dissabte, 07 de Maig de 2011

Abans de fer la meva cr?nica sobre la cursa d'avui a Camp Clar (Tarragona), deixeu-me que feliciti a tots i cadascun dels corredors que hi han estat.

Al marge de la metereologia (vent fort i pluja intermitent), ens hem trobat amb un circuit for?a perill?s, i considero que tots hem sabut estar a l'al?ada de les circumst?ncies. Em refereixo a la nostra actitud dins la cursa, no he vist maniobres imprudents, manques de respecte a altres corredors, i almenys pel que he pogut veure des de la grupeta on estava, s'ha facilitat (penso jo), al m?xim, i de manera m?s que correcta, l'avan?ament dels corredors que ens han doblat. Primer els escapats, i despr?s el gran grup. El qual tamb? ens a passat impecablement i sense fer cap comentari fora de lloc, tot i que el moment de la trobada, no s'ha donat precisament al tram m?s senzill. Gr?cies a tots.

I en faig ress?, perqu?, malgrat s?c de la opini? que aquests comentaris, no caldria ni fer-los, ja que simplement es tracta d'una situaci? normal de cursa, la qual, amb seny i esportivitat som nosaltres qui les em d'afrontar. Quan et trobes en un circuit com el d'avui, molt t?cnic, perill?s per l'aigua a l'asfalt (sobretot les primeres voltes), els reductors de velocitat, i una absoluta manca de control per part de qui l'havia de tenir, els corredors hem de fer un doble esfor?: el propi de la competici? en si, i l'estat permanent d'alerta addicional per a fer front a imprevistos que no s'haurien de donar. La meva grupeta ha hagut d'esquivar una furgoneta que volia sortir del seu aparcament, un gos que creuava tot sol la rambla, l'amo d'un altre gos que ha fet el mateix (acompanyat pel quisso, clar), un cotxe que en venia en sentit contrari en un revolt, i un tap de vehicles generat en una rotonda. Tots aquests ensurts, val a dir que s'han donat davant la passivitat dels encarregats de controlar la circulaci? de vianants i conductors.

Aix? s?, em consta que a alguns corredors se'ls ha fet fora de cursa al ser doblats, i fins i tot, alguns que sense haver-ho estat, se'ls ha eliminat tamb?. L'argument? Que no es pot garantir la seva seguretat. A mi que m'ho expliquin. Mentre ets davant, o en un segon grup com el que jo viatjava, s?? es pot garantir? Com ?s aix?? Sense comentaris...

Ah! I no haviem quedat que amb el xip, ja no s'eliminaria ning?? Est? clar que qui vetlla per la nostra seguretat als circuits, som nosaltres mateixos.

Dit aix?, i disculpeu que m'hi hagi est?s tant... La cr?nica!?

?

La cursa.

Avui ha estat un bon dia.

No les tenia pas totes. He passat 10 dies for?a xunguillos a causa de la contractura al trapeci, cosa que m'ha impedit entrenar, i anar a la feina. Els primers 3-4 dies han estat un veritable suplici a causa del dolor, a partir d'aleshores, per?, ja vaig comen?ar a millorar mica en mica.

Ahir em van donar l'alta, de manera que vaig sortir a "provar". Una sortideta tranquila a Castelldefels per l'autovia. Les sensacions, curiosament, eren bones. Aix? que em vaig decidir per a venir a c?rrer.

No coneixia en absolut el circuit, de manera que no tenia ni idea d'on em ficava.

Nom?s sortir de BCN, ja ha comen?at a ploure, quin mal rotllo! Per? a Tarragona, malgrat estava n?vol, no ho feia.

Incripci?, cremeta per a escalfar les cames, ?ltims retocs a la m?quina, i al circuit!

Ostres tu, quin circuit, t?cnic i exigent.

Que fos t?cnic em podia beneficiar, per? els continus canvis de ritme degut als revolts i rotondes... No s?, no s?.

Per postres, va i es posa a ploure. Almenys quatre persones, que jo conegui, han decidit no prendre la sortida, degut al perill potencial, tant de la pluja, com del circuit en si.

Home, organitzar una cursa totalment urbana en dissabte, i m?s, en un recorregut tant dif?cil de controlar... Em sembla una imprud?ncia per part de la organitzaci?.

D'altra banda, el recorregut en s?, al marge de totes les dificultats a nivell de seguretat que ja he comentat, m'ha encantat. M'ho he passat pipa!!!

Sortida!

Nom?s sortir, ja he vist que el ritme que es duia no era infernal, o almenys no m'ho ha semblat, com altres vegades.

Les dues primeres voltes les he passat sense dificultat, i a la 3?, se m'ha enganxat el darrer repetx? direcci? a meta. He perdut contacte, res, 5m, per? ja no he estat capa? d'enlla?ar.

Despr?s m'ha agafat un grupet de tres, i m'hi he afegit. A la rambla patia molt?ssim per a no perdre roda. Despr?s intentava recuperar, per? no era f?cil degut al tra?at sinu?s del circuit.

Hem ca?at una grupeta que marxava davant nostre, i amb ella he rodat fins que ens han doblat.

M'ho estava passant la mar de b?. Sentir que tens el teu lloc en una cursa... No es pot explicar. Sentir com malgrat les arrencades, el vent, les gotes que queien de tant en tant, els trams de pendent (tot i suau),i els ensurts, ets capa? de mantenir la roda... ?s molt gratificant.

Crec que la clau ha estat en la feina que he estat fent les darreres 5 setmanes.?

A manca de 4 o 5 voltes ens han doblat. Com acostuma a oc?rrer, la grupeta s'ha disgregat, i com que per a no molestar, mai intento entrar al pilot fins que em passa el darrer corredor (em sembla el m?s honest), de sobte m'he vist davant aquella situaci? de... Entro? No entro?

A la baixada he tornat a entrar, he aguantat un parell de voltes, i a manca de 2 o 3, he aixecat el peu, o simplement no he pogut seguir al seu ritme, i ja m'he deixat anar. M'he posat a roda de dos de la grupeta amb la que rodava abans. Un a marxat i l'altre, a la darrera volta, l'he deixat fer. Aqu? si que he aixecat el peu conscientment, per? perqu? estava ja psicol?gicament esgotat, alhora que satisfet per la feina feta. Ja no m'importava que em pass?ssin corredors.?

La meva cursa ja era acabada, i aquesta vegada amb un gust dolcet, malgrat he arrivat el pen?ltim a una volta.

A la cursa del Papiol, em van doblar 8 vegades, es diu aviat. I en cap moment vaig tenir bones sensacions. Avui, s?. Tot i que si es mira la classificaci?, sembla que hagi de ser tot el contrari... He acabat molt content!

Encara he de millorar molt, queda molta feina per a fer. Per? sembla que vaig pel bon cam?.

?

Perfil, velocitat, cad?ncia, t? i FC.

?

Classificaci? (aqu?)

Fotos:?Penjo el link del blog de Superfruits on estan les fotos que va fer l'Elena (gr?cies), Aqu?.

?

Esperant el xiulet de sortida.

Piiiiiiiiiiiiiiiip!!!!!

Perdo uns metres que se'm fan insalvables.

M'enganxo com puc a aquests tres corredors que em durien a la grupeta que ens precedeix.

Prometo que si no vaig col?laborar va ser perqu? no podia, ho estava donant tot per no perdre roda.

Cacem la grupeta!

Jo a roda, les cames no em donen per a m?s.

Ens dobla el pilot, aguanto dues voltes amb ells, i a manca de dues (crec), em torno a quedar amb un trio, dels quals un marxa, i el que m'acompanya durant dues voltes, tamb? ho fa, perqu? a la darrera, aixeco el peu, esgotat.

Aqu? es veu com ens deixa.

Arribada, per f?!

?

Alguns primers planets:


?

Video d'alguns dels ensurts viscuts a Camp Clar:

?Quasi faig un recte a la primera corva que vaig fer?sol, perqu? els que controlaven estaven distrets?petant la xerrada;?Cotxe que ens ve en sentit contrari just en el moment en que estem fent una corva a esquerres (el cotxe no es veu); Furgoneta que vol sortir del seu aparcament justament quan passem nosaltres; Tio despistat que passejant un gosset es posa a creuar al nostre davant; Filera de cotxes que qui controla la cru?lla deixa passar quan ens acostem, despr?s estava deixant passar un altre i?al cridar-li l'atenci? ens diu: -"Tranquilos eh!" (???).

?

Cop d'ull des del dorsal 151:

?

?Diumenge 08-V-2011 CAIGUDA!!!

Ahir diumenge, volia fer la cr?nica de la sortideta que vaig fer al mat? amb els meus companys d'equip, en Fernando, en Jose i l'Elena.

Per? se'm va anar del cap. I tot perqu? a la tarda, les nenes volien sortir a fer una volta en bici. Vam anar al Port Ol?mpic a fer un geladet, despr?s a passejar per la Ciutadella, i de tornada (sempre pel carril bici), arribant ja a casa, a la vorera de la Gran Via (m?s de 5m), la Laia es va posar al meu costat amb tanta mala sort que vam topar, i v?rem quedar enganxats. Ella es va espantar tant que es pos? a cridar, i va perdre l'equilibri caien al meu davant. Vaig ensopegar i malgrat rod?vem a menys de 10 km/h, vaig donar una volta de campana sortint disparat endavant. Al caure vaig notar com la cama dreta se'm quedava atrapada, no s? si amb la meva bici, la de la nena, o amb qu?, per? vaig sentir un dolor...

Per sort, la Laia, malgrat l'ensurt, no es va fer mal, per? jo...

Trencament de fibres musculars del vast intern i extern del quadriceps, i tendinitis traum?tica de la pota d'oca.

Amb el que m'ha costat arribar on s?c ara... I ara... Tot a rodar!!! La cursa de diumenge al Mil?, que estava preparant amb tanta cura... A prendre pel sac!!!

Penjo unes fotos de la sortideta, que en definitiva, va estar for?a b?. Amb aix? em quedo.



I al vespre...



Publicado por cpradasg @ 16:53  | Curses
Comentarios (5)  | Enviar
Comentarios
Publicado por bluesbiker
diumenge, 08 de Maig de 2011 | 10:45

caram Carles, si que escrius...!

em sembla molt bé tot el que dius.

No savia que havien fet fora corredors...lamentable!

Publicado por Carles.
diumenge, 08 de Maig de 2011 | 14:35

Quina al·legria llegir-te per aquí Carles.

Per megafonia vaig sentir que corredor doblat havia d'abandonar la cursa. I més tard, L'Octavi, el company que va venir amb mi al cotxe, em va dir que el van fer fora sense haver estat doblat.

Més tard, em vaig quedar a veure una estona els cadets. Amb ells va sortir una noia. Pobreta no va poder seguir els nois, i a la primera volta ja s'havia quedat. Doncs al segon pas per meta, la van fer parar.

No em sembla pas la millor manera de promocionar el ciclisme de base (el nostre futur), i més concretament el femení.

Publicado por bluesbiker
diumenge, 08 de Maig de 2011 | 18:20

jo també ho vaig sentir per megafonia...!

lamentable!

de fet no crec que et puguin fer fora si no t'han doblat, i crec que amb el reglament actual, doblat, tampoc...!

Publicado por Invitado
dimarts, 17 de Maig de 2011 | 18:46

Ostras Carles me he quedado de piedra al ver la mala suerte que has tenido. Espero que te recuperes pronto i que el ganso se dé prisa. Un abrazo muy fuerte para tu família. (Esto te lo escribe mi pequeña secretaria, es decir yo: la Júlia de 9 años).

 

 

RebotadoMiguel (tandem)

&

Júlia (secretaria)

Publicado por Carles
dimarts, 17 de Maig de 2011 | 19:45

Caramba Miguel, lo tuyo no tiene nombre, jejeje...

Gracias Júlia por intermediar entre Miguelón y yo.

Agradezco tus palabras Miguel. Hace poquito que estabas igual que yo. Bueno, peor, que tu te hiciste más pupita. El otro día, el ayuntamiento buscaba un talador de palmeras, podrías echar el currículum.

Ya no sé que hacer, qué mirar, qué leer, qué escribir... Marta dice que está deseando que pueda largarme por ahí con la bici, que estoy insoportable. dice que hay dos cosas que me cambian el humor, encontrarme mal, y no poder salir en bici. Ahora se han juntado las dos, así que... Imagínate.

Un abrazo campeón.