dissabte, 17 de Setembre de 2011

Avui també sota mínims (només 2 tàndems), hem tornat a fer la Carretera de La Roca. Avui, però, hem enfilat El Parpers, i després de girar cua, aturada tècnica a La Roca.

Tàndems:

Emma-Bea.

Javi-Carles.

Les indicacions eren fer una sortida rapideta (rotllo competicióGui?o.

Així que només enfilar la carretera de La Roca, plat carregat i a rodar! Rodar a 40-45 km/h amb tendència a pujar. No feiem més que passar bicis individuals, quin ritme!


A tope Javi! Que se nos van.


De seguida he notat que avui duia unes altres cames. Es nota l'entreno de la setmana. Dimarts, dimecres i divendres he anat a Sitges, rodant suau, sempre en aeròbic, i s'ha notat.

L'Emma i la Bea aguantaven bé el ritme.

A la pujada de Montornés, s'han destacat una mica degut a un semàfor, les hem agafat, però com he vist que duien bon ritme, hem aixecat el peu i ens hem mantingut a roda. Poc abans de coronar, les hem rellevat i hem enfilat direcció La Roca amb força.

Poc abans d'arribar-hi, ens han saltat amb un canvi de ritme important, de manera que li he demanat al Javi que apretés, i les hem agafat (no sense esforçGui?o. Quin ritme! A roda anàvem bé, però si ens ataquen més tard, no sé si éssim pogut disputar l'esprint.

Quan he vist el rètol de la població, li he dit al Javi que anés a tope, i hem arribat primers.

Ara tocava recuperar, però poquet, ja que de seguida començava el repetxó de La Roca (força dur), i enfilar cap El Parpers.

Bon ritme de pujada. La veritat es que he gaudit força de l'ascensió. Duia bones cames, i les noies també. A manca de poc menys d'1 km, ens han canviat de ritme. Jo m'ho he pensat, ja que anava justet, i com no sabia com anava en Javi, li he dit: -Javi, nos han cambiado el ritmo.- No s'ho a pensat i he notat com donava més impuls als pedals.

Bé doncs, a per elles! Ens hem posat a la seva alçada, a veure si aixecaven una mica el peu veient que no ens deixàven, però res. Elles a lo seu.

M'he deixat caure al seu darrera, aprofitant que venia un cotxe, i he pensat a aguantar fins dalt, i esprintar al cim. Doncs, una cosa és pensar-ho, i una altra molt diferent, fer-ho.

D'una banda escoltava els esbufegs d'en Javi, i d'altra, sentia com les cames, cada vegada em cremaven més. No havia gaire gas, ja. De manera que he dit al Javi que aixequés el peu, que respirés fons, i que recuperés. Jo m'he recuperat de seguida, però ell no baixava la taquipnea que duia. Quan he notat que respirava millor, he incrementat una mica el ritme, i he notat com ell responia. Les noies ens havien agafat uns 100m.

Hem començat a recuperar distància, però quedava poc port, de manera que han coronat per davant nostre. Molt bé noies!

Així doncs, podem dir que la cosa ha quedat en taules. Nosaltres l'esprint especial, i elles el premi de muntanya.

Tot i que com comentava, m'he notat millor de cames. Quan el % augmenta, la llei de la gravetat se'm posa totalment en contra. He de perdre pes, no sé ja quàntes vegades ho he dit, però es que si no... I el dolor a la cama... Un altre suplici, que estic segur que baixant pes, millorarà.

Sort que el tàndem em motiva a seguir endavant, que si no... Estic segur que si fós per mi, un cop aturat durant les vacances... Ja no és tornat a intentar posar-me les piles fins iniciar la preparació hivernal de cara a la temporada que ve.

A La Roca, hem fet l'aturada tècnica, i després a tope de tornada. Hem arribat a rodar a 50 km/h. Una individual amb l'equipació de Cofidis, s'ha posat a roda nostra, i a entrat als relleu. Rodava bé, però crec que a anat a demanar un crèdit d'energia al seu espònsor, perquè de cop i volta ha desaparegut.

Avui Valldaura se m'ha fet amè, no sé si per la xarrera que duiem, o què, però no es pot comparar amb l'agonia de la setmana passada.

En Ferran (el nostre tècnic), m'ha comentat que d'aquí a final de temporada hi ha intenció de participar en alguna marxa, i en vistes a la propera, donar un gir al tema tandem-cicloturisme, i promocionar el tema de les marxes. Si la cosa cualla, doncs estaria força bé. Penso que a les marxes cicloturistes, és on els tàndems tenim un bon escenari. Sobretot des que el tema curses està tant deixat de la ma de Déu. A mi, personalment, les marxes m'agraden molt, ja que les pots disputar com vulguis, o puguis, i es passen jornades de ciclisme força divertides, i més quan ho fem amb colla.

A veure si els "individualistes" us animeu, i veniu pel velòdrom a probar el tandem. Fan falta pilots, i ja us dic jo, que l'experiència val molt la pena. És un ciclisme diferent, però de "doble intensitat", en tot.

Apunteu-vos-hi!!!


Publicado por cpradasg @ 15:54  | T?ndem.
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios