dijous, 15 de Novembre de 2012

Ahir, 14N, dia de vaga general, la meva bici s'hi va afegir. I el meu cos també. Malgrat tenia pensat sortir a rodar, no ho vaig fer. 

Estava absolutament esgotat, i realment, no sé perquè. No és que hagi fet massa coses darrerament. Crec que és més manca de descans que excés d'activitat, la qüestió és que excepte un parell d'estonetes, em vaig passar tot el matí al llit. Bfffff... 

I a la tarda, a treballar!  

Em va tocar fer serveis mínims, així que, cap a l'Hospital! Això sí, en bici. I no perquè no hagués transport públic, sinó perquè és el meu mitjà de transport habitual. Fa temps que m'he negat a emprar el metro o el bus, a no ser que sigui estrictament necessari. Els trobo abusivament cars, és una vergonya. 

No entraré a fer la meva valoració sobre el que penso sobre el que significa fer una jornada de Vaga General. El que sí que aprofitaré per a fer, són unes simples recomanacions sobre quina relació emprar amb el Compact a determinades velocitats. 

Evidentment, són simples recomanacions. Sempre des del meu punt de vista, i totalment criticables. 

Tot i que sempre m'han interessat les bases fisiològiques de l'entrenament, la biomecànica, i fer registres de les meves sortides. No em considero un "Taliban" dels mètodes, malgrat reconec que s'ha avançat molt en la ciència de l'esport, i això sempre és positiu. 

M'encanta la tecnologia, i aplicar-la a la bici. De fet, si no faig servir més dispositius, és per una qüestió purament econòmica. 

Tinc la sort, crec, de pertànyer a una generació que va iniciar les seves pedalades de la  forma tradicional, "la vella escola".  

Tinc la sort d'haver conegut el ciclisme quan aquest degotava romanticisme, èpica, passió... I alhora, em sento afortunat per haver estat testimoni de la revolució tecnològica aplicada al nostre esport. Fenomen que no m'ha passat desapercebut, ni molt menys, tot i que, paradoxalment, segueixo essent fidel a molts dels aspectes més tradicionals. Els que se'ns va inculcar als que hem mamat de la "vella guàrdia". 

Intento, això sí, trobar l'equilibri entre ambdues filosofies. És per això, potser, pel què cada vegada més, em carrego de dubtes quan he de prendre una decisió tècnica envers la bici. 

Un professor meu, deia: -El dia que abans de prémer el botó (referint-se al dispositiu que acciona els RX quan es fa una radiografia), no dubteu, serà el moment de començar a pensar en canviar de professió. 

Aquesta frase se'm va quedar gravada. Al principi, no és que no l'entengués, però no li vaig atribuir la importància que realment es mereixia. En canvi, ara, la recordo tot sovint, li trobo sentit, i de fàcil aplicació a un munt d'aspectes de la vida. 

Serà per això que, lluny de sentir-me ignorant, em satisfà dubtar abans de prémer el botó. 

Dubto al decidir l'alçada del manillar. 

Dubto al decidir com entrenar. 

Dubto mentre rebo totes les sensacions que m'han d'ajudar a determinar si la posició que estic adoptant en la màquina nova és la correcta, o no. 

Em sobta, en canvi, el dogmatisme omnipresent en els ciclistes d'avui. Ho saben tot! 

En canvi, i sempre des del meu humil punt de vista, hi ha tantes coses que fan malament...

Darrerament es respira molta arrogància a l'asfalt.

En fi.  

Espero que amb la calculadora de cadència de l'altre dia, i la petita valoració d'avui, pugui contribuir a donar un xic de llum a qui ho necessiti. 


El Compact. 


En principi vaig optar pel Compact per un problema de subministrament. 

Malgrat no tenia pressa a rebre'l. La botiga on el vaig encarregar no el rebia, malgrat en teoria, el 39x52 del Campagnolo Centaur Red Carbon, es fabrica. El que passa, es que com que gairebé tothom munta Compact, en fan tant pocs que és difícil de trobar. 

Així doncs, víctima de les noves tendències altra vegada, em veig pedalant amb un plat de "només" 50 dents, i un miniplateret de 34, que no sé quan posar. 

D'altra banda, he de reconèixer que el fet de que a partir d'ara, hagi de rodar a ritmes aeròbics, i intentar anar sempre còmode (fins i tot pujant), va fer que valorés positivament la posssibilitat de muntar un Compact.

Ja he comentat en algun post anterior, que les sensacions que em va transmetre el Compact van ser força gratificants. I sí, ho admeto. Així com la transició del 42 al 39 no fou gens dolça per a mi. El 50x34 m'agrada força, sobretot si es munta un 12-23 de 10 corones.  

El 50 es mou perfectament en pla amb el 19. Si es posa 18, ja es du una multiplicació lleugerament superior al 52x19, i a partir d'aquí, tot el que sigui baixar corones, es fa d'una en una dent. L'únic inconvenient que li trobo, és que el canvi de 50 a 34, és massa brusc. Però si no s'està competint, es baixen 3 o 4 corones abans de canviar, i la transició és molt més suau. Com trobo a faltar la transició del 52x19 a 42x17... Quins temps! 

Per al cicloturisme, o el ciclisme esportiu (no competitiu), el 50x34 m'està agradant molt. 

Així doncs, si partim de la premissa que la cadència més adequada en pujada és 70-80 rpm, i en pla, 90-100 rpm. 

Podem concloure que:    

  • Pujant a 15 km/h, la millor relació és 34x21-23. 

  • Pujant a 20 km/h, amb 34x16-17. Fins i tot 15, si som de pujar lleujerament clavats. 

  • Amb 34x19, corona força emprada en pujada. Una bona velocitat seria de 17-18 km/h. 

  • Ja a partir de 25 km/h, velocitat més pròpia del pla que de la pujada. Amb el amb el 34x17-16 ens movem entre les 95-100 rpm. 

  • A partir dels 30 km/h, jo no m'ho pensaria i posaria el 50. Amb 19 passem de les 90 rpm, i a poc que augmentem la velocitat, ja som a cadències bones. Sempre queda l'opció, però, de posar 21 (tot i que no sóc massa partidari pel creuament de cadena), amb el qual passem de 100 rpm. 

  • Els 35 km/h, ja són domini del 50. Amb 17, rodem a 95 rpm, amb 18 a 100, i amb 19 a 106 rpm. A qui li agrada fer el molinet?  

  • 16 i 15, els reservem per als 40 km/h.  

  • 13 i 14 per als 45. 

  • I qui sigui capaç de moure, i dic moure (no arrossegar) el 50x12, sap que rodarà a 50 km/h a 96 rpm. 

  • Que no pateixin els màquines, que 115 rpm, no són masses. I a aquesta cadència, ja estem rodant a 60 km/h. Necessitem més desenvolupament? 

Jo crec que no.

En cap moment he fet referència a la FC.

L'important per a millorar, és adeqüar la cadència a la FC, de manera que estem treballant en un rang d'intensitats adeqüat als objectius cercats.

De totes maneres, a no ser que s'entreni sota un pla específic, aquestes cadències i velocitats s'haurien de poder dur a terme dins un rang aeròbic pel al ciclista mig.

Jo en pla, no passo de les 120 ppm, i en pujada rarament passo de les 140 ppm, i moc aquestes cadències aplicades a les velocitats referides (per a què us en feu una idea).


Publicado por cpradasg @ 20:50  | Altres
Comentarios (1)  | Enviar
Comentarios
Publicado por bluesbiker
dimecres, 28 de Novembre de 2012 | 23:38

molt bon article. si senyor!

et diré que jo fa 5 anys que duc un campy Chorus 50/34 x 11/27 i amb això igual faig la Marmotte que els criteriums de veterans que pujar el Rat Penat (als únics llocs de Catalunya on he posat el 27 ha estat al rat Penat , Pradell i algun tram del Tagamanent)normalment pujo amb el 34 x 19/21, 24 si ja és una cosa dura.

Com ja saps, sóc molt poc rodador, i amb el 50 vaig molt bé.