dissabte, 26 de Mar? de 2011

08:40h, ja s?c al carrer donant pedals direcci? al vel?drom, arribo tard.

No m'he adormit, tampoc m'he entretingut, he sortit en pic ha arribat la Tona a casa. Ostres tu! Quin plan.

Els dissabtes que la Marta treballa, surto disparat?en quan arriba, i clar, sempre arribo l'?ltim. Baixo de la individual, per a pujar al t?ndem. Com fan els triatletes quan surten de l'aigua per a agafar la bici. Quan no treballa ella, ho faig jo, aix? que la limitaci? la tinc a l'arribada (a les 15h he de ser a la feina). Quin estr?s, no?

Avui m'he sentit molt b? de cames. Fins i tot he pujat per Can Caralleu, que ?s el recorregut m?s curt, per?... Quin pepinorro de bon mat?. feia temps que me'l saltava desviant-me cap a la Bonanova. I l'he pujat amb relativa comoditat.

Amb el t?ndem igual, no em feien gens de mal les cames. Quan s'havia d'apretar, ho feia, i simplement notava aix?, que feia m?s for?a.

Pujant Parpers, he posat un ritme constant per a no rebentar, i que l'Elvira pod?s mantenir. En V?ctor i l'Iker han marxat amb el Javi i en Miguel. Tamb? ens ha passat el t?ndem de la Gabi i en Pere, per? a ritme, els hem agafat i?els hem passat. Ells ens han tornat a aban?ar fent un canvi de ritme al qual no hem respost, i han caigut sols. Un cop a la seva roda, m'hi he mantingut. I a manca d'un km, hem canviat el ritme, deixant-los de roda. A la darrera corva, hem apretat una mica m?s, he baixat una corona i aixecant-nos, hem iniciat l'esprint cap al cim, per?... De sobte... Catacrac!!! S'ha trencat la cadena. A l'Elvi, de la sotregada se li ha sortit el peu, s'ha espantat, i entre crits i moviments reflexos, ha acabat caient del t?ndem. Al tenir l'altre peu encara clavat, m'ha despla?at tamb? cap a terra, i tamb? he caigut. Per? com ja est?vem aturats, he recolzat la m? per no caure damunt d'ella. I veient-la tota espantada, li he dit que tranquila, que no passava res.

Ens han vingut a donar un cop de m?. Primer Ella ha sortit de sota meu, i jo, m'he deixat caure a terra, per a poder desclavar els peus i sortir del t?ndem.

L'Iker flipava, imagineu-vos sentir de cop la vostra parella cridant com una boja, estirada a terra?panxa amunt, i amb un tio al seu damunt. No vull ni pensar qu? ha pensat que est?vem fent, jajajaja...

En fi, res greu, nom?s un ensurt.

Ja duiem tota la sortida patint per la quantitat d'espategades que feia la cadena. Jo creia que era degut a que com estren?vem t?ndem, la cadena era nova i el piny? no. Pero no, alguna cosa havia que no estava b?.

La sortida ha estat accidentadeta avui.

Primer en Miguel i en Javi no venien, i els hem hagut d'esperar perqu? han tingut un problema amb una de les cales.

Despr?s d'una estona de pedalar, he notat com alguna cosa em pessigava darrera la cuixa. Un cargol amb rebava, de l'abra?adera que aguanta la tija del copilot, m'estava segant. M'ha trencat el culot i m'ha erosionat la pell. Tela!

I finalment la trencada de cadena.

De tornada, em passat una grupeta que rodava tranquila per la carretera de La Roca. Uns quants d'ells se'ns han afegit, i hem rodat for?a r?pid fins el pont de Moncada.

Ha hagut estones de molta intensitat, ja que com sol ser habitual, la gent quan d?na un relleu, el que fa ?s donar un pal, i clar, a c?a de la grupeta, les fuetades no es feien esperar.

L'Elvi i jo, hem hagut d'esfor?ar-no per a no perdre roda en alguns moments, clar que despr?s, el ritme mimbava. Per aix?, no reaccionava immediatament als canvis de ritme, sin? que ho he fet de manera progressiva, sempre desgasta menys. Sempre que en el canvi de ritme, no marxin massa, clar. Com que ja tenia agafada la mida als canvis de ritme, i a la dist?ncia generada en fer "la goma", no ens costava tornar a entrar, alhora que economitz?vem forces.

La pujada per Valldaura se m'ha fet c?mode. Hem anat plegats en V?ctor-Iker, en Javi-Miguel, i l'Elvi i jo.

Avui, malgrat les incid?ncies, he gaudit molt del t?ndem. Es nota que vaig agafant pistonada. L'Elvi tamb? ha anat molt b?. M'explicava que est? entrenant for?a, i es nota. Res a veure amb la darrera vegada que vam anar junts.

??


Publicado por cpradasg @ 22:50  | T?ndem.
Comentarios (2)  | Enviar
Comentarios
Publicado por Javi
diumenge, 27 de Mar? de 2011 | 21:09

Enhorabuena Carles, ya veo que tu perseverancia en los entrenos a pesar de las lesiones están dando sus frutos,

o en este caso debería decir que están dando "superfruits" jejeje.

Sigue así CAMPEÓN

Publicado por Carles
diumenge, 27 de Mar? de 2011 | 23:02

Gracias Javi.

Me alegra verte de nuevo por aquí. Claro que más me alegré de veros a ti y Miguel nuevamente sobre el tándem, y por lo que ví, en buena forma, como siempre.

Yo sigo adelante. Parece que las lesiones se van superando poquito a poco. Así como la forma, que también parece que empieza a asomar. Está claro que si quiero que el cuerpo se mueva, hay que moverlo. El organismo humano es perezoso por naturaleza, suerte que la cabeza no.

Se agradecen los ánimos, aunque soy consciente de que me queda mucho camino por recorrer todavía, en ello estoy. Si algo tiene la bici, es que ante la constáncia, es muy agradecida.

Un abrazo.