dilluns, 06 de Agost de 2012

Ja he perdut el conte de dies perduts sense donar un sol cop de pedal. Llevat, clar, de les sortides que he fet amb la ONCE.

Tenint en compte que he estat un mes treballant de matí, durant el qual, i escric ara de memòria, només he sortit un parell de dies a la tarda, no m'he dedicat ni un de sol a rodar en solitari.

Això sí, a la feina he anat cada dia en bici. Amb la CONTINI “urbanitzada”. I és que malgrat la calor que fa, agafar el Metro s'ha tornat en una darrera opció, el preu considero que és abusiu, i ara encara pujarà més. Està clar que a no ser que sigui del tot necessàri, passo de Metro!

VACANES.

Per fí! Les tant enyorades vacances han arribat. Dimecres vaig començar, però fins avui Diumenge, no he pujat damunt la bici, tot i que tenia previst fer-ho abans. Estava tant cansat...

Avui, però, ha estat un dia força complertet.

Al matí he sortit amb la Puça i hem anat a Palamós. Ben aviat, per a que fés exercici. És increíble que es prohibeixi l'accés a les platjes als gossos. No ho entenc. Comprenc que es limiti, això sí, en determinades franjes horàries per raons òbvies, però prohibir-los anar...? Apa que no hem d'aprendre res dels animals els éssers humans...


Hi ha qui pretén que es comportin com a persones, alhora que els prohibim de fer tot allò que en ells és natural, fins i tot negar-los els pocs espais que els són pròpis (gespa, platjes...).

En fi, els que optem per una forma de vida més saludable, més propera a la natura, i en definitiva, malgrat sembli una paradoxa, més humana, ens les hem d'ingeniar per a sobreviure en un entorn que cada vegada ens és més hostil.


Després de córrer amb la Puça, m'he vestit de curt, he agafat la bici de carretera, i a rodar! Quines ganes tenia.

St.Antoni-Palamós-La Bisbal-La Ganga-Calonge-St.Antoni.

No descriuré el seguit de dolorets i dolorassos que m'han acompanyat durant tota la sortida. Tampoc l'evident manca de forma que llueixo. No sé si es deu al canvi de xips que ja va fent el seu efecte, o què? Però hi ha una cosa que no m'ha fet mal, la més important. No em feia mal l'ànima! I es que al marge de molèsties físiques que cada vegada tolero millor, m'he sentit molt bé. He gaudit d'un gran migdia de bici que novament m'ha acostat una mica més a la felicitat (he sortit gairebé a les 12h, ups!).

La Tramontana m'ha acompanyat un bon troç, i malgrat no era especialment forta, m'ha posat una mica a prova durant el trejecte que, per la C-31, separa Palamós de La Bisbal de l'Empordà. He pogut dur, però, amb certa comoditat el 52, excepte en algún “repetxó” on he preferit cercar la comoditat del plat petit.

He dubtat un instant, un cop he entrat a La Bisbal, de si seguir direcció Cruïlles, i pujar el Coll de Sta.Pellaia, o tombar a la dreta i tornar a St.Antoni pel Coll de La Ganga. He optat, sense pensar-ho massa, per l'opció més curta. Malgrat em sentia bé de cames, no era pas qüestió d'abusar, i menys si demà tinc intenció de tornar a sortir.

Bones sensacions durant tota la pujada, fins i tot als trams més durs. Això sí, amb el 25, però sense forçar, i gaudint de la pujada.

A l'inici, he hagut de fer uns quilòmetres sobre la sorra, una pista d'”Sterrato” com diuen els italians. Un camí rural que forma part de tot un seguit de vies ciclables recuperades per a gaudir del cicloturisme al Baix Empordà, però que amb bici de carretera... Home, no és pas la màquina més adient per a recórrer-los. A mi, que em va el rotllo retro, però. A mi, que l'èpica del ciclisme em fa bullir la sang... M'ha captivat ficar-m'hi. I mira, m'ho he passat força bé omplint-me de pols i notant com de tant en tant les cobertes de 23 no volien mantenir la traçada que jo havia previst.

I tot perquè des de fa uns anyets (3 o 4), han convertit la C-31 en autovia, i no es permet el pas de bicicletes per aquesta carretera (la que he agafat sempre). En menys de 2', sorties de St.Antoni, i et plantaves a l'esmentada carretera rodant per un voral formós com pocs. Ara, pensant en la seguretat dels ciclistes, t'has de ficar dins Palamós, creuar-lo esquivant estiuejants despistats dins els seus vehicles, vianants sense pressa, que creuen tranquil·lament pels passos de vianants, o no. Vies secundàries en mal estat, sense voral, i la típica densitat de circulació amb que l'estiu ens obsèquia. I per a acabar d'adobar el tema... L'única via alternativa que trobes per tornar a agafar la C-31 més endavant (on no hi ha senyal de prohibicióGui?o, és un camí sense asfaltar. Lo del camí, potser és el de menys, almenys per a mi. Però haver de creuar Palamós, podent agafar l'autovia directament des de St.Antoni... Té tela!  


CONTINUARÀ... (Manquen fotos).


Publicado por cpradasg @ 1:25  | Sortides
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios