divendres, 04 de Gener de 2013

Avui m'ha tocat sortir ben aviat. 

 

Foscor, vent, fred... Sensacions molt desagradables només començar a pujar el carrer de casa meva direcció a la zona alta de BCN.  

No sé si ho tornaré a fer això de sortir directament direcció Nord, necessito escalfar. El dolor al pit, les ganes de vomitar... M'he agobiat, i molt.  

Em sol passar després de menjar (avui esmorzar), que al començar a donar pedals sento aquestes molèsties. No arriba prou sang al cor degut al procés de digestió que en roba, i l'estenosi de l'ACD dóna la cara?  

Aquest és el carrer que agafo cada tarda amb la CONTINI per anar a treballar, clar que aleshores, surto amb molta més calma, i els trams de pujada en són molts menys.  

Segueixo doncs cap a la Diagonal, m'arrossego cap a Can Caralleu... Ostres! Si es que ni tinc força!  

I... Un cop enfilada la carretera de Vallvidrera, no em començo a sentir millor fins que la primera rampa disminueix de %, a l'alçada de l'estació, després del darrer semàfor, primer revolt a l'esquerra, i... Ara sí! Ara em sento molt millor.  


Pujo tranquil fins Vallvidrera, i em deixo caure cap a Les Planes en un nul intent d'estalviar-me patiment. Quin fred!!! Ostres, tot em feia mal, he arribat als 2ºC, si sumem la velocitat... Tela!  

No m'he recuperat fins el tram de carretera que va de Sant Cugat a Cerdanyola, peus, mans, esquena... Quin desencert sortir per aquí avui.  


Inicio l'ascensió al Forat del Vent... I comencen els records.  

Passo per davant del restaurant on vaig tenir l'infart. Per davant l'arbre on em vaig aturar per primera vegada a vomitar. Per davant del berenador on ens varem desviar per anar a cercar les pistes que ens durien cap al cementiri... Avui fa exactament 13 mesos.  

Ho he passat, però, amb al·legria. Amb certa sensació d'haver guanyat la partida. Torno a ser per aquí, donant pedals, i gaudint de les rampes d'aquesta carretera que he pujat infinitat de vegades, i que penso seguir pujant.  

El verd dels arbres ha tenyit d'ocre els marges de la carretera, una catifa de fulles seques els tapissen recordant que la tardor ja ha passat, i que ara, a l'hivern, toca patir fred, toca rodar amb cura a causa del glaç que es pot generar. 

 

Marxa lenta, bones sensacions, esperant trobar el sol a l'altra banda, i baixar amb cert confort direcció Horta.  

Però és massa aviat, encara no són les 10h, el sol encara és baix, i no escalfa. Fa fred.  

Corono, em deixo caure, i gaudeixo d'una vista meravellosa de BCN, el mar... Val la pena pujar aquests colls, i encara en queda un.  

M'aturo un moment al mirador a fer unes fotos...


Arrabassada amunt, i cap el Tibidabo.  

34x23, poca cadència, però rodant amb tranquil·litat, gaudint de cada pedalada.



Publicado por cpradasg @ 20:14  | Sortides
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios