dissabte, 02 de Mar? de 2013

Mataró a 02 de Març de 2013.

Quina gran matinal de ciclisme ahir a Mataró. 

Va ser fantàstic tornar a viure l'ambient de la competició més purmés innocentamb més il·lusió del món del ciclisme... La base! 

Quants records retrobats... 

Quantes emocions... 

I ara... Em toca viure-ho des de l'altra banda, des de la barrera, o des de la "pelouse", ja que em va tocar fer de director esportiu per sorpresa, auxiliar, reporter, i papi, clar (això sí que estava previst). 


Mataró, 09:00h al velòdrom. 

Mai havia estat, i em va impressionar, la veritat. Malgrat el seu evident deteriorament, em va impressionar la seva arquitectura. Es respirava ciclisme del bo, cert ambient èpic, de llegenda, impregnava els seus murs, la galeria subterrània, les grades fetes d'obra, la pista de ciment... 

No es feia difícil imaginar-lo en els seus moments de glòria (segur que en va tenir). I gràcies em de donar al C.C.Mataró, que amb la bona voluntat dels seus socis, fan que sigui possible mantenir-lo mínimament operatiu (l'ajuntament no en destina ni un sol Euro). 

Quina llàstima veure com instal·lacions com aquest velòdrom o el magnífic velòdrom d'Horta es van deteriorant amb el temps, i les institucions no fan res per a posar-hi remei. Així com la manca d'utilització d'aquests. Això sí, concerts, festes i futbol... El que vulguis. 

I mira que es maco el ciclisme en pista, espectacular! 

Això sí, es respirava un ambient... Es nota que malgrat tot, el ciclisme de base encara és viu. I francament, no m'ho esperava. 

Cotxes d'equip, rodets per a escalfar, taules, cadires, begudes, barretes, bicicletes, corredors, el podi, la campana, la taula d'àrbitres, els nanos fent cua per a les inscripcions... 

La Campana.

El podi.

M'ha emocionat veure la Judith fent el mateix que jo, ara fa 28 anys. I ella, 8 anys abans que jo. 

El seu primer dorsal, la seva primera cursa, els seus primers nervis... 

Fent la inscripcció.

El primer dorsal...

Ahir no parava de preguntar-me coses, em demanava que li expliqués batalletes de les meves curses...  Quanta emoció! 

A mi, però, també m'ha tocat aprendre, ja que en això de veure els braus des de la barrera sóc novell. Així que francament, també em vaig neguitejar una mica. 

Vàrem ocupar un banc amb la Diana, i l'Enric (companys de la Judith a l'escola de ciclisme). També va venir la Carolina amb els del Vilanova. Tots ells Alevins. 

Més companys de l'escola eren també a la "Pelouse", tots ells Infantils. En Ricard (Chiqui), en Felipe, en Jorge, i La Judit Domingo, la qual estava amb els seus companys d'equip del Ca n'Anglada. 

Un total de 62 corredors agrupats en les categories d'Alevins (11), Infantils (16), Cadets (13), i Open (22). 

 

Proves. 

200m sortida aturada: Classificació aquí. 

Handicap Alevins: Classificació aquí. 

Handicap Infantils: Classificació aquí. 

Scratx Cadets: Classificació aquí. 

Scratx Infantils: Classificació aquí. 

Puntuació Open: Classificació aquí. 

Velocitat Cadets: Classificació aquí. 

Velocitat Open: Classificació aquí. 

Omnium: Classificació aquí. 

 

La Judith va participar en dues proves, els 200m i el Handicap.

Falta video Handicap. 

Vaig veure detalls molt bons en ambdues proves, els quals em van fer sentir molt orgullós de la meva nena. 

Petits detalls com la col·locació de les cames a la sortida aturada. No se sentia còmode si no tenia les bieles paral·leles al terra, i el peu dret (atac) lleugerament més elevat que l'esquerra. L'execució de la tècnica i la conseqüent sortida d'empeus fins la corva, realitzada de forma impecable.

Així com el fet de rodar sempre per sobre de la línia negra en tot moment, en ambdues proves. Es veia com a altres els era igual com quedessin els pedals abans de sortir. Alguns rodaven per la banda blava, i en alguns casos, i això és motiu de desqualificació, ho feien per avançar qui roda per damunt de la negra (han de fer-ho per sobre la vermella). 

Al marge de la manera de rodar, i posicionar-se sobre la bici, cosa que si bé és important, en alguns casos no és pas determinant. He vist infinitat de corredors amb una planta i un estil impecable, que no anaven ni enrera, i altres que amb molta menys elegància, rodaven com un tret. 

El rendiment, però, és el que menys em preocupa. El que m'importa és, sobretot, que s'ho passi bé fent esport, que cultivi bones amistats, que s'impregni de bons valors, i que aprengui a anar en bicicleta. El rendiment... Ja arribarà. Ara francament, és el menys important. 

Ah! I un detall a agrair, és que tots els participants van rebre la seva medalla de record, i això al petits sobretot, els fa molta il·lusió.


Moments...
L'altra Judit.
Escalfant amb la Diana.
Com domino!
A l'hora de la veritat no ho fa malament.
La Jo, de Mataró.
Gran esprintada d'en "Chiqui".
Els trofeus.

Video puntuació (fragment), aquí.

Tooooooootes les fotos aquí

Crònica FCC aquí.

La propera... Novament a Mataró, dissabte vinent. 

Això no s'atura!!!


Publicado por cpradasg @ 18:19  | Judith.
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios