dimarts, 17 de Abril de 2012

Avui, el dia ha esdevingut més especial del que imaginava.

He sortit amb ganes de fer almenys 3 horetes, però no sabia si allargar pels horts o provar de pujar la Maladona.

Com que no feia vent, he optat per la Maladona. L'he pujat molt millor del que esperava, i si fins ara, les dues vegades que he pujat, ho he fet amb el 25 (excepte el dia que vaig pujar amb el Gregorio), avui ho he fet amb 21 amb relativa comoditat. Tant m'he emocionat, que en coronar, m'he deixat caure en direcció Sitges.

La tornada m'ha costat una mica més, però rodava amb tota l'al·legria del món. Ha significat molt per a mi haver arribat a Sitges. Ara sé que a partir d'avui tot serà millorar, i sentir-me ciclista altra vegada.

També m'he animat, perquè fa dies que no em punxo insulina (les glicèmies m'estan sortint béGui?o, i això em dóna un plus de tranquil·litat, ja que no hi ha risc a fer una baixada de sucre.

Ah, i tant a l'anar com al tornar, he rodat amb 52 (excepte a les costes, clar).

Vaja, que avui he quedat satisfet de bici, i content pel recorregut. M'és igual estar passat de pes, haver perdut pistonada, o el dolor al gluti i part posterior de la cama E (ja fa més d'un any que dura). Avui m'he sentit feliç damunt la bici per primera vegada des de fa molt de temps.


Publicado por cpradasg @ 20:41  | Sortides
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios