una bona patacada però ha descobert la multifunció del bidó de l'aigua, sals...per fer pipi és boníssim. Si el pipí penses que és llarg millor tenir a l'abast un "florero". Avui dinarem junts. Salut. Precaució. Ángela.

Publicado por Carles.
dimecres, 02 de Mar? de 2011 | 19:05

Hola Àngela, doncs sí, ja vaig parlar amb el Miguel. M'al·legro molt que no sigui res greu, malgrat sé per experiència que aquests traumatismes toraxics són molt dolorosos.

Les nenes que vas veure,  eren les meves. Estaven esperant que arribés la seva mare (venia de camí de la feina), abans de deixar-se anar la melena, jejeje...

Dóna molts ànims en Miguel, i sobretot que no s'obsessioni ams les caigudes. A tots ens ha passat, i ens passarà, qui va amb dues rodes, tard o aviat cau. Però no s'hi ha de pensar. Es tracta de no fer burrades, i pilotar el més relaxat possible, quan es va tens, o amb por, es quan passen aquestes coses.

Recordo una cursa, en que només sortir, el manillar va cobrar vida, tremolava com si estigués posseït. Em vaig acollonir, pensava que s'havia trencat alguna cosa... Doncs no! Era jo, que amb la tensió que duia als braços provocava  aquest tremolor. Va ser relaxar-me, i la bici va anar com una seda.

Fins aviat.