diumenge, 24 de Juny de 2012

Ahir… Solstici d’estiu. I amb ell, la revetlla de St.Joan.

Moltes tradicions i creences giren al voltant d’aquesta data.

La nit del 23 al 24 de Juny, és una de les més curtes de l’any degut a la proximitat del solstici d’estiu en que el sol es troba en la posició més septentrional (més al nord), cosa que es dóna la nit del 20 al 21 de juny.

Es pensa que el solstici propiciava la celebració de festes paganes dedicades al sol, les quals es caracteritzaven per la presència del foc. El cristianisme les va adaptar a la festivitat de St.Joan, i per això la celebració de la Revetlla i la benvinguda a l’estiu es celebra aquesta nit.

Avui no ha hagut bici, ja que no he estat capaç de matinar, tenia una son... Així que hauré d’esperar a demà per a sortir a rodar una estona.

A partir de demà, i durant gairebé tot el juliol, treballaré pel matí, de manera que la bici només la podré tocar a les tardes. I no totes, ja que dimarts i dijous em serà impossible sortir.

Així doncs, és possible que només pugui sortir els dilluns i dimecres, ja que si tot va bé, divendres després de dinar, ja marxaria cap a la torre, on probablement sortiria dissabte o diumenge (segons les ganes).

Ara ve temps de baixada de pistó. En el meu cas, però, es tradueix en hores de bici, res d’intensitats. No me’n donaré conte i ja serem a l’Agost (temps de vacances), intentaré fer bones quilometrades, però per a això he de ser capaç de fer també bones matinades. I això... Estant de vacances ja no és tant fàcil, hehehe...

Ara m’agradaria tenir ja muntada la DITEC, però encara em falta quelcom de material (sella, tija, potència, manillar, cinta, taps i els portabidons). Sí, ja sé que sembla poca cosa, però el manillar no és barat, tot i que és dels més econòmics que he trobat en carboni monocasc. Com tota la màquina, vaja. Aquest cop i donat els preus del material avui dia, he hagut de baixar força el llistó. De totes maneres, però, penso que amb això del material, els quadres i fins i tot la roba, hem perdut tots una mica el nord. Els preus em semblen desorbitats, i les prestacions que prometen els fabricants... Què voleu que us digui...? De vegades penso que la gent oblida que no és professional. Els hi ha que duen màquines que equiparades a l’automovilisme, serien autèntics F1. No sé, no sé... Clar que quan un se’ls pot gastar...

I tenint en conte que avui dia ningú participa en una marxa cicloturista sense haver passat abans pel túnel del vent... (paraules de’n Javi, hehehe...).

I no parlem ja del tema de les preparacions, suplements, etc... Total, si el ciclisme, de secrets en té pocs. Francament, penso que per a gaudir realment de la bicicleta fora de la competició, no cal complicar-se tant la vida. O no?

Ah! I les marxes... Pesi a qui pesi no són (ni han de ser) curses. Clar que aquesta és una altra història.


Publicado por cpradasg @ 18:29  | Altres
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios