dijous, 07 de Febrer de 2013

Dilluns 04-02-13. 

Comencem bé la setmana amb una sortida tranquil·la a Peu de Costes. 

Tot i haver descansat ahir diumenge, les cames segueixen carregades de la sortida de dissabte amb la ONCE.  

El dia és espectacular, però com som a l'inici de la setmana, ja va bé fer una sortida tranquileta. 

Inconfusible l'estil d'en Gregorio.

Dia espectacular.

Fred, això sí.

Crec que en Gregorio ja té ganes d'arribar a la granjeta.

 

Dijous 06-02-13. 

Després de dos dies sense sortir, agafo la bici amb unes ganes... 

He quedat amb el Gregorio, com dilluns, avui però, tenim pensat fer quilòmetres. Tinc festa, així que com no he d'anar amb presses, tenim temps de fer una volta xula. Com a mínim, un St.Pere, és la idea. 

Idea que ràpidament canviem em veure que el vent... 

COM BUFA EL VENT!!! 

Una passada, feia temps que no trobàvem un vendaval així. En arribar a Peu de Costes, en Gregorio confirma la seva decisió de no seguir, i jo m'hi afegeixo. 

Fem un cafè a la granjeta...

Màquines en repòs.


Tornem barallant-nos novament amb el vent, fins arribar a BCN.

Es nota que bufa.


Més fotos...

Banderes al vent...

Tot s'inclina al seu pas.


Més endavant ens trobem amb en Fuentes, soci del Montjuich, antic club d'en Gregorio i un servidor.

Amb qui fem els darrers quilòmetres d'autovia i l'entrada a BCN.


 

Dijous 07-02-13. 

I per a seguir amb la tònica de la setmana... Més vent! 

Avui, però, he sortit sol. Incòmode, sí, pel vent. Però amb ganes de fer una mica més que ahir, ja que si no, malgrat haver fet tres dies entre setmana no assoliré el mínim previst de 300 km. 

Pocs ciclistes avui per l'autovia malgrat ser dijous, suposo que el vent té molt a veure. 

A poc d'arribar a Castelldefels em passa un que segueixo d'aprop, i en un moment que afluixa em poso a roda, li dono un relleu, però no em segueix. Al cap d'una mica em torna a passar i m'hi torno a enganxar, amb el vent s'agraeix. 


Intueixo que deu anar fent sèries, per tant, i amb la intenció de no destorbar-lo no el rellevo, ni tant sols quan baixa el ritme. Corredor no sembla ser, però en forma sí que se'l veu. Deu ser un d'aquests cicloturistes que s'entrenen per la QH, dic jo (ho dic sense sarcasme, eh?). 

Poc abans d'arribar a Peu de Costes, un tercer ciclista se'ns afegeix. No treu el nas aprofitant el nostre rebuf, i així arribem al primer repetjó. No treiem el plat, aguanto bé, però ja veig que com el segon el passi igual, hauré d'aixecar el peu. 

Pensat i fet! No treu plat, i segueix pujant a tota castanya el tio. 

Jo sí que el trec, i segueixo la pujada amb calma amb el 19. L'altre ciclista segueix a la meva roda, però... M'espanto només de sentir-lo respirar. 

Com pot la gent arribar a aquests límits? No ho entenc! 

La Maladona la segueixo al meu ritme, aquesta vegada sol, ja que en algun moment, no sé si ara o a la rampa anterior he deixat de roda al meu anònim acompanyant. 

Pujo bé, amb bones sensacions, però amb calma, ja que hi ha trams que el vent és tant fort que si no els afronto amb alegria... L'aturada és segura. 

A l'alçada de la pedrera, l'anònim amic em passa, i mira enrera, ho fa com convidant-me a seguir-lo. Jo el deixo fer, ja que no vull incrementar el ritme, vaig bé. 

En coronar la Maladona (supero els 8'), entre ell i jo s'han interposat uns quants cotxes. Em poso a cua del darrer, i a mesura que el van avançant, em poso a la seva roda. 

Després d'un parell de relleus i uns quants tobogans, arribem a Sitges. A la rotonda giro cua i ell, s'acomiada de mi amb una salutació (gràcies). Ah! I a que no sabeu amb qui ens creuem  en iniciar el descens del darrer repetjó direcció a Sitges? Doncs sí, el ciclista al que he estat incapaç de seguir la roda abans. No ens ha agafat pas tant, no? Ho potser s'ha parat? Hehehe... 

La tornada ha estat feixuga degut al vent, i a la solitud, no he coincidit amb ningú aquesta vegada, almenys però, acabo amb la sensació d'haver complert avui.


Publicado por cpradasg @ 20:12  | Sortides
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios