dimarts, 15 de Gener de 2013

El que semblava que havia de ser un dia de fred, pluja i vent... Ha esdevingut un matí de ciclisme ben aprofitat.


Fred, sí, però ben equipats, no ens ha frenat en absolut.

Vent, sí, però el pes del tàndem ha compensat una mica les ràfegues de vent que ens han matxacat durant tot el matí.

Pluja... No! Per sort, el cel que ha despertat totalment encapotat, s'ha anat esquinçant, per a primer de manera força tímida, i després de forma totalment descarada, deixar passar els raig del sol, el qual ha acabat lluint esplendorosament.

Llàstima de càmera. He fet dues o tres fotos i s'ha mort. Patia, perquè ho ha fet de manera poc habitual. Ha deixat de funcionar de sobte, la darrera imatge ha romàs a la pantalla, i l'objectiu no s'ha amagat a la carcassa. Sortosament, però, a casa he pogut comprovar que simplement s'havia esgotat la bateria.

I dic llàstima, perquè el paisatge des de les Costes del Garraf era realment meravellós. Ple de contrastos, digne d'ésser fotografiat, però no ha pogut ser.

No em canso de fer les Costes, observar el mar, el sol com s'hi reflexa, les onades, les cales...

Llàstima de cotxes. Haurien de limitar la circulació de vehicles a motor, si tenen una autopista que els permet fer-les en un plis...

Clar que el peatge no ajuda en absolut. I clar, amb tant de camió i descerebrat al volant... Se'ns escapen un munt de sensacions plaents que fan que passar les costes donant pedals sigui una veritables delícia.

Bé doncs, tal i com teníem planejat en Javi i jo, avui ha tocat rodar amb el tàndem. No teníem massa clar què fer. Tot dependria de les sensacions, i aquestes han estat bones. Tampoc el fred ha estat exagerat, i vent, tot i que a estones bufava amb força, s'ha tolerat. La pluja no ha fet acte de presència... I les cames s'han comportat...

Cap a Sitges doncs.

Pocs ciclistes avui malgrat ser dimarts, imagino que la mala pinta del temps aquest matí n'ha estat el responsable. Una, però, sí que s'ha animat com nosaltres. La Bea! Ens hem creuat amb ella quan quedava poquet per arribar a Sitges.

Durant un instant m'ha semblat que ens seguia, i he pensat que havia girat cua per acompanyar-nos, però no. Es tractava d'un ciclista que havíem avançat uns metres abans, i aprofitant un descans, s'acostava a la nostra roda.

A Sitges girem cua a la rotonda, i tornem amb el vent lleugerament favorable, cosa que sempre és d'agrair. I llevat d'alguna ràfega traïdora, s'ha mantingut així, ajudant-nos a rodar per l'autovia a més de 40 km/h amb tota facilitat.

75 km en 3 horetes, pujant amb calma, i rodant amb comoditat.

Hem complert!


Publicado por cpradasg @ 16:27  | T?ndem.
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios