diumenge, 27 de Gener de 2013

No, no es tracta d'una competició per etapes, no.

Em refereixo al clàssic recorregut BCN-Sitges-St.Pere-Canyelles-St.Pere-BCN.


Ha fet un dia ideal per a fer quilòmetres. Ni una espurna de vent.


Després del dolor insuportable d'ahir (no va minvar en tota la tarda, al contrari), no les tenia totes per a avui, estava convençut que acabaria a urgències. Però no. Aquest matí no em feia mal. Bé, no el mal d'ahir. Em quedava alguna molèstia, però de seguida he vist que res tenia a veure amb el dolor del dia anterior.

Així doncs... He esmorzat, m'he vestit, i... A la carretera!


No he volgut quedar amb ningú, per temor a haver de donar mitja volta en el moment més inoportú.

Malgrat el cel era parcialment ennuvolat, la temperatura era agradable, i el fet que no bufés vent, ha facilitat força el rodar.

Amb 50x18, fàcilment em posava a 30 km/h. Tot sovint posava el 18, i malgrat tenia les cames dolorides d'ahir, he rodat molt a gust.


La cama i maluc esquerres em molestaven una mica, però no ha passat d'una lleugera molèstia.

Ostres!

Deu ser la crisi... Aparquen el Ferrari i surten a pessejar a cavall.


Arribant a Peu de Costes m'ha passat un amb roba de la Vall d'Aran amb tota la traca. L'he seguit, i ja he vist que no pujava molt de pressa, de manera que he pensat a mantenir-li la distància i agafar-lo en iniciar la Maladona, pensant en que podia tenir company de viatge, cas que es dirigís a Sitges.


Dit i fet. Començo la Maladona, i després d'apurar amb el plat (clavadíssim per cert), l'ha tret i ha seguit amb un ritme que m'ha obligat a aixecar el peu.


Davant nostre havia un trio de ciclistes, els quals pensava que anaven amb ell, de manera que l'he passat pensant que m'agafaria roda, i ens acostaríem al grupet.


Els he passat al meu pas, i després de les salutacions de rigor, he seguit amb el 17 a bon ritme.

A la paella després de la pedrera ja he vist que ningú em seguia. Només el de la Vall d'Aran, el qual s'havia destacat dels altres, però, tot i amb això, era lluny de mi.

M'he relaxat una mica, i sense canviar de corona he seguit fins dalt. He coronat, i m'he deixat anar direcció Sitges.

He anat fent a ritme, sense forçar, i a poc d'arribar-hi, 'aranès m'ha passat amb tota la traca altre cop, a punt de coronar el darrer repetjó.

L'he seguit, i passada la rotonda de Sitges, jo m'he ficat cap el poble, i ell ha seguit per l'autovia, malgrat ho tenim prohibit. M'ha saludat, i jo he seguit per on sempre.

Les sensacions fins ara han estat bones, per això he decidit seguir. De St.Pere a Canyelles, i després de la baixada, he dubtat si seguir cap a Vilafranca i pujar l'Ordal, o tornar a St.Pere per estrenar la carretera "recent" asfaltada. Es que des que la van asfaltar de nou no hi havia passat. Mireu si fa temps.

St.Pere al fons.

Cornonant Canyelles.


M'he decidit per la segona opció, i la veritat es que he gaudit com un nan de la baixada, si és que se'n pot dir així, ja que pedals, se n'han de donar uns quants.


M'he aturat a St.Pere a omplir el bidó...


...i cap a les Costes!


Aquesta vegada les he fet amb el 19. Les sensacions eren bones, però no volia patir, i el 19 el movia amb comoditat. Algun tramet amb 18 per a alegrar una mica el ritme, i a l'autovia tirant de plat i 17 amb comoditat. Si es que això de rodar sense vent... És una flipada! I més si dus bones cames.


Publicado por cpradasg @ 22:56  | Sortides
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios