diumenge, 22 de Juliol de 2012

Tornem al DECATHLON.

Poques coses, molt poques, per a no dir res, em compro al Decathlon per a la bici. I estic convençut que els veritables aficionats a qualsevol altre esport, aquells que saben el que necessiten, els que saben comprar, tampoc compren res en aquesta cadena francesa que tingui relació amb el seu esport, però... He de reconèixer que per al public generalista, per als no especialistes, per als simples aficionats a fer una activitat esportiva de forma esporàdica, és una molt bona opció. Sobretot si no et vols gastar un dineral. Penso que la relació qualitat-preu és bona. Tot i que els productes cars, no sé jo si val la pena comprar-los.

Tot i amb això, he d’admetre que també he trobat algun producte que m’ha anat bé per a la bici. Sobretot per a la bici urbana. Val a dir que en qüestió de roba de diari, sí que duc molta roba del Decathlon: Pantalons curts, samarretes, camises, sabatilles, polars, xandalls... Etc...

El darrer article que m’he comprat ha estat aquest, i estic encantat.

Unes sandalies Quechua Arpenaz 300.

Si no recordo malament és el quart producte Quechua amb el que he calçat els meus peus, i m’ha ant bé. Una mica la culpa d’aquesta compra la téla Puça, ja que segueix destrossant coses a casa, sobretot sabates.

Es va menjar les SIDI, primer les meves, i després les dela Marta(me les va deixar).

També les Shimano de muntanya.

Les esportives FILA.

Les Quechua de senderisme, tant les meves com les de la marta. I clar, m’ha deixat ben descalç.

Anem, però, al que ens ocupa.

No sóc persona amiga dels canvis, més aviat sóc conservador en el tema del material. Per una banda perquè el conservo força bé, m’agrada tenir-ne cura. I d’altra, perquè estèticament, em costa canviar de visió quan una cosa m’agrada, i més si a sobre és funcional, i va bé.

Com que ja fa temps que he optat per la bici com a mitjà de transport habitual (no només per a fer esport). Necessitava un calçat polivalent que em servís pel dia a dia a la ciutat.

Les Quechua de senderisme foren una bona opció mentre la Puça considerava que no necessitava una renovació integral del meu calçat. Però em vaig veure forçat a canviar.

Aprofitant que ja feia força calor, em vaig posar les abarques, sandàlies menorquines de les quals sóc un incondicional usuari quan arriben les temperatures elevades.

Però... No les havia provat mai sobre els pedals. No són una bona opció, ni tan sols per al curt trajecte que separa casa meva de la feina. Tenen molt poca sola, cosa que fa que s’hagi de baixar l’alça de la sella, que no tinguis gens de rigidesa al prémer els pedals, i la subjecció no és l’adequada per a pedalejar.

Així doncs vaig optar per les meves sabatilles de muntanya, unes Shimano SPD. Al no ser rígides, són prou còmodes per a un ús urbà, sobretot quan baixes de la bici. I estèticament, no desentonen amb la roba de carrer. Al dur cales SPD, són ideals per a pedalejar amb els pedals mixtes amb que vaig equipar la CONTINI. I... Sí. Mentre van durar, va ser bonic.

Val a dir, que emprar els pedals SPD per a un ús urbà, no és massa funcional (per això vaig optar pels mixte, ideals!). Certament sempre es pedaleja millor amb automàtics que amb el peu lliure sobre el pedal, però si tenim en conte que a la ciutat, en principi no és tant important la precisió de la pedalada per a una transmisió òptima de la potència, el terreny no és ni molt menys tant accidentat com a la muntanya, es difícil que els peus perdin contacte amb els pedals. I el fet que contínuament s'estigui treient el peu dels pedals (semàfors, vianants, obstacles a les boreres...) fa que l'SPD es faci relativament incòmode.

De totes maneres, amb cap de les sabates amb les que he circulat, m'he sentit tant còmode i segur sobre la superfície de plataforma dels pedals com amb les Arpenaz 300. Ténen una adherència molt bona, de manera que el peu gairebé no varia de posició durant la pedalada, no rellisca sobre els pedals, i el gruix de la sola impedeix que els pedals es clavin a la planta dels peus. Fins i tot d'empeus tens una sensació de seguretat i control que per exemple, amb les abarques, es perd complertament.

Són còmodes, suficientment ventil·lades i agradables al tacte sense mitxons.

Una altra avantatge, la trobem al sistema de cordatge. Cordons elàstics que es tensen mitjançant un tensor com el de les motxilles. I un petit mosquetó de plàstic per a anclar el cordó sobrant a l'avantpeu. Va de fàbula, ja que es corden amb facilitat, es poden deixar el suficientment fluixes com per calçar i descalçar sense cordar, i sense risc a que caiguin. I el més important, sense risc a que els cordons s'enredin amb els plats o la cadena.

En definitiva. Estic segur que a les botigues especialitzades trobarem calzat tècnic específic per a la bici urbana amb o sense SPD. Aquesta, però, em sembla una  bona opció tant per a la bici en ciutat, com per a la ciutat a peu.

L'ús a que va destinada aquesta sandalia és fer caminades a la muntanya en terrenys amb poca dificultat i poc rocallosos. En aquest sentit no sé quin resultat dónen, però per a l'ús que les estic donant, per ara, em van perfectes. 

Ah! I a un preu més que interessant.


Publicado por cpradasg @ 21:29  | Material.
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios