divendres, 07 de Desembre de 2012

Avui sí que he fet una bona sortida. 

Tenia ganes de rodar més de 3h amb calma, tot sol. I així ha estat. Clàssica volta a St.Pere de Ribes. 


Bones sensacions, bona temperatura, i dia espectacular. 

Abans d'anar cap a l'autovia, però, em vaig acostar a St.Boi, per a veure si era capaç de localitzar el circuit. 

Malauradament estava tancat, però té bona pinta, a veure si algun dia m'hi acosto amb la Judith.

 

Segueixo direcció Castelldefels cercant la calma dels Horts.


 

A la carretera antiga de Castelldefels, em passa un ciclista amb bona cadència, bona planta i... Equipació del RCB de Begues. Augmento una mica el ritme i m'hi acosto sense arribar a posar-me a roda.

 

Quan veig que algú està entrenant i no conec (o reconec), no m'agrada posar-me a roda. Independentment del treball que s'estigui fent, tant si és aeròbic, com a intensitats més altes, com si simplement s'està fent una sortida de recuperació activa, el corredor necessita concentrar-se en allò que està fent. I entenc que un desconegut es posi a roda pot destorbar. 

A mi personalment no em molesta, però hi ha persones que es poden sentir incòmodes. O simplement molestes perquè confonen el respecte per l'entreno, a l'aprofitament interessat del seu esforç en benefici propi. Els xupa-rodes, vaja, per a entendre'ns. 

I d'altra banda. Tot sovint passa que quan et poses a roda d'algú que du un ritme que t'interessa, al cap de poca estona, aquest ha augmentat de forma considerable, i ja et mous en uns marges de treball que res tenen a veure amb l'objectiu del dia. 

Per això, tant si estic entrenant, com fent una simple sortida de lleure. Prefereixo deixar fer, o en tot cas, si veig que m'ajuda tenir la referència del ciclista per a mantenir un ritme determinat, m'acosto, però mantenint una distància prudencial. 

És diferent quan qui em passa és una grupeta. En grupeta no s'entrena, es roda. Així que si el ritme és interessant, m'hi afegeixo. Em poso a cua, i observo el personal. Llavors decideixo si val la pena seguir o no.  Això sí, si continuo, i es roda a relleus, no m'escaqueixo mai. 

Bé doncs, tornant al corredor en qüestió. En afrontar el primer repetjó de les costes, ha  baixat tant el ritme, que m'he trobat a roda seva en un plis. 

Caram! 

No s'està de res. Duia una Coluer, la qual no sé si se l'ha proporcionat l'equip (al maillot en du publicitat), o no. I el que més m'ha cridat l'atenció, és que duia el sistema de medició de potència SRM. 

Ui, ui, ui... Que jo a aquest Crack el conec... 

Doncs sí, al coronar, ha girat a la dreta direcció al paseig de Castelldefels. S'ha girat per a dir-me adéu, i he vist clarament qui era. 

En Diego Maya. Tenia entès que havia tornat a deixar la competició. En fi, sigui com sigui, sempre és una bona notícia saber que segueix donant pedals. 

Així doncs, em torno a quedar sol, i faig la pujada a la Maladona amb calma.

 

Sitges, St.Pere, tornem a Sitges, i cap a casa. 

A Castelldefels, m'aturo a la font a omplir el bidó, i...

Mirar-me una mica la màquina, hehehe...


Per les rotondes de les terminals, veig una grupeta que sembla rodar bé. Augmento una mica el ritme per a agafar-los, però... 

Caram! És agafar-los, i tot d'una, canvien de direcció. Bffff... Em torno a quedar sol.


 

100 km surten al final.  

Dia xulíssim, i sensacions molt bones.


Publicado por cpradasg @ 17:28  | Sortides
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios