dilluns, 05 de Novembre de 2012


Després d'un cap de setmana anodí ciclísticament parlant. Bona sortida la d'aquest matí. Curta, això sí, però intensa, almenys en quant a fruïció es refereix. 


Aquest cap de setmana, teníem pensat marxar al Vendrell. Tenia ganes de sortir a rodar per terres tarragonines, la veritat. Em feia il·lusió sortir amb la DITEC cap a Poblet, pujar Prades, etc. Però... No ha pogut ser! 

Primer se m'espatlla el cotxe, i després la sogra (ho dic amb afecte, eh?). 

Vaja que, primer per una avaria mecànica, i després per malaltia, ens hem hagut de quedar els 4 dies a BCN.  

Dijous el vaig poder aprofitar fent 5 hores de bici (article anterior), però, al marge d'una volteta per BCN amb la Judith i la Puça, res de res fins avui. 

Tot i que disposava de poquet temps (he sortit gairebé a les 11h) l'he aprofitat. He anat un xic més ràpid del que és hagut, però he rodat amb relativa agilitat, ja que el 50x19 es mou francament bé. M'està agradant això del compact. El 50x19 òbviament és més suau que el 52x19, però s'ha de tenir en conte que si poses 18, la relació ja és més llarga que el 52x19. Per això penso que és molt interessant, amb un 50, dur corones que baixin d'1 en 1 a partir del 19, sobretot si es roda amb gent que du el 52.


La bici va finíssima, cada dia estic més content. Ja poquets detallets queden per a tenir-la llesta del tot. Avui mateix, mentre entrenava, he trucat a la botiga, i he encarregat la potència. Ja he decidit que serà de 110 mm. Tenia força dubtes, ja que malgrat he revisat les mides infinitat de vegades, fins i tot m'he fet fotos per a mesurar els angles de la meva posició a l'ordinador mitjançant un programa de mesurament, la geometria d'una bici i altra, són tant diferents que, és a la carretera on realment notes si vas còmode o no, i si la pedalada és realment efectiva. 


Com que el manillar va força més elevat que el la Bianchi, i el quadre és 50mm més curt, crec que amb una 110 aniré millor que amb la 100 que duc ara. El probable augment de llargària, segur que queda compensat per l'alçada del manillar. De fet, ara puc recolzar els avantbraços sobre el manillar deixant les mans lliures amb comoditat i seguretat, cosa que amb la Bianchi, m'és del tot impossible. 


Després d'un recorregut tranquil per les rotondes de les terminals i els horts, amb vent de cara (com no), i bona temperatura, cosa que s'agraeix, i molt. M'he animat a pujar Begues. De fet ja duia la idea al cap. No sabia si començar amb 19 i aguantar-lo fins que les cames em demanessin una relació més suau, o començar ja amb el 23. He optat per la suavitat d'entrada, i no estic gens descontent. M'ho he passat pipa! Quines sensacions. M'encanta pujar amb aquesta màquina. Sempre m'ha agradat fer pujada, però ara... Ostres com es nota. Entre la lleugeresa del conjunt, la comoditat del material, i la suavitat del "Compact", no puc evitar les carreteres que s'enfilen. Ja no tinc excuses, hehehe... 


I sí, he mantingut el 23 tota l'ascensió, fins i tot quan les cames demanaven que baixés corones (la relació és més curta que un 39x25). 

M'he sentit força còmode. I la rampa de Bruguers l'he superat amb relativa facilitat. He cronometrat l'ascensió, més que res, per a tenir una referència de partida. Estaré temps pujant amb 23, a veure si vaig millorant. L'objectiu és pujar amb comoditat i certa alegria. 

I això... Què és?

Caram, tu!

D'això se'n diu "publicitat personalitzada".

Durant la baixada, la bici s'ha comportat de faula. A estones, semblava demanar més velocitat, sobretot als revolts. És molt reactiva als canvis de direcció, es maniobra molt bé. De fet, he d'anar al tanto, ja que convida a fer una conducció agressiva, i no vull sorpreses. 

De tornada, el vent bufa a favor. Què bé...


Ja tinc ganes que arribi demà, a veure si el temps acompanya, i puc fer una horeta més. 


Publicado por cpradasg @ 23:49  | Sortides
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios