divendres, 26 de Octubre de 2012

Dijous 25-10-2011.

I no em refereixo pas a la indumentària del meu company d'entreno d'avui, sinó... A bona part del recorregut, que... Ha transcorregut entre els Horts.

Avui, però. tement la remullada més que probable, he sortit amb la BIANCHI. Em dóna molt de pal embrutar la DITEC, al marge que la potència i els separadors de la direcció no són meus, i els he de tornar a la botiga, quan decideixi la mida de la potència que s'ha de posar, així com la longitud de la canya de la forquilla.

Tampoc en Javi s'ha animat a sortir a causa de les previsions de pluja, i finalment... Res de res. Alguna goteta, però res important, ni molt menys.


M'ha comentat l'Ignasi que també havia trucat la Bea a veure si s'animava a sortir. Però res, li ha dit que avui li tocava pujar escales.

Així que avui, sortida amb l'Ignasi


Tot un privilegi entrenar amb un medallista a Pekin i Sidney en atletisme, al marge d'un munt de medalles a diversos campionats del món, mundials, europeus, etc... Un màquina.

I ara es vol dedicar a la bici el nen. Què tremolin a Brasil!!! Aquest s'endú medalla... Segur!!!

A veure si li aconsegueixen un bon pilot, i a menjar-se el món!

90 km en unes 3h30'.

Sortir d'Esplugues direcció Molins, és un pal. Feia temps que no ho feia, i cada vegada està pitjor, la veritat. I la tornada... Pitjor encara, ja que s'ha de pujar la Samson. En fi... Si algú és un fanàtic de les mitges... Haurà de rodar a 40 km/h per a fer-la de 30, hehehe...

Molta cadència. Feia temps que no rodava amb tanta cadència. Ara és el que toca. Cadència i hores de rodar aeròbicament.

M'encanta fer quilòmetres a aquest ritme, malgrat m'agrada més rodar a una cadència inferior. Sembla que no, però forçar l'agilitat casca bastant. Tot i que no sóc ciclista de rodar clavat.

L'Ignasi, a roda gairebé tota l'estona, ja que per a rodar sol necessita de la referència d'un company de forma contínua degut al seu dèficit visual. Ho ha fet de conya. Algun petit ensurt potser, però controlant en tot moment. I no cal comentar que està fort com un toro. Estic convençut que s'ha contingut, i molt. Malgrat ara toca rodar suau, segur que en algun moment hagués volgut anar més ràpid.


Ens hem ficat en tots els camins possibles direcció Castelldefels, per tal de rodar tranquils, sense l'agobio del tràfic a la carretera. I exceptuant les travesies, així ha estat. Sobretot pels horts. M'encanta rodar per ells, hi ha tanta calma...

Sembla com si de cop i volta rodéssim a 200 km de BCN.


Publicado por cpradasg @ 17:07  | Sortides
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios