dijous, 29 de Novembre de 2012

Surto a "ritme capil·lar", pujo a intensitat aeròbica, i torno fent una contra-rellotge per arribar a l'hora per a recollir les nenes. 

I es que des que la Marta a de fer repòs absolut, se'm menja el temps. Faig de tot, poc, i malament. 

Despertar les nenes; Comprar el pa i fer els esmorzars; Dur-les a l'escola; Dur la Puça al parc; Sortir a rodar una mica (em queden només 2 o 2,5 hores efectives; Recollir les nenes a escola; Estiraments, dutxa i fer el dinar; Treure novament la Puça; Nenes al cole; Anar a treballar; Fer sopars; Puça al parc; Allitar les princesetes; Sopar amb la Marta; Seure al sofà rebentat, posar una peli tot abraçant-la, i... No arribar ni a veure els crèdits inicials. Morfeu em posseeix de manera gairebé immediata, i inicio un viatge oníric cap a l'endemà, on es repetirà la mateixa rutina (en algun moment em llevo, i vaig al llit). 

S'acumulen els plats, gots, olles... La roba per rentar, pèls de la Puça per terra, trastos de les nenes... No arribo a tot. I ho passo malament, queden un munt de coses per fer a casa, i a la carretera, també. 

Surto poques hores i mal fetes, i això els dies que puc sortir, que no són, ni de lluny, els que desitjaria... Els que necessitaria.

Quan les circumstàncies condicionen el teu Modus Vivendi, només queda adaptar-s'hi. I esperar que més aviat que tard, tot torni a la normalitat, per a poder posar ordre novament a la nostra existència. 

I en els temps que corren... Se m'antulla complicat. 

Avui... 

El dia s'ha presentat espectacular. He sortit amb ganes de fer quelcom més que una autovia, però disposava de 2h escasses, 2:30h a tot estirar. I així ha estat. 


34x16 a més de 95 rpm rodant per les terminals, els horts, i... Suavitzant la resistència amb el 19 per afrontar les primeres rampes que condueixen a Gavà pel camí de Begues. 


Quin gust topar-se amb aquests "Masseratti".


El passo, i se'm posa a roda una estona.


Ja a la rotonda poso el 23, i cap amunt! 


Ja es veu neu a cotes baixes.


Inicio l'ascensió a Begues a "només" 120 ppm. Amb calma, molta calma, i poca velocitat. Les rampes de major % les feia a només 10 km/h. Això implica una cadència d'unes 54 rpm. La FC puja a 130 ppm, i una mica més. Però a Bruguers, la velocitat arriba a l'escandalosa xifra de 7 km/h.  

No pot ser! 

No puc pujar tant lentament, tot i que ho faci amb un 34. Duent el 23, són 38 rpm. Ni fent una Pujada de força Resistència s'ha d'anar tant clavat. 


Sí, m'ha pasat!

Ara que... No anava pas a les pulsacions que toca, ni molt menys. I la cadència...

Se li deu haver encomanat la meva.


L'he deixat fer, i jo he seguit al meu rotllo.

Ritme caribeny.


31 minuts he trigat a fer el cim. Crec que la darrera vegada, ho vaig fer en 29. Ara no és important, ni molt menys, però anar tant clavat... S'ha d'evitar. 


Tot i just de temps, encara he pogut gaudir de la calma dels camins, i la bellesa del paisatge.


A veure el proper dia com va. Crec que tanta tensió, manca de descans, i l'estrès que genera tot plegat, m'està passant factura en forma de fatiga. Espero que no passi d'aquí. Tots sabem el preu que he hagut de pagar per culpa de l'estrès, i no estic disposat a tornar-hi.


Publicado por cpradasg @ 21:48  | Sortides
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios