dimarts, 21 de Juny de 2011

Aquest "post" ?s potser un dels que m?s m'ha costat d'escriure.

Hi ha moments a la vida... Dif?cils, ho s?!?

I ara... M'est? tocant viure un.

Aix? vol dir, que a nivell personal m'he de fer molts plantejaments. Sobretot sobre la gesti? del temps dedicat a la fam?lia Vs el personal (bici). Aix? com l'espai que ha d'ocupar la bici a la meva vida i com ha de ser aquest.

En qualsevol cas, una cosa que tinc clar, es que, almenys durant un temps, els entrenaments s'han acabat. I no nom?s pel temps que comporten, sin? per l'estr?s que generen.

Qui em coneix, sap que s?c una persona molt met?dica, i exigent, sobretot amb mi mateix. De manera que si les coses no es fan b?, m?s val no fer-les, ja que si no, es converteixen en una font d'estr?s gens saludable. I precisament la bici, ?s la principal eina de generaci? de benestar de que disposo. Sempre que la faci servir adeq?adament.

En aquest sentit, i donat que vull donar prioritat a altres aspectes de la meva vida, els quals s'han vist lleugerament despla?ats pel temps que dedico a la bici, tant sobre ella, com fora del temps estrictament actiu. Em refereixo a l'an?lisi dels entrenaments, registres, i com no, el temps que dedico al blog. En concret a la narraci? d'aquests entrenaments. He decidit "penjar" la ploma, si se'm permet l'expresi?.

En una situaci? de "normalitat", aquest decalatge ?s perfectament assumible, per? ara... La Marta em necessita al seu costat. I el primer, ?s el primer (no patiu, est? b?).

Ara mateix, no tinc massa ganes de gaireb? res. Ha passat quelcom que m'ha fet perdre la il?lusi?, no s? si m'atreviria a dir de viure, per? es que estic tant cansat...

La vida m'ha donat ja moltes bofetades, i aquesta... No arriba precisament en el millor moment. Si m?s no, en quant a capacitat d'afrontament. D'aqu? pocs mesos far? un any que vaig sortir d'una important depressi? de la qual encara no estic recuperat al 100%. De fet, la bici ha estat una de les millors ter?pies que he pogut rebre al llarg d'aquest temps. Per? ara... No em veig amb cor de seguir endavant, almenys al nivell que jo volia. Tornar-hi despr?s, no t? sentit a nivell esportiu, almenys a curt termini. Ja veur? de cara a la temporada vinent,a partir de Setembre.

Seguir? sortint de tant en tant. i no nom?s perqu? l'esport ?s benefici?s per a la salut f?sica i mental, sin? perqu? fisiol?gicament ho necessito (sobrep?s i insulinoresist?ncia adquirida).

Sigui com sigui. Gr?cies a tots i totes els que heu seguit el blog amb inter?s. Als que hi heu participat amb els vostres comentaris, o directament a nivell personal. I a tots els qui de manera an?nima, l'heu llegit. No s? si sou molts o pocs, per? si he pogut aportar quelcom de positiu a alg?n de vosaltres em donc per satisfet. Tot i que en principi, el blog va n?ixer per una necessitat personal de documentar les meves experi?ncies damunt la bici. Mica en mica, el feedback establert, m'ha motivat a seguir escrivint pensant en que potser, alg?, a l'altre banda de l'ordinador, les pod?a compartir.

La resta de categories, no s? si seguiran. No s? si em veur? amb ganes de fer fotos mentre pedalejo, i fer-ne alguna petita cr?nica. Tampoc s? si tindr? m?s ganes de pedalar, ni quan.

Espero que sigui m?s aviat del que ara imagino.

?

Moltes gr?cies, a reveure, i perdoneu-me els que heu compartit aquest petit espai amb mi.

?

Carles.



Publicado por cpradasg @ 18:54  | Entreno/Preparaci?
Comentarios (3)  | Enviar
Comentarios
Publicado por bluesbiker
dimecres, 22 de Juny de 2011 | 19:20

Caram tio! no t'ho prenguis tan a "la tremenda"

Jo si que et llegeixo, encara que no tinc gaire temps de fe comentaris.

Sigui com sigui, ja ens veurem!

Publicado por bluesbiker
dimecres, 22 de Juny de 2011 | 19:24

Jo que et volia dir de quedar per a entrenar...

Publicado por Carles.
dimecres, 22 de Juny de 2011 | 21:27

Hola carles.

Ara, per un problema familiar, he de fer un parèntesis. Sortiré esporàdicament, quan pugui. Però els entrenaments, com tals, s'han acabat. Almenys fins Setembre-Octubre. Si em veig amb ànims, potser vagi a alguna cursa, però vaja... M'ha de venir molt de cara.

Després... Ja veuré què faig. Veus? Ara, com tu, tornaré a les sensacions.

Ah, i el blog seguirà. Tot i que ara no tinc massa ganes d'escriure res, el Sand by, afecta a la categoria dels entrenaments-preparació. Quan faci alguna coseta, segurament ho posaré.

És posssible que avui no ho vegi tot tant negre com ahir. Però vaja, de vegades la vida et posa a prova, et surten obstacles que s'han de superar, i a tot arreu no s'arriba. I naturalment que no té res a veure amb el seguiment que feu del blog, ni del feedback. Sé que hi ha gent que el llegeix, faci o no comentaris (això és el de menys). Per això em disculpo amb els que el seguiu.

 

Fins aviat amic.