dimecres, 21 de Mar? de 2012

Des del passat dissabte que no faig res.

Tenia l'esperança de poder sortir avui, però el temps m'ho ha impedit. Com ja no entreno, està clar que si el dia no acompanya, ni em plantejo sortir.

Dilluns vaig acompanyar la mare a fer-se una prova als ulls. Ahir vaig anar-hi jo, al metge. Avui pluja. Demà em torna a tocar a mi. I divendres acompanyo la Marta al traumatòleg. El cap de setmana seré fora, així que no faré bici fins, si tot va bé, la setmana que ve.

No em preocupa com abans, m'és igual perdre forma física, ja que al no seguir cap pla, no hi ha progressió interrompuda. O sí, pero no m'importa. El que em preocupa, o simplement m'emprenya, es que al no fer exercici, no em puc estalviar la dosis d'insulina del matí, i no sé si faig bé de no posar-me la lenta de la nit. A veure que em diu demà la Montse (infermera d'EDI)?

D'altra banda, està l'estat d'ànim, no estic bé. Tot em costa un món. Em costa llevar-me al matí, dutxar-me, vestir-me, sortir al carrer. I no diguem fer qualsevol tasca de la llar. 

Sembla que al sortir novament amb la bici, tot va bé, però... Qui em conegui i doni un cop d'ull a la meva màquina comprovarà que hi ha quelcom que no rutlla. La bici és vella, sí, però... Sempre l'he dut impecable. Ara, però, fa pena. I una cosa que a mi sempre m'ha obsessionat, que és dur els pinyons i la cadena brillants, però ben lubricats (la qual cosa significa tenir-ne cura gairebé a diari), ara ni ho tinc en compte. De fet, si duia la transmisió neta, imagineu la resta. Ara en canvi, no li passo ni un drapet.

No trobo un disc que em motivi escoltar, ni sóc capaç de veure una pel·licula sencera (m'adormo de seguida). I de llegir, ja no cal ni parlar. 

Tot sobint m'envaeix una sensació d'angoixa agobiant, sense causa aparent. Aixi com el record de tot el que m'ha passat. No aconsegueixo treure.m'ho del cap, ho revisc una i altra vegada. I quan sento molèsties al pit... Malgrat sé que no es tracta d'un dolor coronari... No puc evitar passar-ho malament.

Podria llevar-me més aviat i esgarrapar, encara que sigui una horeta al matí per anar al gimnàs els dies que no puc sortir amb la bici, però em fa molta, molta mandra.

Això sí, he aprofitat per a sortir amb la Puça, acompanyat de la Marta, prendre quelcom en alguna terrassa, i anar a cercar plegats les nenes al cole. Però jo segueixo desanimat. Sense objectius, sense il·lusions... Segueixo sense veure res clar. 

Sabem que tot pot acabar d'un moment a un altre. Sabem de la labilitat de la pròpia existència, però... Quan te n'has lliurat pels pèls i saps que en qualsevol moment es pot tornar a repetir... De fet, no només penso que es pot tornar a repetir, sinó que de vegades n'estic convençut que tornarà a passar.

No m'agrada gens ser tant negatiu, però em costa molt pensar en positiu.

Espero estar més animat la propera vegada, segur, ja que quan torni a escriure serà per a relatar alguna sortideta, encara que sigui a Peu de Costes.



Publicado por cpradasg @ 22:08  | Sortides
Comentarios (2)  | Enviar
Comentarios
Publicado por bluesbiker
dilluns, 26 de Mar? de 2012 | 23:37

Ànims Carles que te'n sortiràs!

Publicado por Carles.
dimecres, 28 de Mar? de 2012 | 22:03

Gràcies Carles.

Només cal una mica de temps, ja ho sé. Aquesta setmana, de fet, tot va més rodat.

Una abraçada!