diumenge, 07 de Octubre de 2012

Se'm menja el temps...

Tinc la sensació de no tenir un moment per a mi. No trobo l'hora de relaxar-me i, per exemple, posar-me a llegir un llibre assegut al sofà de la terrassa, a la fresca. O d'escriure per exemple... Un article, una estona per a dedicar al blog. O almenys no el temps que jo voldria. Ho sento.

Clar que, la Marta segurament no n'està del tot d'acord, hehehe... Ups!

No volia, però, deixar passar la primera setmana d'Octubre sense fer-ho. No volia deixar oblidades les sensacions que l'entrada de la tardor, generen, de manera tradicional, als amants del nostre esport.

La tardor és temps de balanç, de recuperacions, de noves il·lusions...

I amb ella, han vingut, com no, canvis. Nous camins que no volia deixar d'explicar, i és per això que he resumit tota la setmana en un sol post. Ja massa dies havia deixat de plasmar en aquest, el meu racó... El nostre racó de ciclisme.

"Només" tres sortides aquesta setmana. I d'elles, cap ni una amb la meva estimada Bianchi.

Dimarts i dijous, han estat dies de tàndem. I dissabte, dia d'estrena, per fi he estrenat la nova DITEC.

 

Dimarts 02-10-12: Maladona amb tàndem. 

Des del passat Dilluns, l'autovia acollirà les pedalades d'un ciclista habituat a rodar per l'"altra banda", com coneixem familiarment les carreteres que neixen a l'Est de BCN. 

En Javi, company de l'ONCE, per fi ha pogut estrenar el seu tàndem pels "nostres" dominis. Em refereixo als que sortim per "aquesta banda", hehehe... 

Habituals de l'autovia, les Costes, Ordal, Els 11, Gelida, Collserola, etc, etc... I si uns posen com a fita, el Collformic, aquí anem a Montserrat. 

Sortida tranquil·la, sí, però ràpida. Com roda el tàndem per l'autovia! Els 40 km/h s'agafen com si res. I l'inici dels repetxons... Pregunteu-li al Gregorio. 

Així m'agrada! Sense perdre el somriure.

I  més si tenim en conte que en Javi s'ha muntat, ni més, ni menys, que un 53! Tela! 


Bé doncs, autovia, una Maladoneta... I aturada tècnica a la granja. 


60 quilòmetres ben fets i... A la propera, més!


Dijous 04-10-12: Dues cares. 

Aquesta sortida d'avui, ben bé és merescut una entrada, però com aquesta setmana vaig decidir que la relataria sencera en una de sola, doncs apa! 

Uf... 

Punxar baixant en tàndem prop de 80 km/h... No fa cap mena d'il·lusió.

Sí, avui hem vist la cara i la creu del nostre esport, almenys una de les creus, o dues... 

En Javi, avui a après una lliçó, i jo una altra. 

No s'ha de sortir mai amb només una càmera de recanvi. 

I  en tàndem, malgrat la carretera convidi a rodar ràpid, ràpid... Si s'ha de frenar sovint degut a la sinuositat del traçat, millor baixar lent, ja que les llantes arriben a unes temperatures degut al fregament, que... No sé si haurà estat la causa de la punxada, ja que no he trobat cap vidre, ni ferritja.  M'he hagut d'esperar una mica a que es refredés la llanta, ja que em cremava a l'intentar treure la coberta. 

L'altra creu, fa referència precisament als recanvis, ja que prop del Prat, hem tornat a punxar. Caram! Quina mala sort. I clar, hem hagut de fer la resta del camí poca a poc, sense poder reparar l'avaria. 

La cara en canvi, al marge de la sort que hem tingut de no caure al punxar baixant Begues, ha estat precisament, la primera part de la sortida. Bon dia, poc vent, caloreta... Ens hem ficat pels horts, i aprofitant les bones sensacions que estic tenint darrerament, he engrescat en Javi a pujar Begues. Per a mi, un dels ports més feixucs de la zona, i no només pels percentatges de les seves rampes. Són uns 9 km des de la C32 (carretera antiga de Castelldefels), 7 si contem des de la Rotonda de Gavà, punt on "oficialment" s'inicia el port. 


Penso que la dificultat del port no radica en el percentatge de les rampes, ni en la seva longitud, ni en el tipus d'asfalt.  Té una rampa màxima del 10%, tres de més del 8%, i els primers 3-4 km van augmentant progressivament el % fins al màxim del 10%. A partir d'aquí, la pendent no és gens homogènia, i, almenys a mi, em trenca el ritme de mala manera. Hi ha qui segur que al trobar descansos, es revifa, i oxigena les cames per acabar d'afrontar el port.  Però a mi, això de... ara sí, ara no... Bffffffffffff...!!! 

 

Felicidades Javi!

Hem coronat Begues amb total dignitat. Ja saps què se sent en aquestes rampes (no només l'olor a flors).


A partir d'avui... Qualsevol port, eh nano?

De tornada, l'esmentada punxada. Baixàvem entre els 60-65 km/h. A les corbes, a 50. Rapidet, sí. Però el tàndem d'en Javi és força estable, i agafa bé els revolts també. La baixada de Bruguers, a estat formidable, 80 km/h, avancem un vehicle, i davant seu un camió que ens talla el rotllo, de manera que hem de disminuir la velocitat. Menys mal! Sento un soroll d'aire a pressió que no em queda clar si es nostre o del camió. Pregunto en Javi si hem punxat, però el tàndem te la resposta. En aquell instant comença a culejar afirmativament (la llanta toca l'asfalt). Primer cap una banda, després l'altra... I mica en mica vaig reduint velocitat vins aturar-nos en un espai fora de la calçada. Quin ensurt! 

Reparem la roda, i seguim. Passem pels horts...

I a l'alçada del Prat... Tornem a punxar!!! Aaaaaaagggggghhhh... 

Tornada a pas de burra, i arribada d'una peça. Hehehehe...


Dissabte 06-10-12: D'estrena a Begues.

Què millor que pujar Begues per a provar una nova bici?

Hi ha de tot. Pla abans de pujar, i de tornada per a rodar. Pujada exigent, i baixada ràpida i força tècnica. Bon recorregut per a fer un test de comportament d'una nova màquina.

I en la sortida d'avui... La nova DITEC ONE. Per fi la tinc muntada! I estic encantat!!!


Donc fe que avui dia no cal gastar-se una veritable fortuna per a tenir una màquina de qualitat, moderna, fiable, lleugera i còmode.

Gairebé dos anys he trigat a tenir-la, i avui, per fí... Sortida en solitari per a estrenar la meva DITEC ONE.

He al·lucinat! Malgrat ha superat amb nota les meves expectatives, he de reconèixer que no les tenia totes, i tenia por d'haver-me equivocat. Aquestes impressions, però, les escriuré en un post dedicat a la bici. 

Com no podia ser d'una altra manera en una màquina que supera amb molt, la tecnologia de la meva vella BIANCHI, les sensacions de conducció i comoditat, han estat estupendes. 

M'ha agradat força el Compact, i he pujat Begues amb molta comoditat emprant el 21-23. No tinc referència ja que amb les ganes que tenia de sortir amb ella, m'he deixat el pulsòmetre i el GPS, les sensacions, però... De conya! 

S'ha comportat molt bé en pujada, i baixant... Segura i maniobrable, tot i que encara baix massa encongit (he de decidir quina longitud potència li poso i l'alçada del manillar). 

En pla, còmode, fina, i amb una total sensació de transmissió de potència a les rodes. 


Tinc l'impressió de tenir bici per a estona. 


Diumenge 07-10-12: I aquest matí...


CONTINUARÀ... (falta video).



Publicado por cpradasg @ 13:00  | Sortides
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios