dijous, 12 de Abril de 2012

Fa temps, molt de temps, massa temps.

Gairebé 15 dies sense tocar la bici ni fer cap altre esport. 

De la mateixa manera que quan agafes la dinàmica de sortir gairebé cada dia, costa moltíssim renunciar a sortir. Quan ho deixes de fer (normalment per un motiu de força major), i ho fas per un periode relativament llarg, el que costa, és tornar-hi.

Als dies que no s'ha pogut sortir, se sumen els que no ho fas per pura mandra.

Òbviament, la motivació juga un paper molt important en aquest procés. Quan no s'està motivat... La cosa no rutlla.

I aquesta motivació pot venir de moltes bandes: Competició, marxes, sortida amb el club, salut, higiene mental... Hi ha un munt de motius per a sortir en bicicleta. I he d'admetre que si sempre n'he tingut, ara, malgrat en algun moment he pensat el contrari, en tinc més que mai. Principalment de salut, ja que cada dia em sento pitjor, si no surto en bici. Tant física com emocionalment. La bici, és la millor medicina que existeix.

Ahir vaig sortir després de dues setmanes, i avui ja no ho he fet a causa de la pluja, però demà, segur que ho faré. A veure si torno a agafar ritme i segueixo.

Fins aviat!


Publicado por cpradasg @ 16:47  | Altres
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios