dissabte, 23 de Juny de 2012

Quin bon gust de boca m’ha deixat la sortida d’avui.

M’he sentit molt a gust tota l’estona, molt bones sensacions, i això que no hem fet pas poca pujada.

Això sí, he de reconèixer que sóc un veritable desastre.

He arribat tard, m’he deixat el pulsòmetre, el mòbil, el bidó, el gel de dutxa, i... El més important! La càmera de fotos!!!

No he pogut capturar ni una sola imatge de la sortida d’avui. I mira que valia la pena, ja que aquest dissabte ens hem aplegat 5 tàndems. Feia temps que no en sortíem tants.

Sort, però, que el GPS sí l’he agafat. De manera que podré penjar el recorregut dels 81 km que hem gaudit avui. Calorós, això sí, però amb un airet agradable que ens ha refrescat més que no pas ens ha molestat, la veritat.

Demanar disculpes en Narcís. No l’he reconegut! Té nassos la cosa. El tío s’ha tallat els cabells i li ha canviat la imatge. I també als dos companys nous, que entre una cosa i altra, no ens hem pogut presentar, i no puc citar-los. Però felicitar-los sí que puc, ja que han demostrat tenir un estat de forma excel·lent.

I parlant de novetats... Avui hem estrenat tàndem!!!

En Javi ha pogut tastar la màquina que s’ha comprat. Quin pepino!

Em sap greu no poder aportar fotografies perquè la veritat es que ha quedat xulo, xulo. A veure la propera sortida si no em falla la logística. La logística del meu cap, clar!

Encara queda algun detallet a perfilar, però jo estic encantat amb el comportament del tàndem. Sobretot en baixada, i amb el que m’agrada a mi llençar-me... L’he notat molt segur. Hem baixat ràpid (75 km/h), i algunes corbes les hem agafat sense frenar on amb altres ho hagués fet, i fent una bona “plegada”.

Dur un fre de disc al davant es nota. Aparentment no, però penso que és una bona opció, sobretot quan plou, segur que ofereix molta més seguretat que el caliper de sempre.

El recorregut ha estat el típic de Moncada, Palau, Caldes... Però en contes d’enfilar cap a St.Feliu de Codines per l’acostumada C-59, a la rotonda passat Caldes, em girat a la dreta cap a Sta.Eulàlia de Ronçana, i després direcció Bigues i Riells per anar a petar a St.Feliu. 

Bigues i Riells.

La pujada és molt més maca que la de la carretera de Mollet a Moià. Més curta, no tant dura, més corbes, més ombra, i el paisatge més maco, per descomptat.

Penyassegats característics direcció a St.Miquel del Fai (visibles des de la carretera de Bigues i Riells a St. Feliu de Codines).


Llevat d’un parell de moments que he notat molèsties al pit, la resta del recorregut m’he sentit molt còmode, tot i que pujant, no m’he “escaquejat” en cap moment. És cert que he iniciat la pujada a St.Feliu amb calma, per a anar progressant mica en mica. Això ha facilitat que el “dúo Corrales” marxessin juntament amb els nous. Però els hem anat mantenint la distància fins al darrer quilòmetre (suposo que han apretat).

Al no dur pulsòmetre, m’he guiat només per les sensacions, i sé que he pujat de FC. Segur que he passat de 140 ppm, i és possible que en algun moment hagi arribat a 160 ppm. Les sensacions, però, sempre bones. I les cames... Sensacionals!

En Narcís i en Julio, s’han quedat una mica de nosaltres, i en Vincent i en Dani han trigat més, però, se’ls ha de felicitar, ja que han fet tota la pujada. En principi estava previst que en Dani pujés al cotxe, i que en Vincent seguís sol, per a tornar a pujar un cop arribats a St.Feliu.

Sant Feliu de Codines.

Baixada clàssica, sempre ràpida fins BCN, i enfilada fins el velòdrom amb bones cames. Estic content. Suposo que en Javi també haurà notat que avui no havia d’arrossegar tant (espero, hehehe...).

Recorregut: Aquí.

Ha hagut dos comentaris avui, que m’han arribat al cor. I tots dos per part d’en Javi, però... Diferents Javis.

L’un m’ha comentat que revisant aquest blog, es nota que damunt la bici m’ho passo molt bé. “Estás en tu hàbitat natural” ha comentat. I té raó. Francament, si hagués de deixar la bicicleta de manera definitiva... No sé com podria seguir endavant.

I l’altre m’ha dit, quan hem arribat al cim, que la darrera vegada que varem pujar a St.Feliu, va marcar un abans i un després en la meva actitud. I és cert. Em vaig emocionar ja que era la primera vegada que anava en tàndem, i a més, que feia pujada, després de l'infart.

Adonar-te’n de que pots seguir donant pedals amb dignitat, és importantissim per a mi.

Gràcies Xavis, gràcies amics.


Publicado por cpradasg @ 17:05  | T?ndem.
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios