diumenge, 21 de Octubre de 2012

Ahir al matí, desafiant totes les previsions de pluja... 

Plantant cara als núvols que, amenaçadors, cobreixen el cel impedint el pas del més tímid raig de sol... 

Ens vàrem plantar a les portes del velòdrom. Lloc on en principi s'havia de celebrar la marxa dels bombers, la qual es va suspendre a causa de les adverses previsions meteorològiques. 



Tot i amb això, vam sortir una bona colla. 

Emma-Bea. 

Agustí-Antonio. 

Julio-Joaquin. 

Víctor-Javi. 

Javi-Carles. 


Amb el suport logístic d'en Paco (com sempre), i avui d'en Ferran (tècnic). 

Temperatura agradable, això sí. Poc aire, poca llum, hehehe... I asfalt humit durant tot el recorregut d'anada (al tornar ja era eixut). 

Només sortir, baixant pel Passeig Valldaura a més de 50 km/h... Vaig girar el cap per a veure si els companys em seguien, i... Les ulleres van sortir volant! 

Les duia sobre els casc, ja que me les havia tret al velòdrom, i a l'estar núvol, no havia pensat a posar-me-les. 

Trinxades!!! Els cotxes les trepitjaren sense pietat i les van esmicolarbrrrrrrrrr... 

Quina ratxa que duc darrerament. 2 parells de sabatilles SIDI de carretera i un parell de muntanya SHIMANO menjats per la puça, unes sabatilles de treking, els cordons de les sabates de carrer... Avui els cordons de les sandàlies de muntanya... Ahir les ulleres...  

No paro! 

En fi... Gangues de l'ofici, podríem dir. 

Finalment, la pluja ens va respectar, tot i que en algun moment ens va espurnejar una mica. 


Aturada tècnica a La Roca del Vallès.

Bea.

Víctor.

Javi.

Javi.

Emma.

Ignasi, Julio i Joaquin.

Com es nota que en Joaquin és de la vella escola...

Estan bones les figues?

I parlant de velles escoles...

Mireu en Joaquin a la passada Pedals de Clip.

I en els seus temps...?


70 km a bon ritme (com sol ser habitual). Bones sensacions, bon humor, i algun que altre "calentón". Sobretot al final, que després de fer gairebé tota la baixada de la carretera de la Roca al cap del grup, rodant a més de 40 km/h. En Víctor i en Javi ens van donar un relleu a poc d'arribar a Moncada. 

Aleshores, em vaig deixar caure a cua del grupet, i després de recuperar una mica, aviso en Javi que quan li digui, es posi a tope. 

Veia com en Javi i en Víctor augmentaven el ritme, tot guaitant de reüll la possible resposta.  

Així que aprofitant que en Julio i Joaquin es tallaven, m'obro i indico en Javi que a tope. Ostres tu, quina esprintada!!! Fins i tot vam passar la rotonda, ja que anàvem tant ràpid que m'era impossible girar a la dreta, com fem habitualment, i ni tant sols fer-ho seguint el traçat de la rotonda. Vàrem seguir recte fins la benzinera, on vam canviar de sentit, i cap el pont! 

Si arribem a intentar girar... Aterrem al riu!


Els germans Corrales amb avaria.


Avui, en Javi i jo hem punxat 2 vegades, una l'Ignasi i l'Antonio, i als germans se'ls ha afluixat la sella.

Resta de la tornada feta amb calma, plegats, i un xic cansats. 

Com que la cosa no pintava massa bé, tothom, sobretot els que van venir en bici, es van acomiadar tement la possibilitat de mullar-se. 

Jo vaig agafar la meva vella BIANCHI i en passar pel desviament del Tibidabo, em vaig animar a pujar. M'havia quedat amb les ganes de fer alguna pujadeta, tot s'ha de dir. Així que sense pensar-m-ho dues vegades, em vaig animar a fer-la. 

Espectacular! Mai havia trobat tanta boira a Collserola.


De fet, boira, el que es diu boira anant en bici, crec que només l'he trobat a terres del Montseny. I va ser un estiu, ho recordo perfectament. Com el fred que vaig passar baixant el Collformic vestit de curt, brrrr... 

A mesura que anaven passant els quilòmetres direcció el Tibidabo, anava augmentant la boira, i ja a l'alçada de la benzinera, la seva densitat era considerable. Fins i tot vaig pensar a girar cua, però com veia que la visibilitat es mantenia en gairebé 10m, em vaig animar a seguir, i més tenint en compte que hi ha un bon voral per l'Arrabassada. Més endavant la visibilitat es veuria reduïda en 2 o 3m. 

La veritat es que estava realment fascinat per l'entorn, les sensacions, bones cames, i la màgia. Sí, aquella màgia que la bicicleta transmet tot sovint i que mai em cansaré de referir. Màgiques sensacions de vida, contacte amb la natura, poder, llibertat i felicitat. La bicicleta és la màquina de la felicitat, i planyo tots aquells que en cara no l'han descobert. I planyo tots aquells que mai ho faran. I planyo tots aquells que en la seva ceguera (d'esperit), són incapaços de ni tan sols intentar comprendre que hi ha persones que a la carretera troben la màgia que els fa sentir vius. 

Fotos Arrabassada: Aquí.


Publicado por cpradasg @ 23:25  | T?ndem.
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios