dimarts, 08 de Gener de 2013

Quin dia per a anar en bici!!! 

Gens de fred... Gens de vent... Bona companyia... Bones cames... 

Caram! 

Què més puc demanar? 

Tres mosqueters sobre rodes, cavalcant sobre l'asfalt del Baix Llobregat. 


Hem començat rodant amb calma, fins que en Fernando ha agafat les regnes del "treno". 

Desde Gavà fins Castelldefels ens ha dut a bon ritme. Després ens hem alternat una mica, i a Peu de Costes, ha tornat a marcar el ritme. 


Em sembla que no ha tret el plat en cap moment. M'he deixat anar una mica, i m'he posat a roda d'en Gregorio. Així el tenia controlat, i en cas que en Fernando marxés, o ell afluixés, em seria fàcil mantenir-li la roda per a donar-li un cop de mà si calia. 

Al segon repetjó se'ns ha enganxat un "espontani". Un cop iniciada la Maladona, en Gregorio ha aixecat el peu, i veient que en Fernando marxava, el "Senyor de blau" ha apretat i s'ha posat a roda seva. 

Jo m'he mantingut darrera l'avi fins que després de la pedrera ha aixecat més el peu. L'he avançat per a que el ritme no baixés massa, i al cap de no res, m'ha passat "a saco" fins tornar a agafar en Fernando. M'ha costat i tot seguir-lo. 

En Fernando, en veure que veníem tots, ha accelerat una mica. En Gregorio s'ha fos, i jo li he marcat el ritme fins la Maladona. Aleshores, en Fernando i l'"ectòpic" s'han donat canya fins el cim. 

He marcat el ritme de persecució, i els hem atrapat abans d'arribar al següent repetjó. 

Ens hem mantingut plegats fins la penúltima corba abans de baixar cap a Sitges, on en Gregorio ha tornat a petar. En Fernando i el nostre convidat, s'han començat a atacar l'un a l'altre, fins la primera rotonda. Un ha girat cua, i l'altre ha seguit (Fernando) fins l'altra rotonda (després de la benzinera), on canviem habitualment de sentit. 

Aleshores he agafat el cap, amb la idea de pujar al "tran-tran", però... Ostres! A qui ens hem trobat? Novament al ciclista d'abans. Anava clavat, però... En quant l'hem passat... Se'ns ha enganxat com una lapa! 

Aprofitant les inèrcies, en Gregorio iniciava els repetjons amb plat, però... Quan el treia, la cosa no anava. De manera que m'he posat novament a marcar el ritme, i al cap d'una estona, en Fernando  m'ha comentat que en Gregorio no ens seguia. He aixecat el peu, i el nostre company anònim ens ha deixat. Nosaltres dos hem seguit la resta de les costes amb calma, fins aturar-nos a la desviació del passeig de Castelldefels per a esperar el nostre amic. 

Aturadeta tècnica a la granja, i tornada rapideta fins BCN. 


M'he trobat força bé. Però m'he adonat que sortir sol quasi sempre, et torna lent. Bé, ja ho sabia, però mai t'agrada confirmar-ho, hehehe... 

He aprofitat doncs, per a exagerar la cadència al pla, i rodar amb certa retenció a la pujada. 

Bones sensacions en definitiva.


Publicado por cpradasg @ 20:55  | Sortides
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios