dissabte, 21 de Gener de 2012

Com que darrerament no tinc res a escriure al blog, degut a la meva inactivitat forçosa, i la veritat, estic tant avorrit que ja en tinc ganes, torno a ser per aquí donant la llauna.

D'altra banda, però, tampoc sé que posar, ja que si escric de com en sento, temo que si hi ha algú que encara el xafardeja, se'n cansarà i deixarà de fer-ho. Si escric sobre coses com mètodes d'entrenament, tècnica, material... Al marge de que no sóc ni de lluny un expert, són temes que ara per ara, em fan sentir malament, ja que voler i no poder, no és fàcil de portar.

Com que, en definitiva,aquest blog no és més que un espai on descric les meves experiències damunt la bici i el seu entorn, també havia pensat en simplement explicar batalletes passades, sobretot dels meus inicis. El que passa es que al marge de quatre moments que potser sí em van fer sentir especial damunt la bici, no tinc massa coses a explicar. Hi ha persones que en un sol any de bici acumulen molta més experiència que jo en tota la meva vida ciclista, i no m'hi considero digne.

Així que pensant, pensant, hi ha una cosa que sí puc fer, i és donar el meu punt de vista sobre alguns ciclistes que s'han creuat en el meu camí, o alguns que han despertat en mi certa admiració per algún motiu o altre. seran ciclistes coneguts per tots, i de quan jo vaig començar a aprendre a ser ciclista. Val a dir que aquella atmòsfera d'aleshores... Tot i que actualment, i en elds darrers 10 anys hi ha hagut grans ciclistes, pocs m'han captivat com ho van fer els que d'una manera o altre, van contribuïr a que m'enamorés d'aquest esport.

D'altra banda, també voldria rendir el meu petit homenatge a altres corredors, anònims en alguns casos, bàsicament perquè no van ser grans guanyadors, no arribàren al professionalisme, o simplement no es van dedicar a la competició, els considero CICLISTES en majúscula. Així com recordar alguna persona, que sense coïncidir amb ella sobre l'asfalt, sí que en un sentit o altre, van deixar la seva empremta en el substrat ciclístic en el que em vaig anar formant.

Òbviament no es tracta de jutjar ningú, ni d'idolatrar-lo. No em considero un mitòman, ni tampoc un iconoclasta. Simplement, intentar transmetre la meva visió de persones que van contribuïr a que jo tingués la meva imatge del ciclisme.

Òbviament també inclouré entrades prèvies en les quals faig referencia al algún ciclero.


Publicado por cpradasg @ 10:29  | Ciclistes
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios