dissabte, 01 de Desembre de 2012

Si ahir comentava que es pot dir que encara no fa fred, que m'ho preguntin avui! 

A dos graus de mínima aquest matí. No vull ni imaginar la sensació tèrmica que això suposa. D'entrada, rodant a 30 km/h, la sensació és d'uns -10ºC. Si li sumem la velocitat del vent (en alguns indrets, i sobretot a la tornada, bufava força), i els trams de baixada a les Costes, en els quals fàcilment agafes els 50 km/h, podem arribar a sentir molt, però que molt de fred.

 

Nas que goteja, ulls que ploren, comences a sentir dolor a les puntes dels dits de les mans, més tard als peus... Desitges que surti el sol, que vingui la pujada... Ha hagut estones en les que fins i tot he pensat en girar cua. 

Brrrrrrrrrrr... 

No he volgut renunciar a fer una sortideta abans d'anar al Mercadona a fer la compra. Però això de sortir a les 08h en Desembre... No sé, no sé... 

Em sembla que a partir d'ara començaré a fer la "Preparació d'hivern" com diem en argot al període de transició i condicionament general. Normalment es fa a la tardor, no sé perquè nassos se li ha dit sempre preparació d'hivern".

Amb aquestes temperatures no ve pas de gust sortir a fer quilòmetres. Potser ja va éssent hora de visitar el gimnàs i la piscina.

No sé pas què em fa més mandra. Ups!

La lluna encara desperta, em contempla com dient... On vas a aquestes hores i amb el fred que fot?



L'aire bufava favorable a l'anada, cosa que m'ha permès rodar amb força comoditat amb el 50x19.


El sol, tímid per a llevar-se aquest matí, ben abilladet entre núvols, no escalfava gens. 

Brrrrrrrrrrr... 


La Maladona l'he fet amb el 34x19 al tran-tran.

Paisatge espectacular.


Tornada amb el vent de cara, més fred, pressa per anar a fer la compra de la setmana. I malgrat he complert, se'm queda, com sempre darrerament, un regust agredolç de no haver pogut fer les coses com jo voldria. 

Ja ho diuen, no? Quan fas el que deus, no fas el que vols. 

M'he creuat amb un munt de grupetes, totes d'anada mentre jo, congelat, tornava a casa amb les cames totalment agarrotades.

De totes maneres, reitero que rodar amb la nova DITEC és un veritable plaer, de veritat. És comodíssima. Si he de treure-li algun "però", és el canvi. Li manca la precisió a la que em té acostumat el Chorus, l'he de suplir amb una bona tècnica. Vaja, que m'he de concentrar una mica per a canviar bé. Fora de la competició, però, ens en podem permetre el luxe.


Publicado por cpradasg @ 19:17  | Sortides
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios