diumenge, 13 de Mar? de 2011

Ben b?, no s? com qualificar l'experi?ncia d'avui.

Primera cursa de veterans de la temporada per a mi. Fins i tot he arribat a pensar, at?s el resultat, que tamb? hauria d'?sser la darrera. Donar dues voltes (de 40) amb el pilot a un circuit r?pid, ample, i gens complicat com el d'avui, ?s poc menys que inadmisible.

S?c conscient de quina ?s la meva situaci?, i tinc clar que no em puc exigir massa, per?... Quedar el pen?ltim de 109 corredors/es, a 8 voltes del primer... ?s per a pensar-s'ho. I s? que hi he pensat, s?.

De totes maneres, no s? jo si aquest resultat ?s massa fiable. El meu puls?metre va enregistrar 1h32'57'', en lloc d'1h56'04' que surt a la classificaci?. La meva mitja va ser de 33,4 km/h, per a fer 51,8 km. Per? vaja, en aquest cas, les dades ?s el de menys. C?rrer despr?s de gaireb? un any de baixa, lesionat, amb gaireb? 20 kg de m?s, i 20 anys sense competir, no ?s cosa f?cil.

El ciclisme ?s la meva gran passi? (despr?s de la meva fam?lia), i no hi vull renunciar. Vaig aprendre a anar en bicicleta amb un dorsal a l'esquena, i ?s a les curses on gaudeixo 100% de la bici. A m?s, ho puc compartir amb la fam?lia, ja que la majoria de curses s?n en circuit, et poden acompanyar, animar, i despr?s, podem assar la resta del dia plegats.

Tinc la sensaci?, per?, d'estar fent-ho tot al rev?s. Quan vaig comen?ar en aix? dels pedals, de seguida vaig destacar. Hi havia qui deia que pujava com els ?ngels. El cert, ?s que quan la carretera s'enfilava cap els n?vols, ?s quan millor em trobava. Potser encara hi s?c, als n?vols.

El normal ?s que quan un destaca en una disciplina esportiva, es plantegi competir. Ara en canvi, em fico en aquests fregats sense destacar en res. B?, s?, en el pes potser.

La mem?ria... No s? si ?s bo tenir-ne. Cont?nuament recordo les sensacions que tenia fa uns anys. Ara segueixo amb tanta o m?s il?lusi? que aleshores, per? em queda molt de cam? abans de tornar a ser competitiu. He de perdre molt de pes, guanyar for?a, i agafar la mida al ritme de competici?.

Ara, per ara, les curses no poden ser m?s que tests de forma, per a mi. Per? se'm fa molt dur veure com nom?s tocar el xiulet, em veig immers en un m?n que en pocs minuts, esdev? a anys llum del meu.

No tot ha estat negatiu, per?. El dolor al pit que sentia nom?s sortir, no l'he notat. Tampoc aquell mal de cames insuportable que apareix en comen?ar a tensar. I, en un moment donat de la cursa, vaig enlla?ar amb una grupeta on em sentia la mar de c?mode. Vam rodar junts unes cuantes voltes, fins que al doblar-nos el pilot, el grup es va disgregar, i jo, em vaig veure incapa? de seguir el ritme d'aquest.

El fet d'intridu?r el xip, ha suposat per a mi, una veritable bala d'oxigen, ja que sense ell, en quan et doblaven, havies de deixar la cursa. Ara en canvi, en quant perdo contacte, em plantejo la resta de la cursa com un entrenament de qualitat. De fet, el 53,6% del temps de cursa el vaig fer per damunt de 158 ppm. La FC mitja va ser de 156 ppm.

I la grupeta... Es va desfer.

??

La cr?nica.

Ja tinc nou dorsal per al que resta de temporada, el 151. He hagut de dir ad?u al 37 abans d'estrenar-lo. T? nassos la cosa, en una stmana perdre primer, la llic?ncia, i despr?s el dorsal. En fi, tot solucionat, llic?ncia nova, dorsal nou, i xip nou. No far? bromes amb el xip, d'aix? s'encarrega, i molt b? per cert, el nostre estimat Ripolini al blog de l'equip.

Nom?s tocar el xiulet, la cosa es va posar r?pidament en marxa. Tothom menys els dos corredors que tenia davant meu a la l?nia de sortida. No s? si es que no acababen de clavar, o qu?, pero em van fer un tap... En fi, que tothom passava, menys jo. En quan vaig trobar forat, vaig comen?ar a esprimtar, baixar corones, i cap endavant! De fet, la sortida no va ser bona, per? tampoc un desastre, ja que vaig coronar el repetx? (per cert, pujant a 46 km/h nois) bastant aban?at. I a la baixada, en veure un passad?s lliure a la dreta del pilot, m'hi vaig colar, fregant la vorada al primer revolt de dretes, una "chicanne" en si.

El circuit era for?a divertit, girs i contragirs. Pujada no massa dura, baixada r?pida. Un Montmel? en petitet. Ll?stima, per?, de l'estat del s?l,?ja que era for?a brut (va haver for?a punxades), amb claveguerams for?a desnivellats, i una corva, la que es trobava al final de la baixada (d'esquerres), tota molla i amb sorreta (sobretot al principi, despr?s es va anar assecant).

Un recorregut que es podia fer perfectament sense tocar el fre. Ll?stima que no tothom ho veia aix?, i francament, les fuetades al sortir dels girs, em van semblar exessives per al tipus de circuit que era. si es corria m?s pujant que baixant!!!

La primera volta, tot i que r?pida, la vaig passar b?. No em feia mal res, per?... Em sentia ofegat, em faltava aire!!! No m'extranya! Amb l'airbag que cuc al damunt, ?s impossible ventil?lar b?. Quina capacitat pulmonar dec tenir est?s sobre la m?quina? M'ofego per compressi? abdominal, est? clar!

La segona la vaig salvar (amb el ganxo), per? en iniciar la pujada cap a meta, ja anava mort, em va passar tothom, i vaig coronar ja despenjat. Dues voltes amb el pilot. Qu? fort!!!

Entre 3, vam intentar ca?ar, per? res, impossible!

El vent bufava de cara a la baixada, i anant a roda del pilot es va molt m?s de pressa.

Per darrera es van anar acostant m?s corredors, per? francament, anava tant al l?mit que m'era gaireb? impossible seguir-los la roda. De pols no anava malament, per? em faltava l'aire, notava com m'era impossible omplir b? els pulmons.

Aix? doncs, al d'unes voltes, ens passa en Madrigal, com una moto! Seguit d'un altre corredor, i m?s tard el pilot. Em vaig apartar per a no fer nosa, i vaig pensar a entrar a la cua. Aix? s?, darrera el gran grup, una grupeta que rodava un puntet per sota em va salvar la vida. A la baixada hi vaig poder entrar. I vam anar fent durant unes cuantes voltes. Aqu? s?, em vaig anar recuperant, i retroban bones sensacions. Aquest ?s el meu grup, vaig pensar.

I ho va ser fins que el pilot ens va doblar. Jo vaig ser incapa? de pujar-me al tren, em treien de punt. Aix? que a partir d'aquest moment, em vaig dedicar a rodar. Esperant, potser a trobar una nova grupeta, per? no. De manera que m'ho vaig plantejar com un entrenament, i punt.

Classificaci?.

Fotos.?

Classificaci? Xallenge?

?

Algunes imatges:

Preparant l'equip...?

Escalfant amb en Carles i en Jordi.

Est? clar on he de comen?ar a atacar, no? L'airbag!!!

?

Vinga Octavi, no et tallis!

?

Amb la grupeta del dia.

L'Elena, que mai falla.

Incl?s aix?, en Perico em treu de punt.

Ah?, ah? Jose, Ripollini a l'esprint!!!

?

Els guanyadors.

60s.

50s.

40s.

F?mines.

Equips.

Primers per categoria.

Maese Madrigal, nou lider de la Xallenge.

Les incondicionals.

?


Publicado por cpradasg @ 18:09  | Curses
Comentarios (7)  | Enviar
Comentarios
Publicado por ELENA
dimarts, 15 de Mar? de 2011 | 0:12

Bona nit Carles,

Molt xuli el video quina canya i molt guapes les fotos. Felicitats!!!

M'alegro molt de que estiguis amb nosaltres aquest any hem fet un grup genial. Felicita a la fotografa també.

Petons.

Publicado por Invitado
dimarts, 15 de Mar? de 2011 | 1:43

Salutacions Carles

El vídeo molt original i maco, les fotos moltes i bones felicita a la fotògrafa/o.

El teu comentari me ha fet riure, dons jo també he fet alguna vagada aquest enraonaments en algun moment, però no perdo les esperança de esta algun dia amb els mes forts

Cada cursa en dona mes ganes de entrenar per poguer esta mes endavant en la pròxima, te animo que facis lo mateix i sobre tot passa tu be amb la bici i les curses.

Josep Casado

 

Publicado por Carles Pradas.
dimarts, 15 de Mar? de 2011 | 16:06

Hola Elena, gràcies.

Tens raó, tenim una bona colla. els que ja ens coneixem de fa temps, doncs ja sabem el que hi ha, jejeje... I amb la resta, doncs molt bé, m'hi trobo molt a gust. Només em planyo de no poder donar sobre la bici el nivell que jo voldria. "Quien me ha visto y quien me ve", tu en pots donar fe, te'n recordes de com pujava abans? Jajajajaja...

A mi també em fa molta il·lusió retrobar-vos a tots, i fent el que més ens agrada de fer. Això fa que surti el millor de nosaltres, i ens ho passem d'allò més bé.

Una abraçada campiona!

Publicado por cpradasg
dimarts, 15 de Mar? de 2011 | 16:18

Moltes gràcies pel comentari, i benvingut al blog Josep.

Sí, malgrat hi ha moments en que ho engegaries tot a rodar, està clar que la bici tira, i el fet de no assolir encara l'objectiu d'aguantar el pilot, el que ha de fer, com molt bé dius, és motivar-nos a seguir treballant, i progressant, encara que sigui de mica en mica.

Ah, la fotògrafa ja està felicitada, de part dels dos, Elena i Josep. Gràcies.

 

Publicado por Invitado
dijous, 17 de Mar? de 2011 | 15:18

Hola Carlitus tocaiu

Ets un crack de reportero i quant et treguis la moxila de 20 kilos que portas ja aniras amb els demes

pero no et preocupis que ens ho passarem be de tota manera

Carles Gasuflecha

Publicado por Carles Pradas.
dijous, 17 de Mar? de 2011 | 17:12

Hola company, quina il·lusió llegir-te per aquí.

Estic convençut com bé dius, que ens ho passarem d'allò més bé. En definitiva aquest és el principal objectiu, no?

Aquest any em toca pencar de valent per a tornar a posar la maquinària en marxa (en la mesura que es pugui), i sacrificar-me força, per a perdre pes (objectiu personal d'aquesta temporada). Espero que a mesura que vagi veient que progresso, em costi menys tot plegat.

Gràcies.

Publicado por Carles Pradas.
dijous, 17 de Mar? de 2011 | 17:14

Hola company, quina il·lusió llegir-te per aquí.

Estic convençut com bé dius, que ens ho passarem d'allò més bé. En definitiva aquest és el principal objectiu, no?

Aquest any em toca pencar de valent per a tornar a posar la maquinària en marxa (en la mesura que es pugui), i sacrificar-me força, per a perdre pes (objectiu personal d'aquesta temporada). Espero que a mesura que vagi veient que progresso, em costi menys tot plegat.

Gràcies.