dimecres, 12 de Desembre de 2012

Tres dies sense tocar la màquina fan que aquesta s'agafi amb més ganes, si cap, que no pas si surts cada dia. 

Tots coneixem l'efecte entrenament. I aquest, no només genera adaptacions a nivell fisiològic, sinó també psicològic. Quan més surts, més vols sortir. Així com quan per el motiu que sigui caus en desànim i no surts durant una temporada, cada vegada costa més tornar-ho a fer, és curiós. 

Avui tenia ganes de pujar els 11, malgrat el dia amenaçava pluja. La temperatura era agradable, de manera que no he desistit d'anar cap a l'interior.

M'agraden els dies grisos, fins i tot boirosos. Li donen un cert aire èpic a la cosa, no? I si no et mulles... Millor!

Queda bé ara el GPS amb una corretja de rellotge. Millor que amb aquell "mamotrto" de velcro.
Malgrat fa fresqueta, la temperatura es tolera força bé.
El pont del diable.

La pujada als 11 me l'he pres amb certa calma. Tot i que al pujar amb 23, la cadència era prou elevada com per donar sensació de bon ritme. 


Els 11, és un d'aquells ports que malgrat pot semblar llarg, és amable en la seva duresa. Certament té alguna rampeta dura, però podriem dir que és un seguit de repetjons encadenats. Excepte el final, però avui, he trencat direcció Castellbisbal, de manera que la sensació de fatiga ha estat gairebé inexistent. 

Als trams suaus he baixat corones amb facilitat. I els més durs, els he afrontat perfectament amb el 23. 

Bones sensacions. 

Bones també camí de St.Boi, per Castellbisbal, Molins, St.Vicenç... 

Espectacular el paisatge des de la baixada per Castellbisbal.


 

Dissabte 08-12-12 Tàndem. 

Dissabte passat, malgrat la temporada de tàndem s'ha acabat fins l'any vinent, em van trucar per si podia guiar a l'Emma (els corredors no s'aturen). 

Així doncs, a les 09:00h, al velòdrom ja m'estaven esperant l'Emma i l'Ignasi per a fer unes 3 horetes planeres (indicacions d'en Ferran). 

No tenien ganes de fer el recorregut habitual per la carretera de la Roca. L'Emma tenia ganes de solet, i em proposava sortir per la carretera de la costa direcció Mataró. 

Uf... La N-II. 

Mai m'ha agradat aquesta carretera, la trobo perillossíssima. Molt de tràfic, manca de voral, dos sentits de la marxa... I el pitjor, haver de travessar St.Adrià, Badalona... Etc.                       Els vaig convèncer d'anar per la meva banda (també tenim sol, hehehe...) 

Així que, una volteta pels Horts, autovia, i tornar. 

Tot plegat, gairebé 90 km, que en el meu cas, foren 110.

Fent grupeta per la carretera de St.Vicenç.




Publicado por cpradasg @ 22:53  | Sortides
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios