dimarts, 06 de Mar? de 2012


He perdut el control!

El meu coco fa el que vol.

Diumenge, després de la sortida, i les bones sensacions que vaig sentir, tan anímca com fisicament. Vaig tenir una crisi d'ansietat.

Durant la tarda vaig començar a sentir una opressió al pit que em va tornar a recordar el dolor coronari que ja havia tingut en dues ocasions. A més, s'hi va afegir una sensació de nàusees, que no arribaven a provocar el vòmit, però que m'incomodava molt.

Vaig intentar pensar que no era res, que segurament m'estava obsessionant, però... I ara, perquè? Si durant el matí no vaig tenir cap problema. Llavors em van envair pensaments del tipus - M'hauré passat? Hauré fet massa hores? He forçat massa quan m'he posat a roda d'aquells dos? I en fer la pujada del carrer Olzinelles? He arribat a 140 ppm, serà massa???

En fi, que no vaig aclucar l'ull en tota la nit, i durant el matí de dilluns van seguir les molèsties. Fins que, i un cop explicat a la Marta el que em passava (no li havia explicat res per a no amoïnar-la), em vaig prendre un Valium seguint els seu consell, i em vaig estirar un parell d'hores. Quan em vaig llevar ja no tenia aquella sensació d'opressió al pit (gràcies Tona).

Veig que encara faig associacions inconscients. Probablement vaig relacionar el sortir en bici amb el dolor al pit, i jo mateix m'ho vaig provocar, no sé...

He de fer un esforç per a pensar en positiu, però no puc. He de pensar que me n'he sortit, tot va bé, i ja puc començar a gaudir del que més m'agrada, la bici. Encara que sigui a ritme tranquil, i sense grans dificultats.

Així doncs, avui m'he animat a fer recerca. He anat a explorar els camins del Delta del Llobregat.

Ja hi havia anat alguna vegada, però sempre en companyia. I això és el que té anar per llocs que no coneixes, acompanyat. Després hi vols tornar, i no saps per on.

A la carretera que va de l'Autovia a Gavà, he trobat un camí, i he provat. Quina passada! Es respira una pau... Quina tranquilitat! Sense cotxes... Silènci... Camps, animals, pajesos... 

He de seguir explorant, ja que m'he ficat en un munt de culs de sac, alguns camins estàven en mal estat, i d'altres es tornaven francament impracticables.

De tornada m'he creuat amb el Jose Ripoll, he girat cua, i l'he acompanyat a Castelldefels on hem donar la volta i hem tornat junts a BCN.

"Un abrazo amigo"!

Finalment m'han sortit gairebé 3 horetes a 111 ppm de mitja (127 de máx.).

Sembla mentida que porti tota la vida rodant per l'autovia i no m'hagi donat per entrenar per aquest entorn meravellós.


Publicado por cpradasg @ 17:38  | Sortides
Comentarios (2)  | Enviar
Comentarios
Publicado por cpradasg
dijous, 08 de Mar? de 2012 | 10:02

caida de mandibulas caida de mandibulas caida de mandibulas caida de mandibulas caida de mandibulas caida de mandibulas caida de mandibulas caida de mandibulas caida de mandibulas Desgaste Desgaste ?fiesta! ?fiesta! Rebotado Rebotado Rebotado Rebotado Rebotado Navidad Navidad Navidad Navidad Flash Faraon egipcio Faraon egipcio Faraon egipcio Careto flor Careto flor Careto flor Careto flor Careto flor Careto flor Kitty Kitty Kitty Llama Llama Rebotado Rebotado Rebotado Rebotado Rebotado Rebotado Rebotado

Publicado por cpradasg
dijous, 08 de Mar? de 2012 | 20:16

El comentari anterior és de la meva filla.

Gràcies bitxo!

Carles.