dijous, 31 de Gener de 2013

Segona pujada a Begues en tot el mes. 

Avui tenia poc temps, així que no sabia ben bé on anar. 

Només sortir ja he notat les cames cansades, tot i així, he decidit anar a Begues. Feia dies que no hi anava, i em venia de gust.

Rodant amb calma per les terminals i els horts. 


Malgrat el mal de cames, m'he sentit força còmode pujant amb el 23. Còmode fins que... Ha començat la rampa de Bruguers. Quina clavada! 

A menys de 10 km/h pujava, quin mal rotllo, no? 

Després, al primer descans, he recuperat ritme, però quan el % augmentava una mica... Ja ho notava, ja. No anava bé. 


Tornada tranquila pels horts.


Trobo a faltar els dies de recuperació activa. Dies de rodar amb agilitat per terreny pla, a poques ppm, en contes de fer jornades de descans sense tocar la bici. 

Clar que... Per a poder fer això, s'ha de sortir cada dia. O tal vegada, introduir les sortides RECOM en el total de sortides setmanals possibles. Sigui com sigui, noto que em costa recuperar, però no només a nivell muscular, sinó en general. Que vaig cansat, vaja! 

I sobretot els dies que surto, ho noto. Ho noto a la feina, ho noto a casa, ho noto abans d'anar a dormir... Em quedo KO només posar el cul al sofà. Zzzzzzzzzzzzzzz... 

I el pes... 

Aquí està, penso, el "kit de la qüestió". 

Malgrat he perdut pes, i no m'he engreixat en els darrers mesos, estic encara amb sobrepès, i m'he d'aprimar. I això... Això si que em costa. 

Avui he tingut visita amb la meva endorcrinòloga, i no ha sortit l'analítica tot lo bé que cabia esperar. He passat d'una glicada de 6,6, a una de 7,7. Uf... Tot i que les glicèmies diàries em surten totes bé. Les basals em surten una mica altes, i he de tornar a la insulina lenta. 

L'havia deixat perquè tant si me'n posava com si no, les basals em sortien igual. Però m'ha explicat que hi ha més factors a tenir en conte, així que... Tornem a les punxades!!! 

Quin pal! 

I la resta... Doncs la resta em van sortint bé gràcies a la bici. És gràcies a l'exercici, que cremo el sucre que ingereixo, i és per això que he pogut deixar la insulina ràpida. 

En fi... Hauré de tornar-me a punxar, i tenir més cura de la ingesta, sobretot al que menjo al vespre.


Publicado por cpradasg @ 21:04  | Sortides
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios