dijous, 28 de Mar? de 2013



Ja tenim el tàndem ben ajustat. 

Necessitava un ajustament del canvi (poca cosa), i aprofitant que el duiem al mecànic, en Javi ha decidit fer-li unes modificacions que han contribuit, i molt en comoditat i seguretat. 

Em canviat el seu sillín. La veritat, es que les selles que portem... Ténen tela! Semblen del Lego. 

També ha canviat la potència, de manera que ha guanyat 3 cm d'alçada al manillar, i l'ha allunyat 1 cm, permetent-lo aixecar-se sobre els pedals sense el gran inconvenient de topar amb el manillar. 

És el gran inconvenient que es troben els copilots quan el pilot és més baixet que ells. Com que la potència del seu manillar va anclada a la tija del sillín del pilot, si aquest en du poca, queda poc marge per a pujar el manillar del darrera, i normalment queda massa baix. 

Hem posat fons de llanta de tela, per a evitar que a l'estiu es deformin a causa de les grans temperatures que aquestes assoleixen, sobretot en baixada, per culpa dels frens, i puguin esclatar les càmeres. Com ja ens va passar baixant Begues a uns 70 km/h. Quin ensurt!!! 

Hem aprofitat també per a posar la goma gruixuda (25) al darrera, i la fina (23) davant, ja que al revés el tàndem quedava massa descompensat, i la veritat, ha guanyat molta estabilitat. 

Finalment s'han canviat les pastilles del fre davanter (disc), per unes orgàniques que, la veritat, van de mort. Quin canvi en la frenada! Ara ho fem de forma molt més progressiva, eficaç, i segura. I amb el que ens agrada baixar... !!! 

Alguns detallets marca de la casa, com modificar el recorregut d'algunes fundes, han fet que el tàndem vagi fi, fi. 

Ja fa 20 anys que confío en els nois de BIKE-WORLD, i la veritat es que mai m'han decepcionat. 

L'atenció és excel·lent, i sempre troben les solucions més adeqüades a les meves necessitats. 

Gràcies per tot! 

Ara queda pendent fer alguna coseta a la part de davant, com canviar la sella, també, i la tija d'aquesta, per a poder guanyar una mica de plomada i alhora anar una mica més avançat, i que en Javi guanyi una mica d'espai entre els dos. 

Doncs bé. 

Ha arribat l'hora d'estrenar-lo. I què millor que posar-lo a prova amb una bona cavalcada. 

4h 42' de donar pedals ininterrompudament (només per a omplir els bidons), ha estat un bon control de qualitat. Pel tàndem i per nosaltres, hehehe... 

Hem gaudit d'un gran matí de ciclisme. Les bones sensacions ens han acompanyat tot el camí, i la mitja assolida en dóna fe, més de 27 km/h. 

En Javi m'explica que ara va molt millor, i jo ho noto, sobretot a l'hora de posar-nos de peu. Ho hem fet més que mai, i en alguns moments he apurat força més de l'habitual l'anar d'empeus sobre els pedals. Cosa que ens ha permès mantenir molt millor el ritme en la zona de tobogans després de l'Ordal, i no "matar" el tàndem en afrontar els repetjons, així com relaxar la musculatura en pujada, ballant-hi una mica a sobre. 

Hem arribat cansats, però força sencers. I jo... Crec que ha estat la sortida en tàndem més llarga de la meva vida, i em fan un mal els braços... He d'anar al gimnàs!!!

A punt d'atacar la rampa del Lladoner (9%).

Ufffff... Un descans! Menys mal...

La cara d'en Javi després de coronar l'Ordal és tot un poema.

Ja som al Penedès! Es nota?

Castellet.

El Pantà de Foix.

Pujant Font-Pineda, ja arribem a Sitges.

Qui diu que el de darrera no pedala?

Les Costes.

En Javi que no abandona el seu rictus d'esforç.


Publicado por cpradasg @ 17:20  | T?ndem.
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios