dijous, 14 de Febrer de 2013

Per fi he pogut trencar amb la dinàmica estàtica d'aquesta setmana. 

4 dies sense sortir es noten, i més quan no ho tens planificat. En principi només dilluns no havia de sortir, però mira... Les coses van com van. 

Avui, però, tot ha esdevingut com calia, i a les 10h15' ja era al carrer amb la bici.

El Llobregat.

Sol, això sí, de manera que no tenia massa clar on anar. Unes 3 horetes, sí, però... En quina direcció? 

Pujar Begues...? Corbera...? Anar a fer els 11...? Una altra vegada a Sitges...? 


Les Costes són ideals a principi de temporada per a fer progressions. Pla per a anar, i també de tornada per a recuperar. I en mig, un seguit de repetjons de llargària creixent, que afavoreixen fer sèries en pujada de forma progressiva tant a l'anada, com a la tornada. O fins i tot, si et dones la volta a la Maladona, també. 

El handicap recau en els cotxes. La gent s'impacienta per a passar-nos, i hi ha moments... Mai entendré com es pot arribar a ser tant ximple, i cometre tantes temeritats al volant d'un vehicle a motor. Ha passat sempre, i seguirà passant, i la desgràcia pot aparèixer en qualsevol moment. 

Per l'autovia rodava tant a gust que se m'ha anat el sant al cel, i ni tant sols he tornat a pensar en dirigir-me cap a Begues. I un cop iniciades les Costes, m'han passat uns, que m'han animat a seguir fins Sitges. 

Dos triatletes (un noi i una noia), i un personatge... 

Bambes, mitjons llargs, culotte curt, sense afaitar, bicicleta antiga, perillós en la conducció, impacient, amb ganes d'atacar... Quina por! 

Anava a roda de la noia, la qual havia, en el moment de passar-me, perdut contacte amb el seu company. Que, al seu torn, m'havia avançat al poc d'iniciar el segon repetjó. Anava ràpid, de manera que no he gosat intentar seguir-lo. Tampoc m'ha saludat ("pobresional"), cosa que mai valoro positivament, es clar. 

La seva companya, en canvi, ha pronunciat un efusiu "Bon dia!" al passar-me, al qual jo he contestat. A roda seva anava el personatge del que us parlava abans, i... Com he vist que el ritme era superior al meu, però jo anava un parell de punts per sota del meu ritme, m'hi he afegit. 

Hem contactat amb el noi, i després de la baixada, la Maladona ha començat. No he tret plat fins el repetjó de la pedrera, anaven ràpid ara.


Allà s'ha destacat i jo m'he mantingut a roda dels altres dos fins la ferradura. Al tornar-se a enfilar la carretera, el Friki ha comença a posar-se nerviós, a mirar a banda i banda, i com que he vist que no sabia per on sortir, he aixecat el peu per a deixar-li un bon passadís. 

Ha saltat com una llagosta, i fins i tot ha avançat l'escàpol. La noia ha seguit al seu ritme, i jo m'he relaxat, ja que estava començant a patir força. 

He pujat corones (de 17 a 19), i ja fins dalt. M'he anat recuperant, i un cop coronat el coll, ja respirava bé, uf... 

Finalment, he fet el millor temps per ara, baixant de 7'30''. No és exacte, ja que he polsat el lap una mica després del senyal d'inici del coll, i ho he compensat prement el polsador una mica després de la línia del PM, però de forma aproximada, clar. Tot i així, crec que he pecat de conservador, i realment he fet millor temps. I això que he "petat" a la pujada. Si no... 

He seguit sol tot el camí fins Sitges, així com de tornada. Les sensacions bones, i amb el 17 aguantava a 16-17 km/h notant que feia força, sentint una mica de dolor. 

Per l'autovia bé amb 50x18-17, assolint una mitja de més de 27 km/h. 

75 km en 2h43'.


Publicado por cpradasg @ 19:01  | Sortides
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios